Infraestructures i serveis

Els busos de la xarxa Exprés completen el desplegament

El servei de transport d’altes prestacions té en funcionament 42 línies, i més de la meitat són a corredors on no arriba el tren

Cobreix el 40% de la demanda i només falta una línia per posar en marxa

La xarxa de bus d’altes prestacions Exprés.cat té en funcionament 42 de les 43 línies projectades inicialment. Es tracta de serveis prestats per les empreses concessionàries que operen a cada territori i amb què es vol fer del bus un mitjà de transport ràpid i de qualitat a través de corredors que majoritàriament uneixen municipis amb les capitals de província. La xarxa es va posar en marxa l’octubre del 2012 i ha passat d’una demanda de 368.449 viatges el primer any a assolir el rècord històric de 24 milions de viatges el 2019, i que té un índex de satisfacció global dels usuaris d’un 8,4.

El servei inclou les línies d’autobusos interurbans que fan els serveis punt a punt amb més demanda de cada demarcació. La xarxa es diferencia de la resta amb una imatge pròpia i ofereix prestacions diferenciades com una major freqüència, vehicles moderns i accessibles, informació en temps real i velocitat comercial alta, a més de servei de wifi per als usuaris que, segons explica el subdirector general de Transports i Mobilitat, Benjamí Cubillo, van ser concebudes per “fer atractiu el bus i fer un salt de qualitat”.

Més de la meitat de les línies ofereixen servei a corredors on no arriba el tren. La directora general de Transports i Mobilitat, Mercè Rius, assegura que l’objectiu de la xarxa és “competir amb el vehicle privat, treure cotxes de la carretera i afavorir la descarbonització”, més que fer la competència al ferrocarril, ja que, segons Rius, són conscients que no poden competir amb la capacitat dels trens, i en alguns casos el que busquen és complementar-se. Les xifres mostren que hi ha usuaris per als dos modes de transport públic. De fet, les línies Exprés.cat amb més demanda en valors absoluts són les que uneixen Mataró i els municipis del Garraf amb Barcelona, uns corredors que també tenen serveis de tren. La línia amb més demanda en creixement és la que uneix Ripollet amb Barcelona. L’única pendent d’implementar és la que ha d’unir Blanes amb Lloret, que ara es presta amb un servei convencional, i que es posarà en marxa un cop s’hagin fet millores a la carretera.

Els serveis Exprés.cat representen un 40% del total de la demanda i tenen ocupacions mitjanes de 30 viatgers per expedició. Mercè Rius explica que s’intenta ajustar l’oferta a la demanda, tot i que reconeix que en moments puntuals de pic de demanda, com ho van ser els dies de la vaga de maquinistes de Renfe, es poden produir desajustaments. Els serveis han anat recuperant usuaris després de la caiguda registrada l’any passat per la pandèmia. A final de novembre la demanda representava ja el 80% de la que hi havia el 2019. Durant aquest any, la Generalitat ha fet aportacions per valor de 14,63 milions d’euros a la xarxa, una xifra més alta que en anys anteriors per cobrir la baixada dels ingressos procedents dels viatgers a causa de la covid.

Aquestes línies són només una part de la xarxa de transport públic per carretera del país, que suma 770 línies, algunes amb serveis molt parcials. Aquest entramat de línies es complementen des del 2019 amb els serveis de transport a demanda de la xarxa Clic.cat, amb recorreguts i els horaris establerts però en què el servei només es presta si s’ha sol·licitat amb antelació i cobreix zones amb dispersió territorial on no hi ha servei de transport públic regular. D’aquesta manera s’aconsegueix donar capil·laritat al servei de transport públic.

Un cop acabat pràcticament el desplegament de les 43 línies previstes en un inici, els responsables del servei treballen en l’ampliació de la xarxa en el marc del Pla de Transport de Viatgers de Catalunya 2026. En l’horitzó hi ha l’acabament de la pròrroga de 25 anys de les concessions de les línies de bus interurbanes.

24
milions
de viatges van sumar les línies Exprés.cat l’any 2019, quan es va assolir el rècord històric.
80
per cent
de la demanda respecte de les xifres anteriors a la pandèmia, han recuperat el conjunt de les línies.
La xarxa Exprés.cat vol competir amb el vehicle privat i afavorir la descarbonització
Mercè Rius
directora general de transports i mobilitat de la generalitat

El carril bus de la B-23, l’assignatura pendent

Les congestions viàries fan reduir la velocitat comercial del transport públic per carretera, sobretot als accessos a Barcelona, on encara falten per habilitar alguns trams de carril bus. Des del setembre del 2014 funciona el carril bus-VAO de la C-58, entre Barcelona i Ripollet. L’agost del 2020 s’hi va sumar un nou carril bus-VAO al carril esquerre de la via C-31 nord entre Badalona sud i Badalona nord, en sentit entrada a Barcelona. Tots dos funcionen permanentment per a tots aquells vehicles que estan autoritzats a utilitzar-lo. L’assignatura pendent que acumula anys de retards és el carril bus de la B-23 per accedir a Barcelona per la Diagonal. La Federació Empresarial Catalana d’Autotransports de Viatgers (FECAV) recorda que fa més de 20 anys que institucions polítiques i entitats representatives del teixit social, empresarial i cívic de les comarques de l’oest de la regió metropolitana de Barcelona reclamen aquest carril reservat per al transport públic, que serviria per evitar els episodis de congestió que, quotidianament, afecten més de 30.000 usuaris, que utilitzen l’autobús per desplaçar-se cap a Barcelona. L’Estat és el titular de la via i està pendent de concretar la transferència a la Generalitat per poder materialitzar el projecte, tot i que existeix una partida dels pressupostos de l’Estat per fer-hi front. Des de la l’Associació per a la Promoció del Transport Públic qualifiquen el retard de “problema greu de governança”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Gremi de Restauració demana la supressió del certificat covid a l’hostaleria

BARCELONA

La Comissió de Salut Pública recomana esperar cinc mesos per posar-se la dosi de reforç en cas d’haver tingut la covid

MADRID

El govern situa la reobertura de l’oci nocturn en les properes setmanes

Barcelona
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Es manté el sol

Barcelona

USTEC insisteix que cada dia queden més baixes sense cobrir als centres

Barcelona

Els ministres europeus acorden que el passaport covid sigui “suficient” per viatjar per la UE

BRUSSEL·LES

Partits i entitats proposen una llei per acabar amb el sensellarisme a Catalunya en cinc anys

BARCELONA

‘Las leyes de la frontera, ‘El ventre del mar’ i ‘Libertad’ favorites als Premis Gaudí

BARCELONA

Estrasburg és conscient de la “importància” del cas català

BRUSSEL·LES