Infraestructures i serveis

PERE SALÓ

DIRECTOR TERRITORIAL DE VICEPRESIDÈNCIA I POLÍTIQUES DIGITALS I TERRITORI

“La idea és tenir el 2023 tots els municipis amb fibra òptica”

“Cal augmentar les freqüències i les línies de mobilitat col·lectiva”

“Una bona notícia és que el baixador a Vilobí s’ha pogut preservar i la previsió és que el 2026 pugui estar”

Sis anys de director
Pere Saló i Manera (Figueres, 1968) és director territorial del govern català a Girona des de fa sis anys. Primer, del Departament de Territori i Sostenibilitat, en aquell moment a mans de Josep Rull, i ara, del de Vicepresidència i Polítiques Digitals i Territori. Saló, llicenciat en dret, ha format part de la junta del Gironès d’Òmnium Cultural i va ser militant de la JNC.
Mai no s’havia arribat tan lluny com ara en la tramitació de la variant d’Olot i les Preses
Es treballa perquè la fibra arribi als polígons, però els operador privats no acompanyen
S’ha de poder anar en transport públic amb la mateixa aplicació de Susqueda a Portbou

F

a pocs dies, el vicepresident Jordi Puigneró feia una crida a un pacte de país per a la descarbonització i la digitalització. Com es tradueix això a les comarques gironines?
Com que formaran part d’una nació digital, amb una constel·lació de sis nanosatèl·lits que han d’augmentar la nostra capacitat en matèria de connectivitat i coneixença. El que fa el Departament és generar, d’alguna manera, esdeveniments que generin ecosistema, i això s’ha traduït en diverses apostes importants, com ara el Centre Blockchain de Catalunya, que es fa a Girona, i l’Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial que hi ha a la UdG. A més, hi ha un mosaic d’altres estratègies més puntuals, com ara el projecte de paqueteria intel·ligent a Girona, el projecte Volta a la Garrotxa per connectar productors locals i consumidors des d’un punt de vista digital i molt proactiu, el sistema de videovigilància amb intel·ligència artificial a Maçanet de la Selva, i l’àrea 5G a Girona amb el projecte del corredor mediterrani.
Parla de polítiques digitals.
En la millora de la descarbonització intervenen les polítiques digitals. Si millorem el teletreball i s’instal·la com un hàbit en el nostre sistema productiu, hem calculat que hi haurà un descens del 24% de les emissions de CO2. En polítiques digitals, a Catalunya s’ha calculat que hi ha 130.000 treballadors en temes de tecnologia digital; per tant, sumen més que tots els sectors de l’automoció junts i, a més, estan molt ben pagats, amb un sou mitjà de 45.000 euros. I calen més treballadors: en aquests moments, ja s’ha calculat que uns 60.000 més. Per tant, cal crear vocacions en aquest sentit, i també amb perspectiva de gènere, perquè no es repeteixin els patrons del patriarcat que hi havia anteriorment.
Com va l’expansió de la fibra òptica a la demarcació?
Ara hi ha 455 quilòmetres desplegats i la idea és doblar aquesta capacitat el 2022 i el 2023 ja tenir connectats tots els termes municipals. Aquí no actuem sols: tenim el partenariat de la Diputació de Girona i, per tant, ens hem d’adaptar els uns als ritmes dels altres.I tenint en compte que el que fa el Departament és portar la rasa fins al nucli, més enllà, es posa a disposició dels operadors privats, que, a vegades, no acaben d’aprofitar aquestes possibilitats. En això estem treballant, perquè garantir la connectivitat digital, el 2021, és essencial per a les polítiques d’equitat territorial. A més, portant la fibra no només als nuclis sinó sobretot als polígons. Hi ha una gran activitat perquè la fibra acabi d’arribar als polígons, i aquí els operador privats no acaben d’acompanyar.
Descarbonització i mobilitat són clau en aquest moment de crisi climàtica. Com es pot millorar la mobilitat a les comarques gironines?
D’entrada, el Departament és competent en infraestructures de mobilitat i així ha desplegat una activitat que consisteix en diverses actuacions. Per exemple, tenim la carretera de la vergonya que ja no és la carretera de la vergonya; es va fer una actuació a la pilastra amb la voluntat que no hi hagi embussos i, per tant, no es cremi més benzina del compte. La carretera de Roses a Figueres, la connexió amb l’N2 i l’AP7, també es va concretar en l’època dels consellers Rull i Calvet. La variant d’Anglès, que en aquests moments ja s’està executant. I també s’estan acabant de polir els projectes tècnics per millorar les carreteres que van des del ramal de Girona a la Bisbal i que uneixen amb Torroella. Diguem que tot el que és la xarxa del Baix Ter. Ara, s’estan consensuant amb els alcaldes i la idea és, a mitjà termini, licitar aquestes actuacions per tal d’aconseguir seguretat en aquestes vies, en cap cas més capacitat. Vull dir que no es va a desdoblar, sinó a aconseguir seguretat.
