El primer triomf de la vacuna: un dia sense morts

Atenció a aquestes xifres: 105, 67, 45 i 26. És la progressió clarament decreixent del nombre de morts per Covid a Catalunya en les darreres quatre setmanes. L’evidència que la vacunació està conferint un efecte clarament protector entre els més vulnerables que ens acosta a una certa normalitat prepandèmica. Tant que, dijous passat, el darrer dia amb les dades oficials plenament consolidades, el Departament de Salut no va registrar cap víctima del SARS-CoV-2 al país, un fet que no passava des del 12 de juliol, fa gairebé onze mesos. És clar que una flor no fa estiu i, de fet, en les estadístiques de divendres, encara provisionals, ja tornen a aparèixer quatre decessos. Fins i tot podria ser que alguna funerària encara no hagués actualitzat bé les dades i s’acabés adjudicant algun mort a aquell dia, tot i que el zero ja es considera definitiu. En qualsevol cas, però, la tendència és clara: en la darrera setmana de maig hi ha hagut una mitjana de 3,7 morts diaris, mentre que en la primera setmana del mes n’eren 15 al dia.

El torrent de víctimes de la pandèmia (en el dia més negre hi va haver 417 morts), doncs, s’està assecant i els especialistes pronostiquen que continuï en forma de degoteig lent fins que les unitats de crítics es buidin. Actualment queden 256 malalts greus al país, però els hospitals certifiquen que els darrers dies hi ha hagut un canvi important en la davallada del volum de nous ingressos, de manera que comencen a respirar amb certa calma. “Els darrers dies hem tingut una millora substancial i ara estem en una situació força bona. Hem passat d’haver d’atendre desenes de malats a tenir-ne set a planta i vuit a l’UCI”, confirma el doctor Pere Domingo, coordinador de Covid a l’hospital de Sant Pau de Barcelona.

El nombre d’ingressats varia en funció de la capacitat dels hospitals (al del Mar n’hi ha 13 a planta i 15 a l’UCI, i al Vall d’Hebron, 30 i 25, respectivament), però la davallada és constant i generalitzada. I el més interessant és que “és una davallada ostensible i més clara que setmanes enrere, i això fa que estiguem animats”, admet Juan Pablo Horcajada, cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’hospital del Mar.

N’és una prova el fet que aquest darrer cap de setmana el centre ha tingut només quatre ingressos, quan setmanes enrere n’eren una vintena. Amb tot, com a coordinador Covid de l’hospital del Mar, el doctor Horcajada no vol llançar les campanes al vol: “Encara és aviat per cantar victòria, però sembla que sí que veiem una llum, tot i que no sé si és la del final del túnel”, reflexiona amb precaució. I continua: “Si aconseguim un nivell de vacunació prou important, el problema s’hauria d’acabar. Però l’escenari ideal seria que això passés de manera simultània a tot el món, i veig molt difícil que això passi abans d’uns quants anys. Si a l’Argentina i l’Índia el virus està desfermat, no saps en quin moment hi pot haver noves pujades de contagis per l’arribada de nous contagiats o de noves variants. Això és un interrogant i, com que no sabem què passarà, cal ser prudent.”

L’hospital ha planificat les vacances del personal sanitari de manera que quedi sempre un equip de reforç per atendre els possibles casos, però partint de la base que serà un estiu tranquil. “Em costa pensar que en una població majoritàriament vacunada hi haurà una nova onada”, pronostica el doctor Horcajada, abans d’una nova dosi de tocar de peus a terra especulant amb els ulls fixats més enllà: “Com que aquesta pandèmia ja ens ha fet viure coses que no imaginàvem, em costa ser rotund. El gran perill seria una variant més virulenta que se saltés les vacunacions.”

Des de l’hospital de Sant Pau, el doctor Domingo tampoc no vol cantar victòria: “Alerta amb les epidèmies, perquè són molt dinàmiques i multifactorials. Val més no confiar-nos, fer un últim esforç i aprofundir en aquesta baixada.”

És per això que demana precaució als gestors de la pandèmia amb mesures com ara l’aixecament de l’ús de la mascareta, sobre el qual s’estava començant a especular. “No és el mateix l’aire lliure del meu poble, on som quatre gats, que l’aire lliure de les platges de Barcelona les nits dels darrers caps de setmana. La seguretat depèn molt del moment i de l’àmbit. Hi som tan a prop que val la pena fer l’últim esforç”, coincideix amb el seu col·lega.