L’orgànica, tractada a casa
El Consell Comarcal del Gironès treballa per construir plantes descentralitzades de compostatge
L’ens supramunicipal considera que es trauria més profit del porta a porta amb les noves instal·lacions
L’Ajuntament de Celrà té triada una parcel·la entre el polígon i el riu Ter per reduir emissions i reciclar encara més
El Consell Comarcal del Gironès treballa per augmentar el reciclatge de la fracció orgànica. L’ens supramunicipal ha sol·licitat un ajut de 100.000 euros a l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) per al projecte de construcció de plantes descentralitzades de compostatge. L’àrea de Medi Ambient del Consell del Gironès considera que aquestes plantes són “compostadors a l’aire lliure”, semblants als que poden tenir particulars a casa seva.
Fonts de l’ens assenyalen que les plantes d’aquest tipus requereixen poca maquinària –una excavadora petita, una voltejadora i un garbell– i que són molt adients per a orgànica de gran qualitat. Més de la meitat dels municipis del Gironès ja fan la recollida porta a porta (PaP) sota el paraigua del Consell. A finals de l’any passat s’hi va afegir Sant Jordi Desvalls i l’últim trimestre de l’any ho farà Cassà de la Selva. La llista de pobles amb aquest sistema és la següent: Aiguaviva, Campllong, Sant Gregori, Bescanó, Quart, Fornells de la Selva, Llambilles, Bordils, Cervià de Ter, Juià, Flaçà, Sant Joan de Mollet, Sant Jordi Desvalls, Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis i Medinyà. El 2023 la mitjana de recollida selectiva bruta va ser del 85%, i Sant Joan de Mollet i Juià van arribar, fins i tot, al 90%.
Pel seu compte també ho fan a Celrà, Vilablareix i Llagostera i alguns barris de Girona (Sant Daniel, Campdorà i la Pujada de la Torrassa). A Vilablareix van començar l’octubre del 2013 i, amb dades del 2022, arriben a un percentatge del 92,61% en recollida selectiva gràcies a cubells amb xips associats als habitatges. A la capital del Gironès, una dotzena de barris s’afegiran al PaP al maig. A Llagostera recullen l’orgànica al nucli i a Llagostera Residencial, entre altres veïnats. Recullen 900 tones d’orgànica amb un 2,8% d’impropis i tenen un percentatge brut de recollida selectiva del 82,9%, incloent-hi la deixalleria.
La consellera comarcal de Medi Ambient i regidora de l’equip de govern de Llagostera, Pilar Aliu (Junts), explica que, amb les plantes, podrien reciclar gairebé el 100% de l’orgànica i, a més, estalviarien. “Ara estem contaminant i duent tràilers d’orgànica amunt i avall.” La idea –admet Aliu– era fer “un triangle” de tres plantes a la comarca, però al sud no va haver-hi prou decisió municipal. Els ajuntaments haurien de facilitar la tramitació urbanística. L’ens supramunicipal té com a referents la planta de la Mancomunitat de la Plana a Malla (Osona) i la de Boadella i les Escaules (Alt Empordà), que donava servei a cinc pobles amb PaP i tractava un màxim de 350 tones a l’any, però que va cessar l’activitat.
“Tres cops per setmana”
L’Ajuntament de Celrà, un dels primers a fer el PaP, l’abril del 2013, dona suport a les plantes descentralitzades. Pendent de negociar un acord amb els propietaris, el consistori ja té triat l’emplaçament, una parcel·la entre el polígon industrial i el riu Ter. L’alcalde, David Planas (CUP), recorda que generen “unes 540 tones a l’any d’orgànica” i que la traslladaven a la planta de Solius, fins fa uns mesos, “tres cops per setmana, amb una hora i tres quarts de viatge, amb tot el que comporta quant a emissions de transport i feina per als operaris”. “Sempre estem al costat del reciclatge i hi creiem molt. Fa anys que ho apliquem”, assenyala. Una altra de les plantes podria anar a Sant Gregori, però fonts de l’Ajuntament afirmen que tenen pocs detalls del projecte.
En el futur la Comissió Europea obligarà les administracions a costejar el cost del tractament dels residus. El porta a porta és “el millor sistema”, diu Aliu. L’orgànica del Consell té només l’1,61% d’impropis, segons dades de l’últim trimestre del 2023. El 2020, abans del desplegament del PaP, el percentatge d’impropis a la comarca era del 7,19%, segons dades facilitades pel Consell. Als pobles del Gironès, igual que a Girona i Salt, una part de l’orgànica va temporalment a l’ecoparc dels Hostalets de Pierola (Anoia) a causa del tancament de la planta de Solius, al límit de Llagostera i Santa Cristina d’Aro, que la Generalitat reobrirà quan obtingui l’autorització ambiental.
El director de l’Agència de Residus de Catalunya, Isaac Peraire, valora l’esforç del Gironès pel compostatge. Afirma que forma part de l’estratègia catalana de gestió d’orgànica de quilòmetre zero. El Consell Comarcal va fer la sol·licitud per definir el projecte, que la Generalitat ha d’avalar de manera oficial i finançar. El responsable de l’ARC s’ha referit a una planta semblant a Sort (Pallars Sobirà) i al model d’Àustria, que tècnics del govern han visitat. En el país centreeuropeu, de 8,7 milions d’habitants (amb dades del 2021), hi ha 536 plantes que donen servei a uns 16.000 habitants de mitjana.
Taxa “justa” vigent a Celrà per als que facin més de 47 lliuraments
Al web de l’Agència de Residus de Catalunya, és possible analitzar la qualitat de residus recollits per municipi. L’últim trimestre del 2023, a Celrà, per exemple, van recollir 239 quilos entre orgànica i poda, amb un 0,27% d’impropis. L’equip de govern, de la CUP, treballa per aplicar bonificacions a les persones que reciclen de manera convenient. “Aquesta gent pagarà una taxa més justa”, diu l’alcalde, David Planas, partidari que qui recicli bé tingui avantatges. “Ens hem d’assegurar que la gent participi en el porta a porta i recicli i no llenci escombraries a qualsevol lloc.” En el càrrec des del març del 2021, en substitució de Dani Cornellà, el batlle destaca que moltíssima gent fa bé el reciclatge, però “n’hi ha uns quants que no”. Des d’ahir és vigent la “taxa justa” a Celrà . Els nuclis familiars que facin 47 o més lliuraments a l’any pagaran 187,60 euros (46,90 euros per trimestre) i els que no arribin a aquesta quantitat hauran d’abonar 298,92 euros al cap de l’any. Els 47 lliuraments són d’orgànica i d’envasos lleugers, les que més generen i les que es recullen més sovint.
