La UAB treballa en una nova vacuna contra la covid-19 basada en complexes que imiten les seves partícules víriques

Un equip d’investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) planteja dissenyar una vacuna contra la covid-19 basada en complexes que imitin les seves partícules víriques. Aquests elements no tenen la seva informació genètica i, per tant, no són infecciosos. L’objectiu és generar aquestes partícules a partir de fragments de proteïnes del virus que tinguin en la seva superfície antígens del SARS-CoV-2. Tot plegat perquè puguin induir la creació d’anticossos. La iniciativa, que ja s’ha posat en marxa, aplega l’experiència de diferents grups de recerca, centres i serveis cientificotècnics. El finançament de la investigació, que s’ha xifrat en 130.000 euros, s’obtindrà a través d’una campanya de micromecenatge que ha impulsat la UAB.

Els responsables del projecte asseguren que es tracta “d’un abordatge diferent de les vacunes clàssiques, que es creen fent servir el virus inactivat o atenuat i que requereixen d’un nivell de contenció biològica elevat en la seva producció”. Amb l’estratègia proposada s’han creat, per exemple, les vacunes dels virus del papil·loma humà i de l’hepatitis B.

Els estudis per al disseny i selecció de les proteïnes els realitzarà el Grup de Biologia Computacional, de l’Institut de Biotecnologia i de Biomedicina (IBB-UAB). La producció i purificació de les partícules víriques seleccionades les duran a terme el Grup d’Enginyeria Cel·lular i de Bioprocessos (GECIB) del departament d’Enginyeria Química, Biològica i Ambiental i el departament de Genètica i de Microbiologia.

La validació de la vacuna amb sèrum de pacients i en models cel·lulars serà coordinada pel departament de Medicina i Cirurgia Animals, en col·laboració amb metges dels hospitals Parc Taulí, Germans Trias, Vall d’Hebron i de la Santa Creu i Sant Pau.

L’avaluació d’eficàcia i seguretat en models animals es farà a les instal·lacions d’alta contenció biològica del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de l’IRTA.

El projecte compta amb l’ajut de serveis cientificotècnics de suport a la recerca de la universitat, com els de Microscòpia (SM), de Proteòmica i Biologia Estructural (sePBioEs) i el de Cultius, d’Anticossos i de Citometria (SCAC), així com amb la infraestructura cientificotècnica singular NANBIOSIS.

El finançament d’aquesta investigació, que s’ha xifrat en 130.000 euros, s’obtindrà a través d’una campanya de micromecenatge de la UAB, que pretén contrarestar els efectes sanitaris i socials de la covid-19. Aquesta iniciativa també inclou tallers de divulgació científica per als infants més vulnerables i la impressió en 3D de material de protecció per a hospitals i centres socials.