“El coronavirus afecta el nostre cervell, però tenim eines per fer-hi front”

Por, ansietat, estrès, problemes per dormir... Per entendre-ho tot plegat caldria explicar primer quina és la mecànica cerebral. La fisiologia i la conducta dels éssers humans es regeix per un cicle d’aproximadament 24 hores que anomenem ritme circadià. Tenim un rellotge intern que està regulat per uns gens que marquen aquesta ritmicitat i hi ha un seguit de senyals externs, entre aquests la llum solar, que informen el cervell del moment del dia en què estem. El nucli supraquiasmàtic, situat a l’hipotàlem, s’encarrega de sincronitzar la informació externa amb el rellotge biològic. Les neurones del nucli supraquiasmàtic marquen el tic-tac cerebral i quan estan més actives el cos humà funciona com si fos de dia, mentre que quan baixa aquesta activitat ho fa com si fos de nit. D’altra banda, la glàndula pineal, situada a l’encèfal, allibera una hormona, la melatonina, que és capaç de modificar el funcionament del nucli supraquiasmàtic. Aquesta secreció de melatonina depèn de la llum del nostre entorn i només es produeix a la nit.

El confinament ha modificat les nostres rutines diàries i això fa que els senyals externs que arriben al nucli supraquiasmàtic siguin diferents. Hi ha un desajustament del nostre rellotge biològic que afecta la qualitat del son. A més, hi ha una percepció d’incertesa, de no poder controlar el que està passant, la qual cosa genera estrès, ansietat i por. Quan el cervell percep que no hi ha control, s’allibera un altre tipus d’hormones. Hi ha uns nivells alts de cortisol, que és una hormona important relacionada amb l’estrès i que al final té una repercussió molt negativa sobre la salut humana.

Hi ha un estrès positiu que és necessari per a la supervivència però també un de negatiu que apareix quan hi ha una percepció de falta de control. Aquí hi juguen un paper tres estructures del sistema nerviós: l’escorça prefrontal, l’hipocamp i l’amígdala. Les dues primeres el que fan és aturar la resposta a l’estrès, mentre que l’amígdala la potencia. En una situació idònia, l’amígdala ha d’estar poc activa i l’escorça prefrontal i l’hipocamp han de tenir la capacitat d’aturar ràpidament la resposta d’estrès. Per explicar-ho gràficament, posem que estrenes un cotxe i quan surts del concessionari un altre vehicle et dona un cop pel darrere. Si només hi hagués l’amígdala, sortiries indignat del teu cotxe i intentaries agredir l’altre conductor, però l’escorça prefrontal i l’hipocamp fan aturar aquesta resposta emocional i agressiva i acabes omplint els papers de l’assegurança amb l’altre conductor.

Una de les primeres coses que succeeix és que s’aturen els sistemes que generen molta despesa d’energia i que no són necessaris per fer front a una situació d’estrès. Això afecta el sistema immunològic i per tant fa més probable que estiguem malalts, que agafem la grip i que les persones amb vulnerabilitat genètica incrementin el risc de processos tumorals. També queden afectats el sistema cardiovascular, el digestiu, el nerviós...

El coronavirus afecta el nostre cervell, però tenim eines per fer-hi front. El primer que hem de fer és intentar marcar rutines que donin senyals al nostre cervell per poder ajudar a controlar el rellotge biològic, a posar-lo a l’hora. Si fem totes aquestes rutines, ens vestim malgrat no sortir al carrer, fem el llit, ens dutxem, dinem a una hora determinada, ens posem el despertador, ja haurem avançat molt. Si a més fem exercici físic al matí o a la tarda, evitem el consum d’excitants, com ara la cafeïna al vespre, si no fem ús de mòbils i tauletes abans d’anar a dormir, si fem activats que ens relaxin com ara ioga i evitem estar sobreinformats sobre el virus tindrem molt de guanyat. També hem de procurar aixecar les persianes i obrir les finestres perquè la llum del sol entri a casa i sortir a la terrassa o al balcó, si en tenim. També cal seguir la dieta mediterrània, rica en nutrients, fent uns sopars lleugers i evitant les begudes alcohòliques.

Serveixen quan es fan viatges llargs amb un gran desfasament horari però no pas aquí. La melatonina l’allibera cada nit la glàndula pineal i el triptòfan és un aminoàcid que ingerim per la dieta. Amb el confinament, el nucli supraquiasmàtic pot no funcionar bé perquè li manquen senyals. Per tant, perquè li arribin cal mantenir les rutines, fer exercici físic etc.