Salut

Imprescindibles i empoderades

Les infermeres es fan valer amb la vacunació de la Covid i ben aviat obtindran l’anhelada capacitat de prescripció

Professionals jubilades autogestionen l’administració de vaccins i s’ofereixen per a la segona fase

“Ara és el nostre moment. S’ha posat en evidència la manca d’infermeres al país, però també les nostres múltiples competències. Ens estem empoderant, però encara s’ha de fer un treball social i polític molt profund, analitzant el paper de la infermera a la societat i fent una projecció cap al futur. Com a part del sistema, hem de prendre part també de les decisions i que no es decideixi més per nosaltres.” La presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona, Paola Galbany, té clar que el col·lectiu que representa ha guanyat notorietat arran de la pandèmia i vol aprofitar-ho per posar fi a una sèrie de problemes endèmics a la professió que han desembocat en la situació actual.

La manca de professionals a Catalunya va obligar el Departament de Salut a recórrer a estudiants i jubilades durant els moments més intensos de la primera onada de la Covid. “Som un col·lectiu indispensable del sistema de salut i fa anys que demanem millores que posin fi a l’elevada temporalitat i altres factors de precarietat laboral. Això ja fa anys que dura, quinze com a mínim, però no s’ha considerat que fos un problema fins avui, que necessites infermeres i no les tens perquè han marxat a altres països amb millors condicions”, argumenta Galbany.

A aquest desencís històric i el cansament acumulat per l’atenció a la pandèmia, les infermeres hi han hagut d’afegir darrerament que des de Salut s’insinués que la lentitud en el desplegament inicial del pla de vacunació tenia a veure amb la poca disponibilitat de professionals i el fet de començar en cap de setmana. “Hem hagut d’alçar la veu i dir que això no és cert. Nosaltres sempre hi hem estat quan se’ns ha necessitat i la prova és l’allau de voluntàries que hi va haver per prendre part en la vacunació. Estem disposades a doblar torns, treballar en cap de setmana i fer el que calgui per contribuir a l’èxit de la vacuna i enfilar el camí de la normalitat”, explica Glòria Jodar, directora de l’equip d’atenció primària de Sant Andreu de la Barca.

De fet, no només han respost les infermeres en actiu. Professionals jubilades d’hospitals capdavanters com el Sant Pau, que va ser el pioner, el Clínic i l’hospital del Mar han articulat equips per vacunar els seus antics companys i alliberar-los de feina. A més, moltes antigues professionals de la primària també s’han ofert com a voluntàries per accelerar el procés d’inoculació de dosis en la segona fase del pla de vacunació, que de moment encara no s’ha articulat.

Jodar, consellera del Consell de Col·legis Oficials d’Infermeres i Infermers de Catalunya, comparteix que el moment dolç de les infermeres ajudarà a les seves reivindicacions, “però encara té més valor que es visualitzi quines són les nostres competències. A banda de ser les tècniques de la xeringa, cuidem i acompanyem persones i fomentem la vida saludable i l’autonomia, entre altres coses”, assenyala. Segons el seu parer, la situació de la infermeria ha esdevingut tan precària perquè “els diferents col·lectius sanitaris han estat massa competitius i s’han apropiat dels seus aparells”. “Això és molt del segle XIX. Al XXI, la persona ha de ser al centre de l’equació”, hi afegeix.

Un altre factor que haurà contribuït a la degradació de la professió és que és majoritàriament femenina. Es calcula que un 84% de les prop de les 46.400 professionals d’infermeria del país són dones. Això complica les possibilitats de conciliació d’un col·lectiu que, segons Galbany, “està cremat per una sobrecàrrega de situacions laborals i professionals i la dificultat per desenvolupar-se en allò que vol, tot i que en molts casos hi ha una sobreformació”.

A les múltiples tasques que assumeixen les infermeres (cura, assessorament i acompanyament de la població, vacunació, cribratges, atenció a les escoles, etc.), ara s’hi afegirà la capacitat de prescripció, una vella reivindicació del sector que va pel camí d’esdevenir una realitat. Actualment, en el marc d’una prova pilot, ja hi ha infermeres amb signatura electrònica per omplir receptes sense haver de recórrer al metge. S’espera que el mes vinent, si no hi ha cap contratemps, es pugui activar aquesta funció en l’àmbit general, per bé que l’adopció seria progressiva, en funció dels proveïdors del sistema de salut i del ritme d’expedició de les signatures per part dels col·legis oficials. “És una reivindicació històrica, que fa més de quinze anys que es demanava per tal de fer el sistema més eficient. Prescriure ja era part de la nostra feina, però ara també ho podrem plasmar en una recepta”, explica Enric Mateo, infermer en un CAP de Castelldefels i tresorer del COIB. Quan entri en vigor, les infermeres podran prescriure als pacients els productes sanitaris que no requereixen prescripció mèdica. Entre altres, hi ha fàrmacs finançats pel sistema, com el paracetamol o l’ibuprofèn.

La fuga d’infermeres no s’havia considerat un problema fins ara, que hem vist que no en tenim prou
Paola Galbany
Presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres de Barcelona
A Catalunya ja tenim 27.000 infermeres amb signatura digital per poder prescriure material i fàrmacs
Enric Mateo
infermer del CAP Can Bou de Castelldefels i tresorer del COIB
Ajudarà molt que es visualitzi que, a banda de la xeringa, tenim moltes competències i habilitats per oferir
Glòria Jodar
directora de l’equip d’atenció primària de St. Andreu de la Barca


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els indicadors de l’epidèmia mantenen la lenta tendència a la baixa

Barcelona

El TSJM ratifica la prohibició de les manifestacions del 8-M a Madrid per motius de “salut pública”

Barcelona
Societat

“Tocarà agafar els pinzells”

Barcelona
ciència

El ‘Perseverance’ fa la primera passejada per Mart

Una igualtat que mai arriba

Tòquio

Deu motors per a la UdG

girona
Societat
20 anys de la tancada d’immigrants a l’Església del Pi

“Vam ser un sol poble”

Barcelona
ROSER SOLÉ I BESTEIRO
Teòloga

“L’autoritat la tenim; el que l’Església ens ha tret és el poder”

barcelona
Societat

Contra els “aixafaiaies”

BANYOLES