Clotet: “La vacuna arribarà, però no crec que abans de dos anys”

El director d’IrsiCaixa i cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti) de Badalona (Barcelonès), Bonaventura Clotet, ha assenyalat aquest dimarts que la vacuna contra la Covid-19 no arribarà fins d’aquí a dos anys. No obstant això, ha apuntat que el virus es podrà controlar amb tractaments combinats i test.

En una conferència organitzada per la Fundació la Caixa, Clotet i el cardiòleg i cap del Mount Sinai Medical Center de Nova York, Valentí Fuster, han analitzat l’eficàcia dels tractaments disponibles fins ara per tractar la Covid-19.
A la pregunta del moderador, el periodista Josep Corbella, sobre si la impaciència s’està imposant a la ciència a l’hora de desenvolupar la vacuna, Fuster ha respost afirmativament i ha assenyalat que les presses provoquen que la política es fiqui en la ciència. “Hem d’anar amb molt de compte. La història de les vacunes és una història molt llarga. Triguen cinc o sis anys a desenvolupar-se i aquí ho hem de fer en tres mesos. Cal tenir paciència”, ha avisat.

Per la seva banda, Clotet ha relativitzat la importància de la vacuna contra la Covid-19 i ha subratllat que el “punt d’inflexió” en la gestió de la pandèmia arribarà quan es trobi un tractament que freni la progressió en etapes evolucionades de la malaltia i que disminueixi d’una manera clara la taxa de mortalitat, al mateix nivell o inferior a la d’una grip.

Segons l’infectòleg, aquest control de la pandèmia, a través dels tractaments que estan assajant i els nous test ràpids, podria ser efectiu d’aquí a uns 6 mesos o un any.

L’investigador ha explicat que el seu equip també treballa en el desenvolupament d’una vacuna i ha afirmat que la seva “serà la millor” perquè l’estan dissenyant amb la idea que sigui pancoronavirus, és a dir, que sigui efectiva no només contra la SARS-CoV-2, sinó contra altres virus de la mateixa família.

Sobre els factors que fan que un territori controli millor o pitjor l’epidèmia, Fuster, que ha refusat referir-se al cas espanyol, ha assenyalat la importància de l’acompliment estricte de les recomanacions i regulacions sanitàries; la resiliència i paciència de la població, i la capacitat de lideratge per unir les comunitats sota un objectiu comú.

En aquest sentit, Fuster ha apuntat que als Estats Units, on resideix, el factor cultural i la concepció individualista de la societat ha jugat en contra a l’hora de controlar el virus.

El cardiòleg també s’ha referit a la polèmica protagonitzada pel president dels Estats Units, Donald Trump, en defensar l’ús de la hidroxicloroquina tot i no disposar d’evidències científiques. “Els científics hem de ser molt humils; tot el que va sortir al principi sobre aquesta medicació era absolutament teòric, i de la teoria es va anar a la pràctica sense tenir dades”, ha assenyalat.

Clotet sí que ha volgut dir la seva sobre la gestió de la pandèmia a l’Estat espanyol. Segons ell, el confinament es va decretar massa tard i que el desconfinament es va fer massa ràpid, si bé que ha reconegut encara que es podria haver fet pitjor. A parer seu, ha faltat una aposta més decidida des del principi de la nova normalitat pels cribratges massius i els rastrejos.

Pel que fa a les perspectives de futur sobre l’impacte de la pandèmia en la salut global, tant Clotet com Fuster han coincidit a destacar que la crisi sanitària provocarà més desigualtats socials, cosa que repercutirà en la salut de les persones.

Finalment, han fet un prec als polítics: “No haurien de comentar sobre ciència però sí destinar-hi més inversió”.