Com està la variant d’Olot?
Mai no s’havia arribat tan lluny com ara en la tramitació de la variant d’Olot i les Preses. Estem a punt de tenir els estudis informatius i fer les declaracions d’impacte ambiental, i l’escenari que preveiem és que el 2022 estarà destinat a pensar i el 2023 a treure a licitació el projecte. Tenint en compte que estem parlant de projectes i obres molt contestats, amb un grau de discussió tan gran, no deixa de tenir una certa lògica que estiguin tan embardissats perquè fa 20 anys que estem amb aquest tema i no ens en sortim, però som més a prop que mai d’acabar de consensuar l’obra que s’ha de fer.
Es mantenen les previsions per la de Banyoles?
Sí, en principi, l’execució està anant correctament, estan sortint alguns problemes que es resolen. I vull agrair, això sí, la paciència dels conductors, perquè, a vegades, es produeix algun embús.
Què passarà amb la C-32 més enllà de Blanes?
La voluntat del Departament és fer-la, perquè en totes les planificacions figura l’allargament de Blanes a Lloret. En aquests moments, tot això també està en fase d’estudi.
Què passa amb les retencions que hi ha a l’AP-7, sobretot els diumenges direcció Barcelona?
Ja el 28 d’agost, el vicepresident va explicar a Mataró els nous enllaços previstos per a l’AP7 i la transformació de l’N-II de manera consensuada amb el territori. Va explicar un projecte, i encara estem esperant que el Ministeri, que és el competent, ens faci alguna proposta similar a Catalunya. Sí, la gent està inquieta, perquè amb l’alliberament dels peatges ara és una via d’accés general. Des del Departament, ja fa anys es van fer propostes en relació a la vinyeta per tal de garantir el manteniment perquè aquesta intensitat d’ús comportarà una major intensitat de desgast i la nostra prioritat és la seguretat. Però en això no som competents.
Quin futur es preveu per a l’aeroport de Girona?
El Departament ha formulat un nou model de governança aeroportuària que ja ha començat a compartir amb les altres institucions i amb el món empresarial, i el vicepresident ha demanat també el traspàs. En aquests moments, una bona notícia és que el baixador del TAV a Vilobí s’ha pogut preservar. La previsió és que el 2026 això pugui estar. La gran turbulència que va impactar en l’aeroport és la pandèmia, i una altra, evidentment, el trasllat de les companyies de baix cost al Prat.
Quin missatge s’ha de donar als usuaris del tren que contínuament pateixen retards i cancel·lacions?
La proposta és la cessió de tot el servei a la Generalitat i, per tant, que els mateixos estàndards que té Ferrocarrils de la Generalitat s’apliquin als serveis dels ferrocarrils de l’Estat. També estem pendents del que hi digui l’Estat i del finançament, és clar.
Logis Empordà. Continua endavant Amazon?
Sí i aquesta és una de les apostes estratègiques del Departament per tal de posar la logística en el centre de l’activitat de les administracions públiques, amb el salt qualitatiu que està fent Cimalsa per entrar a ser un agent promotor de logística, aportar solucions en el món de la logística. Catalunya ha de ser un país logístic i, en aquest sentit, Logis Empordà és una de les apostes fortes.
Com ara el CIM de la Selva?
Sí, avui una infraestructura, una carretera, un port corre el risc d’envellir ràpidament i amb uns diners que cada vegada són menys. Per tant, quan els inverteixes, ho has de fer pensant en l’aprofitament i el servei, i el CIM de la Selva és una de les actuacions en aquesta línia.
Què pensa del projecte del tren de la Costa Brava?
Està en estudi. Ho seguim amb atenció. El Departament té un mandat de Parlament d’estudiar aquest tema.
Altres línies del seu Departament fan referència a la muntanya i el litoral.
Pel 2022, la perspectiva és pràcticament doblar els recursos de 6 a 12 milions per millorar i mantenir la xarxa viària rural i per fer actuacions que permetin que la Catalunya rural pugui millorar les connexions de proximitat, fora de les xarxes ràpides. També hi ha una línia d’actuació per a conservació i reparació del domini públic marítim-terrestre, tenint en compte que el canvi climàtic està afectant moltíssim la primera línia de costa i això incideix molt en els ajuntaments.
