Salut

JAUME BENAVENT

DIRECTOR DELS CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA DE CATALUNYA

“No tornarem al CAP com ho fèiem abans”

“No hi pot haver aglomeracions i, per evitar-les, cal resoldre el problema al ciutadà i que les noves tecnologies funcionin”

“Amb la nova feina a les residències i les proves PCR, caldrà més professionals als centres”

“Mascareta i distància són la millor arma de protecció”

El web de l’espai La Meva Salut ja té registrats un milió d’usuaris. Això vol dir que és una eina útil, i més que ho haurà de ser en el futur
Hem d’invertir en la millora de l’accessibilitat telefònica. El pla de medicació ha funcionat molt bé amb les noves tecnologies

És gestor del Consorci d’Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerra i també coordina els centres d’atenció primària del CatSalut. La crisi del coronavirus, explica, ha capgirat completament els CAP i molts canvis han vingut per quedar-se, entre altres coses perquè, adverteix, encara es diagnostiquen casos de Covid-19 i la millor arma és el distanciament i la mascareta, no tant per protegir-nos a nosaltres sinó per protegir els altres. Tot i que considera que la crisi del coronavirus és terrible, també n’assenyala aspectes positius com ara l’aprenentatge i la possibilitat de canvis de model en benefici del pacient.

El coronavirus es pot convertir en una excusa o en una oportunitat?
El coronavirus és una crisi terrible, una pandèmia que els països occidentals no s’esperaven viure d’aquesta manera. Ha tibat tots els àmbits sanitaris i hi ha exercit molta tensió des del punt de vista social i econòmic, i tindrà conseqüències importants, per la qual cosa intentem treballar i preparar-nos per anar en aquesta direcció. Dit això, també ha generat oportunitats, perquè ens ha permès desenvolupar aspectes en medicina que, en altres temps, haurien anat molt més a poc a poc. Per exemple, tant els professionals com els pacients hem fet una immersió molt ràpida en les noves tecnologies i, a més a més, ens hi hem acostumat de pressa i l’acceptació és bona.
Però preocupa que aquesta crisi pugui portar a escatimar encara més els recursos en sanitat. L’auge de la telemedicina que tant es predica no podria afectar, per exemple, els serveis presencials que s’oferien abans?
Al contrari. Des del punt de vista epidemiològic, cal tenir en compte que el virus no ha desaparegut; és cert que ens hem confinat bé i que aquest comportament ha tingut efectes positius, però continuem tenint casos de Covid-19. Cal prudència i calen actuacions per tal que la població continuï confinada. D’altra banda, no s’han escatimat recursos en res: hem implantat noves tecnologies, des d’ordinadors fins a aparells per fer ecografies per diagnosticar millor la Covid, així com tot el material per fer les proves PCR. S’ha posat a disposició tot allò que es necessitava. És cert que el que abans era minoritari ara és majoritari, com les visites telefòniques, però la voluntat és fer-ho amb la certesa que resolem els problemes dels ciutadans. Tot el món canviarà i no podrem tornar al CAP com si no hagués passat res. Hi ha aspectes que no seran com abans per motius obvis i als centres sanitaris, en general, no hi pot haver aglomeracions.
Ara o sempre?
Probablement quedarà per sempre, entre altres motius perquè la crisi ens dona l’oportunitat de resoldre els problemes de la gent de manera diferent. Això no vol dir que desaparegui l’activitat presencial, però sí que ens hem adonat que hi ha temes que es poden resoldre sense necessitat d’anar al centre. El cas més clar és la renovació dels plans de medicació. Ara es resol a distància i de manera ràpida i, si cal una avaluació del pacient, es fa presencialment. A més, també tenim ja un milió de persones que s’han donat d’alta al web de l’espai La Meva Salut , la qual cosa vol dir que és una eina útil. Tot això ens permet mantenir el confinament i evitar contagis i, en cas que es registrin rebrots puntuals, poder-los controlar i gestionar de manera ràpida i eficaç, ja que també n’hem après després de tot aquest temps.
