Ascens de les consultes psicològiques dels sanitaris
Centenars de professionals de la salut demanen ajuda per ansietat i estrès posttraumàtic derivat de la lluita contra el coronavirus
S’espera una segona onada més important passada la crisi
Creix la demanda de suport psicològic entre els professionals sanitaris que afronten en primera línia la lluita contra el coronavirus. Ho constaten tant la Fundació Galatea, que agrupa els col·legis professionals del sector de la salut a Catalunya, com l’hospital Vall d’Hebron, que disposen de serveis telemàtics d’atenció a treballadors mèdics, d’infermeria i sociosanitaris convertits en pacients de salut emocional. Quantitativament, la Fundació Galatea, per mitjà de 200 professionals, ha efectuat més de 700 intervencions psicològiques, mentre que la plataforma telemàtica del Vall d’Hebron n’acumula una trentena.
Tanmateix, el pitjor encara ha d’arribar. “Ja estem notant que va creixent la demanda, pensàvem que l’allau seria molt més alta del que està sent, però entenem que sigui així, perquè quan un està a la primera línia no té ni temps de ser conscient que necessita una ajuda; estem esperant un segon moment, no sabem ben bé definir quan”, avisa el director de la Fundació Galatea, Toni Calvo.
Hi coincideix el cap de psiquiatria del Vall d’Hebron, Josep Antoni Ramos-Quiroga, que a hores d’ara no observa un boom de trucades, ja que ara el moment és de màxima emergència –“com quan una persona fuig d’un animal que el persegueix, que no està pensant si li fa mal res, l’únic que pensa és en córrer”–, per bé que en els últims dies han notat un increment de consultes.
Conscient que l’atenció emocional ha de durar temps, el Servei Català de la Salut ha desplegat una xarxa de suport perquè els professionals en qualsevol moment tinguin on recórrer davant d’una situació que requereixi cura psicològica o emocional després de tants dies de tantes hores de feina intensa, sigui a través dels serveis de salut mental que els propis centres tenen o per mitjà dels referents de salut mental d’atenció primària. “Quan parlem de suport psicològic no podem pensar només en el moment del pic, perquè l’estrès té això, que et contens, i quan baixa surt tot i és el moment més important de recuperació i ajuda”, assegura la directora de l’àrea d’Organitzacions i Professionals del CatSalut, Sara Manjón.
Les 700 consultes de la Fundació Galatea a través del telèfon 900 670 777 (on una unitat d’acollida valora la petició i deriva l’atenció a una plataforma telemàtica) corresponen al conjunt de l’Estat espanyol, per bé que hi ha un percentatge alt encara de professionals de Catalunya, perquè el servei va començar dues setmanes i mitja abans al Principat. Amb l’impuls de la Fundació “la Caixa”, el programa s’ha estès per Espanya, de manera que ara el creixement de demandes de professionals sanitaris i dels serveis socials fora de Catalunya és molt ràpid.
Les consultes venen motivades per situacions de molta angoixa produïdes per la por de no poder atendre correctament amb els recursos necessaris els pacients quan falten recursos com ara equips de protecció individual (EPI), perquè temen contagiar-se i deixar la resta de companys de l’equip a l’estacada i perquè pateixen per no infectar-se ells o infectar la família. Segons Calvo, també genera “un estrès afegit” el fet que molts equips s’hagin hagut de reorganitzar i molts professionals hagin canviat de feina i fins i tot de lloc de treball, situacions a les quals no estan habituats.
Ramos-Quiroga convé que els professionals estan treballant en unitats i contextos que no són el seu hàbitat natural “i això genera inseguretat i incertesa; no són experts que porten vint anys treballant a l’UCI” i que “enlloc del món hi ha hagut cap país en què tothom tingués les EPI que volia en el moment que volia”.
En aquest sentit, Manjón lloa l’adaptabilitat i la flexibilitat del professional sanitari i recorda que es fan acollides als qui no treballen habitualment en una determinada àrea, i que els mateixos metges valoren positivament l’enriquiment de procedir de manera multidisciplinària. També reconeix que en un principi la falta de material generava una certa angoixa: “Vam tenir problemes pel fet de competir en un mercat mundial, però aquest mercat s’ha anat regulant i el material està arribant.”
Ansietat i depressió
A mitjà termini el quadre es diversifica i apareixen l’ansietat, la depressió i l’estrès posttraumàtic, com s’ha vist a la Xina, on les dades d’hospitals parlen de més del 50% amb símptomes. Encara que els professionals de la salut disposen de formació i coneixements per afrontar les situacions més dures, la quantitat de persones que moren soles lluny de la família i el context sense precedents suposen “un impacte duríssim per molt preparats que estiguin” els cuidadors, explica Calvo. Al Vall d’Hebron tot l’equip de psiquiatria i psicologia ofereix un servei presencial o telemàtic per als seus companys. S’ha elaborat un protocol d’avaluació per mesurar i detectar possible simptomatologia i també fan sessions de mindfulness a distància cada dia per al seu personal.
La majoria de trucades, d’infermeres i metgesses
El 43% de les consultes al servei de la Fundació Galatea són d’infermeres; el 41%, de metges (dels quals, el 90%, metgesses) i el 8%, de treballadors sociosanitaris. Predominen les trucades de dones perquè en totes les professions de l’àmbit de la salut i els serveis socials, la majoria de professionals ho són. De fet, més de la meitat de professionals de la medicina col·legiats a Barcelona són dones. Per cada infermer hi ha cinc infermeres. Abans de la crisi del coronavirus ja era habitual que consultessin més. “A les dones, i en concret a les professionals de la sanitat, quan tenen dificultats o algun patiment els costa molt menys que als homes demanar ajuda, i demanar-ne abans”, diu Calvo. Quant als metges, el 55% són dones; el 70%, a les franges més joves.