També hi ha el transport per carretera.
Sí, l’altre gran eix és l’aposta forta que hi ha en aquests pressupostos pel transport, tant l’interurbà com per demanda, que, en aquests moments, ja està funcionant molt bé al Gironès, el Pla de l’Estany i la Garrotxa a través de l’aplicació que permet reservar que et vingui a buscar el vehicle. No en tenim queixes i, per exemple, al Gironès hem hagut de canviar els vehicles. Les empreses que estan prestant aquest servei han passat de vehicles de vuit places a vehicles de setze places. Tot aquest món de les urbanitzacions i dels nuclis disseminats, on arribar amb autobús era un problema, ho ha deixat de ser. A banda, estem molt satisfets amb el sector privat: les empreses gironines que estan prestant servei en el tema de mobilitat col·lectiva són empreses centenàries, i això vol dir un elevadíssim grau de seriositat i de compromís del servei a les comarques gironines. Com a sector, ens sentim molt ben acompanyats per aquesta gent.
No caldrien més línies i més freqüències?
Sí, tot això s’està estudiant. El tema és treure cotxes privats i disminuir la petjada de petroli. Cal augmentar les freqüències i les línies de mobilitat col·lectiva. Aquí hi haurà molts diners en els pressupostos del 2022.
Què és la T-Mobilitat?
És l’instrument per assolir la integració de tots els sistemes tarifaris de mobilitat col·lectiva que hi ha a Catalunya. L’objectiu que es vol assolir és un país amb un sol sistema tarifari abans del 2025. A la vegueria de Girona, això ha de permetre que una persona que visqui i treballi a una masia de Susqueda – perquè el teletreball que ho possibilita augmentarà– es pugui desplaçar en transport públic fins a Portbou utilitzant la mateixa aplicació i rebent tots els descomptes i promocions a mesura que vagi canviant de mitjà de transport. Caldrà tenir en compte que, durant aquest exercici i els propers, es milloraran i augmentaran horaris i freqüències. Aquest desplegament comporta un esforç enorme d’anàlisi del sistema de mobilitat col·lectiva del país i d’inversió en tecnologia digital que s’està duent a terme ara mateix. Aquesta és una legislatura amb una aposta forta pel transport públic en una societat que ha canviat d’hàbits quant al transport. Les dades indiquen que els joves d’avui ja no tenen com a prioritat comprar una moto i un cotxe a l’hora de destinar els seus ingressos.
Com veu d’aquí a deu anys les comarques gironines en el seu àmbit?
Han d’estar amb una mobilitat descarbonitzada i sostenible. Una persona que pugui estar treballant en un nucli, un disseminat o una urbanització ha de poder gaudir de les mateixes oportunitats que una que visqui en un nucli territorial. En aquest sentit, hi ha d’haver equitat territorial, que són les accions que es porten a terme per garantir la llibertat dels ciutadans de decidir on volen desenvolupar el seu projecte de vida. Es vol igualar les condicions de competitivitat dels territoris i que no hi hagi impediments de serveis a l’hora de decidir. Hi ha d’haver llibertat perquè et puguis instal·lar on vulguis sabent que tindràs les mateixes oportunitats. Has de disposar de connectivitat a la xarxa i de possibilitats de bellugar-te relativament poc, però pensant que el teletreball estigui ben implantat. Que la mobilitat sigui la necessària.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Síndic de Greuges torna a demanar al Parlament una comissió d’investigació sobre els abusos sexuals a l’Església

barcelona

La Comissió Delegada per a la Covid-19 no avança en l’eliminació de restriccions

barcelona

Cel serè amb inversió tèrmica durant el matí

Barcelona

Espanya suma 253 nous morts per Covid-19 i supera els 9 milions d’infectats amb 305.432 més

barcelona

Tornen a tancar el pas fronterer del Coll de Banyuls

espolla

La filòsofa i activista feminista Judith Butler, guardonada amb el Premi Internacional Catalunya 2021

barcelona

Educació declara 6.556 positius més, amb 129.852 persones aïllades i 208 grups confinats

barcelona

La Guàrdia Civil confisca tests d’autodiagnòstic de drogues i embaràs no autoritzats en comerços de Reus i Tarragona

Cambrils

L’Església admet que té un miler de béns a tot l’Estat que no li pertanyen i es compromet a tornar-los

MADRID