Salut

L’hospital de Palamós afronta la seva darrera gran reforma

El pla estratègic preveu les últimes grans obres a àmbit estructural

Es descarta l’ampliació del centre i s’aposta clarament per fer un nou equipament

Les obres costen 3,2 milions d’euros i es fan en tres fases

L’hospital comarcal del Baix Empordà, amb seu a Palamós, no ha deixat de modernitzar-se des del 1985, quan va entrar a formar part de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública. Aquesta és una realitat que l’ha convertit en un dels centres hospitalaris de referència, especialment pel que fa a la gestió que s’hi ha fet i, per descomptat, per l’atenció dels seus professionals i per l’aposta per ser punters. El centre, però, afronta ara la que serà la seva darrera gran reforma, amb una inversió d’uns 3.199.000 d’euros, en el marc d’un nou i ambiciós pla estratègic. L’equipament ja no dona per a més estructuralment. Aquesta és una realitat física que té molt en compte l’equip directiu del centre i, també, l’Ajuntament de Palamós.

Un nou hospital

Pere Rodríguez, director d’Enginyeria del centre, explica que l’edifici ja no dona per a més i que ara el que cal és plantejar un nou equipament i descartar una ampliació. “Tenir un centre totalment nou i un de més antic no seria eficient i generaria problemes. El que és necessari és fer-ne un de nou”, destaca Rodríguez, que afegeix que amb aquesta darrera actuació s’ha arribat a un punt on la mateixa instal·lació ha arribat al màxim de les seves possibilitats.

En aquest sentit, l’alcalde de Palamós i president de la Fundació Hospital de Palamós, ja ha avançat que s’està treballant per reubicar-lo en un horitzó de deu anys en uns terrenys que permetin fer “un equipament nou i modern”. En aquest sentit, Puig i Rodríguez destaquen l’error que representaria adquirir el solar on ara hi la caserna de la Guàrdia Civil, per la difícil coexistència d’un edifici totalment nou amb l’actual.

El projecte executiu de les obres que s’hi estan fent es divideix en tres fases, la segona de les quals ja s’està acabant. La primera ha inclòs la construcció de quatre nous vestidors, tres de femenins i un de masculí, una nova cuina, un magatzem per a llenceria i una petita bugaderia, així com un espai multiconfessional i un despatx per a la logística. La segona fase, que ara s’està ultimant, suposa la construcció de la nova cafeteria –ja en servei–, la rehabilitació de l’accés de planta 0 i zones comunes, uns nous despatxos de direcció assistencial, un nou mortuori i un nou magatzem de residus.

Finalment, la tercera fase, que s’iniciarà a l’octubre, preveu una nova zona d’esterilització, la reforma de farmàcia i construcció de noves sales. També la formació d’un nova sala d’endoscòpies equipada amb la darrera tecnologia per satisfer les necessitats del programa de cribratge de detecció precoç de càncer de còlon i recte. Altres treballs seran la construcció de dues noves sales quirúrgiques (sales de procediments), una nova sala a hospital de dia quirúrgic amb capacitat per a 6 butaques, la reforma de vestidors de quiròfans i la del taller de manteniment.

LES XIFRES

3
fases
té aquesta actuació inclosa dins el pla estratègic de l’hospital i que se centra en la primera planta.
3,2
milions d’euros
és la inversió que tenen les tres fases que estan incloses en el nou pla estratègic.
130.000
és la població
estable que formen els habitants censats que atén i que a l’estiu puja a 600.000.

Un centre de referència per a 130.000 persones

El 1980, amb la publicació del mapa sanitari i el naixement del servei d’urgències, és quan s’inicia la que podem considerar com l’era moderna de l’hospital de Palamós. Aquesta nova etapa el portarà a ser un hospital d’aguts i d’àmbit comarcal. Un llarg recorregut per, de fet, un procés que es va iniciar el 1768 amb la lectura d’un testament. La situació del centre, en ple cor de Palamós, en una zona amb un gran desnivell i sense possibilitat de créixer, sempre l’ha condicionat.

Actualment, l’hospital de Palamós atén una població estable de més de 130.000 habitants censats i durant els mesos de la temporada turística aquesta població pot arribar fins als 600.000. L’era moderna s’inicia el 1986 amb la inauguració del nou edifici, que amb els any s’ha anat ampliant. En aquell moment, tenia una població de referència d’uns 60.000 habitants. Es gestiona, d’una banda, l’hospital i Palamós Gent Gran, i de l’altra, l’atenció de les àrees bàsiques de salut: Palamós, Palafrugell, Torroella de Montgrí i la Bisbal d’Empordà.

Una altra dada destacada és el creixement de l’activitat en gairebé tots els centres que formen l’àrea bàsica de salut (ABS) del Baix Empordà. Durant el 2017, les quatre àrees bàsiques de salut van atendre més de 724.000 consultes, un 3% més que el 2016 (703.000). Per centres, el que més visites ha registrat ha estat el de Palafrugell (230.000), seguit del de Palamós (220.000), el de Torroella de Montgrí (135.000) i el de la Bisbal d’Empordà (132.500).

“Cal fer un gran centre, modern i ben comunicat”

Joan Trillas

L’alcalde de Palamós i president de la Fundació Mossèn Miquel Costa, Lluís Puig, explica que des de l’Ajuntament s’està treballant intensament per fer el nou centre. “Volem que Palamós continuï disposant d’un gran hospital d’abast comarcal. Amb aquesta idea ja estem treballant per fer la previsió de terrenys per construir aquest gran centre, modern i ben comunicat”, destaca. Puig deixa clar que es descarta totalment la compra de la caserna de la Guàrdia Civil, una possibilitat que s’havia plantejat durant anys. Ara, però, la realitat obliga a fer un centre totalment nou. L’objectiu, segons ha explicat l’alcalde, Lluís Puig, és “fer un nou gran hospital en uns terrenys que permetin el seu creixement, un cop l’actual ja no dona per a més, pel que fa a l’espai”. A més, i en tractar-se d’un centre d’àmbit comarcal, garantir que, en un futur –no molt més enllà de deu anys–, aquest segueixi a Palamós. Puig també ha confirmat que queda totalment descartada la compra, si més no per ampliar l’hospital, de l’actual caserna de la Guàrdia Civil: “El motiu és clar: cal fer un centre totalment nou.”

Una llarga història

El 31 de maig de 1768 és la data de l’obertura del testament de mossèn Miquel Costa, que va cedir uns terrenys per construir un nou hospital de pobres al costat de l’actual capella del Carme. Amb aquesta data com a referent, el centre està duent a terme una campanya de commemoració, amb una imatge que acompanyarà tota la difusió. El 1768 és l’inici històric, si bé el mateix concepte d’atenció als malalts era totalment diferent de l’actual. L’evolució de l’hospital té altres dates de referència rellevants: la primera, el 1952, quan es construeix un edifici en substitució d’un que havia estat bombardejat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Els veïns de Lilla tallen l’A-27 per exigir les indemnitzacions per les esquerdes

MONTBLANC
ciutat del vaticà

El papa frena els rumors sobre la seva salut amb la lectura d’una llarga homilia

barcelona
Societat

Mor Joan Nadal, empresari andorrà pioner en el sector del transport

URBANISME

Rubí invertirà més d’un milió d’euros per renovar el clavegueram de dos carrers

RUBÍ
MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona