Medi ambient

Talls per les renovables

Convoquen per demà mobilitzacions a dotze carreteres per denunciar la proliferació de macroprojectes solars i eòlics i exigir canvis en el model de desplegament energètic

Assenyalen 38.000 ha d’espais antropitzats on es podrien posar

La Xarxa Catalana per a una Transició Energètica Justa, que aplega un centenar de petites plataformes que lluiten contra la proliferació de grans projectes de renovables i línies d’evacuació al país, ha convocat talls simultanis intermitents demà, dia 6, de dotze a dues del migdia, en una dotzena de punts de la xarxa viària catalana per reclamar canvis en l’actual model de desplegament. “No és el més correcte, ni més eficient ni més responsable, convindria fer la transició d’una altra manera i evitar malmetre el territori de manera irreversible”, exposava ahir la portaveu Montserrat Coberó, que lamenta que ara “està més pensada per a la implantació i el negoci de les multinacionals energètiques que per al bé de la ciutadania”. L’entitat, que repartirà díptics amb el lema Renovables Sí, Macrocentrals No, ho planteja com una acció “informativa” i “amable”, fins i tot festiva en algun gastrotall on es donarà menjar als conductors, a fi de conscienciar la ciutadania i les administracions, i ha fet públic un decàleg en què, segons ells, s’hauria de basar el desplegament de les renovables. S’hi reivindica un major impuls de l’autoconsum i l’energia de proximitat, que eviti les pèrdues i el cost econòmic i ambiental de les línies de transport, així com la preservació dels conreus, la biodiversitat, la justícia social i la Catalunya rural. A més, sosté que, segons un estudi de l’Observatori per a la Sostenibilitat estatal, avui hi ha a Catalunya unes 38.000 hectàrees d’espais antropitzats (com ara mitjanes d’autopistes, canals o polígons industrials) i sòls degradats com ara espais periurbans, abocadors o pedreres en desús, que evitarien ocupar espais agrícoles a ple rendiment o destruir zones boscoses, i serien suficients per situar-hi plaques solars per abastir tot el país. Igualment, reclamen construir més infraestructures d’emmagatzematge de l’energia, a través de la xarxa existent d’hidroelèctriques, com ha proposat el Col·legi d’Enginyers de Catalunya.

Coberó, a més, denunciava com a la Segarra, per exemple, es van fer públics en molt poc temps fins a cinc grans projectes solars, amb expedients de milers de planes i només 30 dies per estudiar-los i presentar-hi al·legacions, fet que ho fa molt complicat als ajuntaments i petites plataformes del territori. “I al final qui respon les al·legacions és la mateixa empresa impulsora i ningú en comprova la veracitat; és molt greu tan poca fiscalització per part de l’administració”, subratllava. En aquest sentit, Martí Senserrich, de Preservem l’Anoia, denunciava la seva “indefensió” davant d’algunes respostes a les al·legacions i recursos d’alçada plantejats. “Hem rebut respostes flagrants, com una que ens diu que el nou model genera turisme de plaques i les masies i camps propers guanyaran valor”, s’indignava.

Els convocants també reclamen ser tinguts en compte en l’elaboració del pla territorial sectorial per al desenvolupament de les energies renovables (Plater), l’eina de planificació que està redactant el Departament d’Acció Climàtica amb la participació de les oficines per a la transició energètica en marxa a totes les comarques, per ordenar i indicar els punts arreu del territori que es veuen més idonis per a centrals eòliques i fotovoltaiques. El document, que no es preveu tenir enllestit fins d’aquí a un any, va obrir a la primavera un procés participatiu a partir del qual tot just van poder opinar al portal participa.cat, si bé reclamen més implicació. En aquesta línia, la coordinadora denuncia que “no té cap sentit” que s’estiguin donant autoritzacions sense el Plater aprovat, i reclama com a mínim una moratòria, així com la constitució a cada territori d’una comissió per avaluar els espais antropitzats més adequats. “Tots els procediments aprovats entenem que són nuls de ple dret sense planificació, i que molts recursos seran estimats i els projectes no es podran aprovar, ja que així ho marca la llei de canvi climàtic”, advertia ahir Joan Vázquez, de l’organització ecologista Ipcena. “Temem que el Plater sigui pitjor que el que hi ha ara, que són decrets reguladors; ens fa una mica de por”, hi afegia a El Punt Avui Guillem Figueras, de la plataforma SOS Vall del Corb, que explica que el detonant de la mobilització de demà no és cap altre que “el degoteig constant” de projectes que poden afectar greument el territori, i la “capacitat d’organitzar-se, coordinar-se i teixir aliances” que han aconseguit aquestes plataformes en els últims mesos, per mirar de rebatre el discurs oficial i de les companyies. “El model actual és un disbarat monumental, sigui per voluntat o per incompetència”, resumia Josepa Vilarubina, del Gepec, que reclama unitat d’acció entre plataformes locals i ens ecologistes.

