L’illa sense pandèmia
El lloc poblat més remot de la Terra, amb només 254 habitants, no té registrat cap cas de la Covid-19 des de l’inici de la pandèmia
L’illa s’ha tancat al turisme en espera de rebre la vacuna
L’illa de Tristan da Cunha és el lloc habitat més remot de la Terra. Es troba ubicada a l’Atlàntic sud, a mig camí entre Sud-àfrica i el Brasil, i té la comunitat poblada més propera –l’illa de Santa Helena– a una distància de 2.429 quilòmetres. Per arribar fins a una ciutat de gran envergadura, els habitants de Tristan da Cunha han de recórrer els 2.810 quilòmetres que els separen de Ciutat del Cap, capital de Sud-àfrica. L’únic assentament habitat de l’illa és Edimburg dels Set Mars, i entre els seus 254 residents actuals es reparteixen només nou cognoms: Collins, Glass, Green, Hagan, Lavarello, Repetto, Rogers, Squibb i Swain.
Les condicions d’aïllament extrem d’aquesta petita illa volcànica de domini britànic l’han lliurat de la crisi sanitària provocada per la Covid-19. Des de l’inici de la pandèmia no s’ha diagnosticat cap cas de la malaltia entre els residents.
Per evitar-hi l’entrada del virus, els veïns de Tristan da Cunha han blindat l’illa i l’han tancada als escassos turistes que els visiten. La mesura es va prendre el 9 de març de l’any passat. D’aleshores ençà viuen en un aïllament encara més estricte. “Esperem poder reobrir-la ben aviat”, explica Kelly Green, una de les responsables de l’oficina de turisme, amb qui aquest diari ha contactat per correu electrònic.
El virus de la Covid-19 no és l’únic absent de l’illa. Tampoc hi ha rastre dels virus que provoquen els refredats comuns. Mantenir l’illa lliure dels patògens que agreugen les afeccions respiratòries és clau, ja que, com explica Green, molts illencs tenen “el gen” de l’asma.
Llagostes, segells i un naixement
L’esclat de la pandèmia, malgrat tot, ha alterat la vida de l’illa. A Tristan da Cunha, que no té aeroport, només hi arriben uns pocs creuers de turistes en temporada alta i un vaixell amb provisions per als illencs que, nou o deu cops l’any, fa el recorregut de sis dies des de Ciutat del Cap. L’illa ha continuat connectada al continent però l’estat d’emergència no va permetre que els primers mesos hi arribessin algunes provisions, entre les quals alguns aliments frescos. “Ho vam patir un temps, però ara està millorant. Som autosuficients en alguns productes, així que no ens morirem de gana”, diu Green.
Tristan da Cunha també pateix repercussions econòmiques a causa de la pandèmia, atès que s’han frenat les exportacions de llagosta, un dels pilars de la seva economia. També ha afectat l’emissió i l’enviament de segells propis, anhelats per col·leccionistes de tot el món: “Continuem rebent moltes comandes, però els segells triguen més a arribar a causa de les restriccions en el servei postal.”
L’inici de la pandèmia va enxampar alguns illencs de viatge. Tots van poder retornar a casa després de complir les “estrictes normes de quarantena” per garantir la seguretat de l’illa. En l’últim any, però, ningú ha abandonat Tristan da Cunha: “Alguns marxen per rebre tractament mèdic a Ciutat del Cap o per visitar familiars d’ultramar, però ara no se senten segurs per fer-ho”, assegura Green. Aquest és el motiu pel qual hi ha hagut el primer naixement a l’illa en gairebé nou anys. Fins ara, les prenyades marxaven a Ciutat del Cap per tenir un part amb totes les garanties sanitàries, però a l’agost l’Alfie, com es diu el nadó, va néixer a Tristan da Cunha assistit per l’únic metge de l’illa: “Mare i fill estan bé.”
El naixement de l’Alfie ha estat la millor notícia de l’últim any per a una comunitat tan particular. Una comunitat que, com la resta del món, espera amb impaciència rebre la vacuna per immunitzar la població. “Llavors podrem pensar en la reobertura i donar la benvinguda a molta gent a la nostra preciosa illa”, conclou Green.
