Salut

MIREIA MONTAÑA

PROFESSORA DELS ESTUDIS DE CIÈNCIES DE LA INFORMACIÓ I DE LA COMUNICACIÓ DE LA UOC

“Les dades sobre obesitat infantil a l’Estat espanyol són molt alarmants”

Un estudi liderat per la investigadora Mireia Montaña apunta a la publicitat de refrescos i begudes ensucrades com una de les causes de l’increment de l’obesitat infantil

L’
obesitat infantil és un problema d’abast mundial. Un informe publicat per The Lancet amb participació d’experts de l’OMS i Unicef, assenyala que el nombre de nens i adolescents obesos es va multiplicar per onze entre el 1975 i el 2016, passant d’11 milions a 124. Un increment que l’estudi atribueix a la comercialització agressiva de menjar porqueria i de begudes ensucrades. Un informe recent de l’OCDE situa l’Estat espanyol en el quart lloc entre els països europeus en obesitat infantil, i un estudi científic publicat a la Gaceta Sanitaria assenyala que un terç dels menors estan afectats de sobrepès o obesitat.
Un panorama preocupant...
Són unes dades molts alarmants. Sempre que es fan aquest tipus d’estudis sobre obesitat infantil, l’Estat espanyol surt en les primeres posicions dels països europeus. Aquest problema és degut a diferents factors, entre ells el fet que els nanos cada vegada són més sedentaris i reben molta publicitat de menjar i begudes en un context en què es menja malament.
El vostre estudi, en el qual també ha participat la investigadora de la UPF Mònika Jiménez-Morales, s’ha centrat en les campanyes publicitàries de refrescos i begudes ensucrades, i en la inversió que es fa en la promoció de productes que no es caracteritzen per ser precisament saludables.
La inversió publicitària ens ha servit per determinar quins són els anuncis que més possibilitats tenen els nens de veure perquè són els de les gran campanyes. I a partir d’aquí el que hem fet ha estat analitzar el discurs publicitari que utilitzen.
A quines conclusions heu arribat?
La majoria dels anuncis de refrescos i de sucs són de productes molt calòrics i nutricionalment molt pobres. A més, com més insà és un producte, més intenten atribuir-li emocions o sensacions que no tenen res a veure amb ell. Segons la publicitat, qui el consumeix se sent feliç, valent, el líder de la classe, et fa sentir més adult, més capaç de trencar amb allò establert...
La publicitat és un dels responsables de l’obesitat infantil?
Sí, és clar. I la inversió publicitària en refrescos i begudes ensucrades va creixent cada vegada més. El 2013 van ser uns 32 milions d’euros, però el 2018 ja es va arribar al 53 milions. El 62,7% de la despesa publicitària va ser per a begudes amb un contingut molt baix de valor nutricional. Algunes marques treuen al mercat versions de refrescos sense sucre, però la majoria d’anuncis segueixen promocionant la versió clàssica.
Els nens de l’Estat espanyol estan exposats a moltes campanyes?
Unes 9.000 campanyes anuals. I encara hi ha un agreujant afegit: la mainada cada vegada consumeix més internet i en els mitjans digitals encara estan més desprotegits que a la televisió.
Aquest impacte publicitari es reflecteix en el consum?
Segons dades del govern central, un 81% de nens consumeixen refrescos i begudes ensucrades cada setmana. Si anem més al detall, un 7% dels menors de nou anys en consumeix diàriament; un 16%, entre quatre i sis dies a la setmana; un 56%, entre un i tres dies per setmana, i un 19% dels menors en consumeixen menys d’un cop per setmana. En conjunt, és un dels consums més alts d’Europa. En això hi influeix també la calor que fa durant uns quants mesos de l’any i la falta d’educació alimentària. Convindria una millor formació en alimentació i en vida sana tant per als pares com per als nens.
Hi ha algun tipus de regulació publicitària?
Hi ha el PAOS, que és un codi de corregulació de la publicitat d’aliments i begudes dirigida a menors. Les empreses que s’hi acullen es comprometen a complir-lo.
Feta la llei, feta la trampa?
Els anunciants poden dir que els seus productes van dirigits a majors d’edat, però en realitat un refresc de taronja el consumeixen molts menors. També es comprometen a no fer sortir personatges famosos en els anuncis, però hi posen algun personatge de dibuixos animats que per als nens pot ser més famós que un humà.
Què caldria fer?
Cal revisar a fons el codi PAOS i fer una regulació més estricta de la publicitat d’aquests productes, especialment en relació amb el llenguatge que s’utilitza en els anuncis. Si algun producte és molt dolent per a la salut, impedir que s’anunciï podria ser una bona manera per aconseguir que el millorin. També creiem que l’impost sobre begudes ensucrades és una bona opció. Quan va entrar en vigor a Catalunya, el consum d’aquestes begudes va baixar un 39% respecte a Madrid, on no s’aplicava.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Sanitat registra 4.507 nous positius per Covid-19 a Espanya i 28.503 morts, tres més que dijous

Madrid

Detinguts dos conductors que circulaven per l’AP-7 a 246 i 214 km/h a Cambrils i Reus

barcelona

Un home de 88 anys mor ofegat a la platja de les Madrigueres del Vendrell

Barcelona

Una vintena de científics demanen una “avaluació independent” de la gestió del coronavirus a l’estat espanyol

Madrid

El risc de rebrot baixa dos punts però segueix en nivells molt alts

Barcelona

Un ciclista mor atropellat a la BP-5107 a Sant Pere de Vilamajor

Barcelona

Desarticulada una organització criminal que feia robatoris amb força en domicilis des de l’Hospitalet de Llobregat

Barcelona

1.500 famílies de Girona ja han rebut ajudes d’emergència perquè la covid-19 els ha deixat sense ingressos

Girona

Set titulacions demanen més d’un 13 de nota

Barcelona