En les protestes de demà es recolliran clams d’arreu. A l’Escala i Sant Climent Sescebes, contra el parc eòlic marí i altres projectes a l’Empordà; a la Noguera, contra la central de biogàs prevista en zona protegida i amb una envergadura que “multiplica per sis la mitjana europea”; al Moianès, contra 65 hectàrees de camps solars que afecten el sector agrícola i ramader; a Lleida, contra línies d’evacuació que hi trinxen l’horta, quan afirmen que ja existeixen altres infraestructures que es podrien aprofitar, o al Camp de Tarragona, contra un macropolígon logístic a l’Alt Camp i multitud de projectes eòlics i solars a la Conca i el Baix Camp, també afectades per dues línies MAT.

Demanem a la Generalitat que iniciï un estudi detallat per fer un inventari dels espais antropitzats
Montserrat Coberó
xarxa transició energètica
Exigim la moratòria fins que no hi hagi una planificació territorial. Si no, demanarem la dimissió als polítics
Ferran Capell
plataforma ribera d’ondara
El govern té una posició erràtica, insostenible. La majoria de projectes acabaran malament
Josep Vilurbina
portaveu gepec
Els projectes s’han de concentrar per llei a zones antropitzades i degradades, i no n’hi ha ni un de sol
Joan Vázquez
portaveu d’ipcena

Polèmica per alguns tests a l’Anoia

La plataforma Preservem l’Anoia ha denunciat que s’ha detectat maquinària treballant sense permís als camps on es preveuen els parcs fotovoltaics de Matacan, Escribano i Aspillera Solar, a Bellprat, Sant Martí de Tous, Òdena i Jorba. El col·lectiu creu que, sense permís i sense ni haver informat els ajuntaments, estan fent assajos per veure si els terrenys són adequats. L’alcalde de Bellprat, Martí Gual, deia dissabte a l’ACN que va assabentar-se’n per l’alerta d’uns veïns, i que han iniciat un expedient disciplinari per sancionar-los. A Sant Martí de Tous, l’Ajuntament també ha demanat que s’aturin els treballs, tot i que ahir al matí encara prosseguien. La plataforma s’oposa a tots tres parcs, que sumen unes 300.000 plaques solars en més de 150 hectàrees, la majoria cultivables. Els projectes tenen llum verd de la ponència ambiental, però falta la del projecte constructiu i que l’empresa presenti el de les línies d’evacuació. La plataforma, els ajuntaments i veïns han presentat al·legacions i recursos d’alçada, encara irresolts, i podrien iniciar a mitjan desembre la via judicial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

CASSÀ DE LA SELVA

Reparen una fuita a la canonada que porta l’aigua a la Costa Brava centre

CASSÀ DE LA SELVA
Figueres

Figueres fa un salt en seguretat posant càmeres

figueres

El rei, Armada i el 23-F

Alemanya

Legalitzen el consum de cànnabis per a ús personal

barcelona
Societat

Tomàs Martínez Miró, pedagog, sindicalista i activista cultural

La Generalitat enderrocarà l’antic edifici de Treball

girona
SUCCESSOS

Un jutjat investiga les causes de l’incendi

barcelona
societat

El govern espanyol augmentarà fins el 50% l’aportació a la Llei de dependència

barcelona
urbanisme

Costes comença a definir la protecció de la platja d’Altafulla

ALTAFULLA