“La gestió de l’aigua ha de respondre a les necessitats de la ciutadania”

Per Aigua és Vida és molt important que la remunicipalització vagi acompanyada de la participació ciutadana, ja que és el que permet que un canvi a gestió pública pugui ser a llarg termini. Per això, a banda del pronunciament del ple, vam considerar que era clau que els ciutadans poguessin ser partícips del procés de remunicipalització que estem iniciant. Sotmetre-ho a consulta és una manera de començar a fer-ho.

Volem que se’ls pregunti si volen que la gestió de l’aigua a Barcelona sigui pública i amb participació ciutadana.

Per començar, perquè volem més transparència. La gestió privada d’Aigües de Barcelona està associada a moltes irregularitats. El 2010 un jutge va descobrir que prestava el servei sense contracte formal, i, el 2016, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar la creació de l’empresa mixta que Agbar i l’Àrea Metropolitana de Barcelona van constituir el 2012. Volem també que la ciutadania pugui participar en la presa de decisions i assimilar-nos a la resta del món. A Europa la gestió de l’aigua és pública en un 80% i, si mirem el món, la xifra s’eleva a un 90%. A Catalunya tenim més d’un 80% de gestió privada i una sola empresa, Agbar, abasteix un 70% de la població. Moltes ciutats europees i del món han remunicipalitzat el servei –com ara París, Berlín i Buenos Aires– i seria important que Barcelona s’hi sumés i revisés el seu model de gestió.

Des d’Aigua és Vida vam fer un estudi i vam veure que un 56% dels costos que paguem en la factura no estan associats a l’aigua. Amb una gestió pública hauríem de poder revisar-los, és a dir, fer que allò que paguem revertís en una millora de la gestió i no en beneficis d’empresa, publicitat i altres conceptes. Amb l’aigua no s’hi ha de fer negoci. D’altra banda, en molts països aquesta lluita ha significat un aprofundiment de la democràcia i és també l’objectiu que busquem amb les remunicipalitzacions. La gestió de l’aigua a Barcelona ha de respondre a les necessitats de la ciutadania i dels nostres ecosistemes, dels rius, i no pas a les de les empreses que volen fer negoci.

El que sabem és que, per exemple, a Terrassa, que ha aprovat la remunicipalització de l’aigua, l’empresa concessionària demanava una indemnització de 60 milions, mentre que l’Ajuntament ha dit que serà com a molt de dos milions. A París van abaixar la tarifa un 8% els primers anys i, a Barcelona, el regidor d’Aigua i Energia, Eloi Badia, ha afirmat que es podria abaixar fins a un 10% el primer any. El principal problema que tenim és que no hi ha estudis ni dades, i això és una conseqüència directa de l’opacitat associada al model privat. Per això és tan important aquest procés de transparència. La sentència del TSJC encara no és ferma, però si el Tribunal Suprem l’acaba ratificant facilitaria molt la recuperació de la gestió de l’aigua. Mentrestant, cal que ens anem preparant per aquest moment. L’Ajuntament i l’Àrea Metropolitana de Barcelona han d’aconseguir les màximes dades possibles per fer les valoracions i els estudis de viabilitat necessaris.

S’han adherit 45 entitats a la iniciativa ciutadana i tenim més de 50 punts de recollida de firmes a tota Barcelona, a banda d’un punt fix a cada districte. Hi ha més de 200 fedataris, que són els que s’encarreguen de recollir les signatures, i tenim marge fins al 15 de febrer. Ara estem muntant taules diàries al carrer per aconseguir-ne. Estem contentes perquè la resposta ha estat molt bona des de molts col·lectius diferents de la ciutat, que s’han apropat interessats pel tema i amb ganes de sortir al carrer a recollir firmes.

Quan vam començar sabíem que hi hauria una resposta per part d’Agbar, però no esperàvem que fos tan aviat. Els recursos venen de la delegació del govern espanyol a Catalunya i de la Cambra de Concessionaris i Empreses Públiques, de la qual forma part Agbar a través de la multinacional Suez. El que estan fent, en definitiva, és posar els interessos econòmics de les empreses a davant dels de la ciutadania. No ens ha sorprès l’actuació del govern espanyol perquè ja ho hem vist abans. A Valladolid, per exemple, el ministeri d’Hisenda de Cristóbal Montoro va acompanyar els recursos que es van presentar contra la decisió del ple municipal de remunicipalitzar la gestió de l’aigua.

Nosaltres ho considerem un atac molt greu a la democràcia, perquè no només s’intenta posar pals a les rodes a la consulta sobre l’aigua, sinó també a les altres dues iniciatives que s’estan tirant endavant –la d’ Habitem el Sant Pau i la de la plaça Idrissa Diallo – i a les que puguin sorgir en un futur. Creiem que aquestes actuacions responen a una estratègia de la por per part d’Agbar per intentar aturar el procés. Temen que s’obri el debat, que surtin a la llum els privilegis que han estat gaudint durant molts anys, i aquesta és la nostra força. Al final, el que pretenem amb aquestes iniciatives és que les coses es facin de forma diferent: que les nostres ciutats siguin més democràtiques, que la ciutadania pugui debatre els serveis bàsics que necessitem per viure i que ho pugui fer posant al centre les necessitats de les persones.

No volem valorar les possibilitats que tiri endavant o no. És més important que la ciutadania respongui i doni suport a les tres iniciatives, nosaltres seguim recollint firmes. Serà la manera de guanyar. L’Ajuntament ha dit que seguirà endavant i ens sembla bé. Al govern municipal i a les forces polítiques que no van votar contra el reglament els demanem que el defensin i no retrocedeixin. És una qüestió de democràcia.