Quina és la situació actual als CAP? Comencen a respirar com ja fan els hospitals? S’ha notat la descongestió?
No, l’atenció primària es va haver de reorganitzar de dalt a baix. S’ha muntat un doble circuit, amb camins separats per a pacients sospitosos de Covid-19 que tenen tractament especial i en els quals la protecció dels professionals també és diferent, i això es manté.
Però no baixa el volum de pacients?
El percentatge de casos sospitosos és més baix, no és la situació de principis d’abril, però n’hi continua havent, i ara, a més a més, des dels CAP fem les PCR i, per tant, fem el diagnòstic des del centre de primària, i això és molt important, perquè permet caracteritzar bé el cas, donar les recomanacions adequades i derivar els que són greus. Orientem el cas des de l’atenció primària i això dona tranquil·litat al sistema. Hem reforçat l’atenció domiciliària i ara també hem assumit un paper a les residències de la gent gran, i això vol dir increment del personal i actuacions intensives. La situació és estable, però no tranquil·la ni relaxada.
La inversió en l’atenció primària és paral·lela a l’increment de tota aquesta activitat?
No. Aquests darrers dos mesos, a causa de la Covid-19, hem hagut de fer inversions d’urgència relacionades, entre altres coses, amb la seguretat dels professionals, com ara equips de protecció, ja que no en teníem tants, i, per exemple, mampares. Fins avui hem anat incorporant tot el que es necessitava i ara comencem a identificar tots aquests recursos extres i quin cost han suposat. Evidentment, hi haurem de posar més recursos. Aquestes factures encara no les hem pagades; nosaltres funcionem amb previsions i les inversions de més que hem hagut de fer no estaven previstes.
Però han vingut per quedar-se? Caldrà més personal?
Estudiants i residents han donat un cop de mà extraordinari i també s’ha reincorporat personal que estava jubilat. Què es quedarà? Moltes coses. La immersió en les noves tecnologies, els ecògrafs, el doble circuit, les PCR... Tot això es quedarà, i ara s’obre una oportunitat per repensar el model i analitzar dotacions de personal en una situació més estable.
En tot cas, suposarà un increment de recursos?
Sí, sí, és clar. Tenint en compte la feina a les residències, caldrà més personal, tots hi estem d’acord. Per a cada necessitat, implantarem recursos. Fins i tot hem distribuït tauletes. Una gran inversió estarà destinada a dispositius com ara els pulsioxímetres, que en casos de Covid-19 no gaire greus ens han anat molt bé perquè el pacient ens informés dels seus nivells d’oxigen mentre li controlàvem la situació des del seu domicili. També hem d’invertir a millorar l’accessibilitat telefònica; l’esforç fet és gran, però cal anar més enllà amb models de centraleta diferents en què el ciutadà pugui deixar un avís que generi una alerta al centre de primària i el metge es posi en contacte amb el malalt al més aviat possible. Tot això ha de servir per millorar l’atenció i es farà de pressa, perquè sabem que és útil. Tot això implica un canvi de paradigma.
Hi ha alguns CAP encara tancats. Quan es tornaran a obrir?
A partir d’aquesta setmana. Alguns es van tancar perquè calia concentrar els dispositius i també cal pensar que membres del personal sanitari van caure malalts. Ara estem en fase de reobertura, però, reitero, ho farem en condicions diferents; hem d’explicar a la gent que li resoldrem el problema, potser d’una manera diferent, i que una visita telemàtica sovint no implica que el temps dedicat sigui menor al d’una visita presencial, al contrari.
En aquesta fase de desconfinament, s’han relaxat les mesures. Ve més gent al CAP?
