Infraestructures i serveis

Trànsit repararà el radar de tram de Cassà a Llagostera

Inutilitzat des de final de juliol del 2021, només s’hauria de renovar part d’un dels extrems, i controla un tram amb sinistralitat elevada

Per ara, no hi ha dates per reparar altres aparells fixos vandalitzats

El Servei Català de Trànsit (SCT) estudia la reparació del radar de tram entre Cassà i Llagostera, en una secció de cinc quilòmetres de la C-65, després de més d’un any sense servei. El dispositiu va quedar inutilitzat a final de juliol del 2021, arran d’un acte vandàlic. Se’n van salvar les càmeres i un dels dispositius d’interconnexió per radiofreqüència entre els dos extrems, retirats pels operaris de manteniment en espera de la reposició de l’antena malmesa a l’inici del tram, a la rotonda sud de Cassà.

L’aparell va ser el primer d’aquesta tipologia que es va instal·lar a la demarcació, l’any 2014, en un tram on, a conseqüència de l’elevat volum de trànsit que suporta durant bona part del dia, era difícil que els vehicles arribessin a velocitats mitjanes superiors als 90 km/h permesos però que tenia una elevada sinistralitat. Aquests fets expliquen que s’hi imposessin poques sancions, però també que la vocació d’evitar col·lisions frontals greus el situï entre els primers candidats per ser reparat.

Fonts del SCT també han admès problemes recents amb la sincronització del radar de tram de la C-66 a Corçà, que l’any passat va sancionar 387 conductors al tram fins a Sant Joan de Mollet, i estan pendents de revisar-lo. A la demarcació, funcionen altres dispositius de tram a l’N-II, entre Campany i Agullana, a la variant gironina de Sant Daniel i, el més recent, a la ronda urbana de Figueres.

Segons les dades oficials, a les comarques gironines hi havia, al maig, 24 radars fixos que, al llarg del 2021, van enxampar 108.410 infraccions, un 21,9% més que el 2020, però menys que les multes interposades abans de la pandèmia, quan els cinemòmetres fixos de la xarxa viària gironina captaven cada any més de 130.000 excessos de velocitat.

Els vandalitzats, ‘sine die’

D’aquests darrers, però, n’hi ha molts que ja acumulen mesos fora de servei a la Selva, l’Empordà i el Pla de l’Estany, la majoria cremats en dues tongades pel col·lectiu independentista L’Estaca el desembre del 2019 i el març del 2020.

Alguns han estat reparats, però d’altres, com ara els de Caldes i Llagostera, al corredor de la l’autovia Maçanet-Costa Brava Centre, continuen embolicats per malles protectores i no tenen data de reparació o un possible canvi d’ubicació.

LA DATA

31.07.2021
Van cremar
dispositius en un dels pòrtics del radar del tram Cassà-Llagostera, inactiu des d’aleshores a la C-65.

LA XIFRA

15
radars fixos, aproximadament, va inutilitzar el col·lectiu L’Estaca del 2019 al 2020. Diversos resten inactius.

El fix de Castell d’Aro, el més rendible

Substituir un radar no és barat. Anys enrere, s’havia xifrat el cost de cada aparell en uns 70.000 euros. I només la primera onada de reparacions a Catalunya, el 2020, va suposar al SCT una despesa de 700.000 euros. Malgrat això, la recaptació de l’aparell fix que més multa a Girona, el de la C-31 a Castell d’Aro, amb 56.760 vehicles denunciats el 2021, permetria afrontar la factura. Enguany, amb 33.889 multes a inicis de setembre, ha abaixat el ritme, o els conductors frenen més.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
economia

La nova selectivitat s’ajornarà un any

Reforç de Salut davant d’un hivern complicat

Barcelona

Creen l’Institut de Recerca Glòria Compte a Figueres

FIGUERES
JOAN VALLÈS I SALA
COMPTABLE JUBILAT. HA ESCRIT ‘FA MÉS DE CINQUANTA ANYS’

“Deies que eres protestant i la gent quedava de pedra”

Barcelona

Finalitzen les obres de reconstrucció del parc de la Pilastra

SALT

Un tió ‘caga’ a Girona la puja que reclamen els empleats de l’Ajuntament

girona

Treballadors de justícia protesten contra la LOEO

girona

Quasi un miler de desnonaments al llarg del 2022

comarques gironines

Un 25 % més d’agressions contra les persones trans

BARCELONA