La mort digna divideix França

El drama familiar s’ha convertit en una pugna judicial, que divideix la societat francesa i la seva classe política. En un fet inesperat, però coherent amb els múltiples girs de la batalla judicial que confronta la família de Vincent Lambert, el tribunal d’apel·lació de París va ordenar, abans-d’ahir a la nit, que es reprenguessin les cures pal·liatives d’aquest malalt vegetatiu des de fa més d’una dècada, a l’espera que un comitè de l’ONU examini a fons aquest cas. D’aquesta manera, la justícia francesa dona la raó als pares d’aquest exinfermer psiquiàtric que s’oposen amb obstinació a deixar expirar la vida del seu fill, de 42 anys, que el 2008 es va fer un traumatisme cranial en un greu accident de cotxe. Jean Paillot, un dels advocats dels progenitors, va confirmar ahir que s’havien reprès les cures pal·liatives.

Els metges de l’hospital universitari de Reims, al nord-est de França, havien decidit, abans-d’ahir al matí, interrompre l’alimentació i la hidratació artificial de Lambert i sedar-lo de manera profunda per deixar-lo morir, d’acord amb la voluntat de la seva esposa i amb diferents sentències judicials. La decisió del tribunal d’apel·lació de París va ser rebuda el dilluns a la nit amb fervor per un centenar de persones que es manifestaven a prop del Palau de l’Elisi per exigir que es mantingués amb vida Lambert. “No és la primera de les victòries, sinó que es tracta d’una remuntada!”, va proclamar Paillot en unes polèmiques declaracions.

El cas Lambert no només mostra una família dividida davant del profund dilema de deixar morir o allargar una vida inerta, sinó que també reflecteix les resistències de la societat i la política per avançar en el debat sobre l’eutanàsia.

Vincent Lambert representa a França un cas sinònim del que van suposar en l’Estat espanyol el de Ramón Sampedro o, més recentment, el d’Ángel Fernández, que va ajudar a morir la seva esposa, María José Carrasco, malalta d’esclerosi múltiple en fase terminal. Tot i que el president francès, Emmanuel Macron, va assegurar abans-d’ahir que no li “pertocava” intervenir en aquest cas, la qüestió d’una mort digna s’ha introduït en la campanya a França per a les eleccions europees.

“No hi ha cap vida indigna de ser viscuda. Fins i tot una vida que pot semblar inútil és profundament humana”, va assegurar el candidat dels Republicans (dreta), el filòsof François-Xavier Bellamy, que va lamentar ahir que Macron no hagués volgut afrontar el fons d’aquest controvertit cas. Bellamy, proper a cercles ultracatòlics i al moviment de la Manif Pour Tous, contrari al matrimoni homosexual, ha estat un dels dirigents que més hi han ficat cullerada. En canvi, la candidata de la França Insubmisa, Manon Aubry, va defensar que aquesta situació “mostra els límits de la legislació actual” i que “cal anar més lluny”, seguint l’exemple de Bèlgica o Luxemburg, “que han introduït en la Constitució el dret a un final de vida digne”.