La gent és responsable i pensem que qui no actua bé és perquè no li ho hem explicat bé o no s’ha sentit ben atès. Per tant, hem de continuar resolent els problemes de la gent. D e cap de les maneres pot passar que la gent arribi en tromba als CAP, perquè no els podrem atendre; no podem tenir sales d’espera plenes de gent. Si resolem bé els problemes, la gent no saturarà els centres, ni vindrà abans d’hora, i només vindrà en casos urgents. El més important és que la gent continuï amb la mateixa actitud que ha demostrat fins ara per no perdre tot el que hem guanyat. No ens podem permetre un altre confinament.
Treballen amb un calendari per entrar a la nova normalitat?
Treballem amb diverses hipòtesis. Una de les situacions que més ens preocupen és la possibilitat de rebrot cap a la tardor. És evident que estem molt més preparats i que algunes incerteses del començament de la crisi ja no les tindrem, però el sistema sanitari no estarà tranquil ni descansat. Viurem èpoques amb més feina que d’altres, i aquest estiu, per exemple, és important que els sanitaris puguin gaudir de vacances. Ara estem insistint molt en això, perquè som al juny i hi ha professionals que no han fet ni un dia de vacances, ni per Setmana Santa ni en caps de setmana. I tot això ho haurem de fer compatible amb la situació de l’epidèmia de Covid, i també a l’estiu, amb la gestió dels centres d’atenció primària que es troben en zones turístiques, perquè fins ara eren espais que reforçàvem, però aquest any no sabem encara què passarà: si caldrà el mateix reforç, més, menys... No ho sabem. Ara planifiquem a curt termini i si em preguntes què passarà als centres d’atenció primària d’aquí a sis mesos, t’he de dir que no ho sé, perquè malauradament encara no coneixem del tot el comportament d’aquest virus. Tenim escenaris possibles, però gairebé planifiquem amb una previsió d’una setmana. Puc intuir la feina del mes que ve, però més enllà ja no ho sé. Ara bé, també ha quedat demostrat que tenim un sistema que es pot comportar com un xiclet i que té una alta capacitat de transformació, amb dificultats, perquè no és fàcil, però amb un treball d’equip excel·lent i amb solidaritat entre professionals, que estic segur que és un actiu que es quedarà i que, d’altra banda, caldrà aprofitar per a un altre episodi de crisi.
I pel que fa a les vacunes, albiren algun calendari?
Tant de bo! Quan disposem d’una vacuna els escenaris canviaran i podrem dir que estem en una fase molt avançada. De moment, els experts ens diuen que, tot i que hi ha possibilitats que es descobreixi una vacuna aquest any, la producció i administració general a tota la població no serà fins a l’any que ve.
Al marge del tractament de la Covid-19, hi ha algun aspecte que els hagi preocupat més durant aquesta crisi?
Ara que parlem de vacunes, val a dir que, durant la crisi del coronavirus, si una àrea estava força tranquil·la era la de pediatria. No hi havia tos ni mocs, però ens va començar a preocupar quan van començar a desaparèixer fins i tot els nens que s’havien de vacunar, i això era molt important, perquè en cap moment es van aturar els plans de vacunació. Vam haver de perseguir-los per tal que darrere del coronavirus no tinguéssim un brot de xarampió. Els nens estan bé, el coronavirus els afecta poc, però no es pot abaixar la guàrdia en els plans de vacunació que ara ja estan normalitzats.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Banyoles posa a prova la prohibició de vehicles de motor al front d’estany

BANYOLES

Cobles itinerants, avui a l’aplec de Banyoles

BANYOLES

Les denúncies d’odi per ideologia es redueixen un 26%

barcelona

La CE autoritza el remdesivir contra la Covid-19

brussel·les

Concentració a Llançà contra la criminalització dels joves immigrats

llançà
Societat

Mig segle de la tragèdia

arbúcies

Cap ingressat pel virus de la Covid-19 a l’hospital de Palamós

PALAMÓS

Òmnium es querella contra el rei Joan Carles

Barcelona

Anul·len el ball pla de Sant Miquel d’Olot

OLOT