Salut

Tempesta Covid a la costa

col·lapse

Els hospitals de Palamós, Blanes i Figueres, amb les urgències saturades la setmana passada, van superant la cinquena onada

Un element clau ha estat l’arribada massiva del turisme, amb visitants i segones residències, que ha fet duplicar o triplicar la població

No s’havien ingressat tants pacients des de la primera onada

Els hospitals de les zones turístiques de la Costa Brava, com ara Palamós i Blanes, i també el de Figueres, han viscut l’última setmana un col·lapse als serveis d’urgències. Aquesta ha estat una situació inèdita que no es donava des de la primera onda de la Covid.

Un escenari que podria ben bé qualificar-se com el d’una tempesta sanitària perfecta, que ha tingut com a element diferenciador l’arribada massiva d’estiuejants i segones residències. Només a Palafrugell es passa a l’estiu de 23.000 habitants a 90.000. La temporada s’ha vist, doncs, colpejada durament per l’arribada d’una no prevista cinquena onada extremadament contagiosa, la irrupció del risc per a les dones embarassades no vacunades i tot això amb un sector de la població –com seria el dels joves– pendents de completar el cicle de vacunació. Les dades parlen per si mateixes: a Palamós la setmana passada, i en els moments més durs de tensió sanitària, es va arribar als 58 pacients, ahir ja n’eren 21.

Millora als centres

Un cop superat el pic del cap de setmana, la situació ha millorat i ja s’estan donant més altes que ingressos. Amb tot, els responsables dels centres reflexionen sobre el que han viscut i destaquen la inquietud davant l’arribada massiva de pacients a urgències. Albert de Luis, director mèdic de la Corporació de Salut del Maresma i la Selva, explica que els dies 24 i 25 de juliol van ser crítics. Els malalts van portar al límit urgències, es va haver d’habilitar una planta sencera de malalts Covid, els quals representaven la meitat dels ingressats. Tot això anul·lant cirurgies i coordinant-se amb els hospitals Josep Trueta i Santa Caterina per derivar crítics a les UCI. “Ara estem en una situació molt millor –explica De Luis–. Un alleujament que ja es va començar a donar el cap de setmana passat. Ara ja tenim menys ingressos i més altes”. A l’hospital de Blanes ahir es van registrar 11 ingressos i 21 altes, una de les quals va ser un trasllat a un altre centre, una era la d’un pacient que ja es va negativitzar i hi va haver una defunció.

A l’Alt Empordà es manté la tendència a la millora tot sortint lentament d’una sisena onada –si es té compte l’episodi del juliol de l’any passat–. Segons explica Martí Masferrer, director gerent de la Fundació Salut Empordà, la corba s’ha estabilitzat. “És com si estiguéssim en un altiplà. Ara tenim 30 malalts Covid, dels quals 26 són a l’hospital, tres estan monitoritzats, un el tenim al sociosanitari i els professionals infectats són 9”, destaca, tot afegint-hi: “Aquesta situació era molt pitjor el 28 de juliol amb 44 malalts diagnosticats, 5 a urgències. La prioritat és, doncs, tenir llits.”

Segons explica Anna Ribera, directora assistencial dels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà (Ssibe), el fet que aquests pacients es quedessin a urgències limitava l’espai per continuar visitant altres usuaris que anaven arribant. Per això es van obrir cinc llits més a la planta d’aïllament i es van derivar pacients no Covid de Palamós Gent Gran a la clínica Onyar, un fet que va permetre a l’hospital derivar malalts al sociosanitari del Ssibe. Una situació agreujada per la falta de personal, en part perquè s’estan mantenint els torns de vacances d’estiu per evitar l’esgotament del personal sanitari.

En aquest difícil escenari es tenia el suport de l’hospital d’Olot, que es va oferir a rebre pacients i, fins i tot, a obrir una planta sencera si fos necessari. Ribera detalla que la setmana del 19 al 24 de juliol es van ingressar 134 pacients a l’hospital de Palamós, dels quals 43 (32%) eren infectats per Covid. “És important remarcar que no s’havien ingressat tants pacients Covid en una setmana des de la primera onada”.

Ahir a Palamós hi havia 84 persones hospitalitzades, de les quals 21 eren Covid, 4 estaven a la UCIM i 22 professionals havien donat positiu.

El confinament nocturn, “un instrument necessari”

Si els hospitals són l’epicentre on es viuen amb més intensitat les onades de la pandèmia. Els ajuntaments, per la seva part, prenen mesures per evitar-ne la propagació; ja sigui tancant platges quan se supera l’aforament, o bé, com és el cas de Platja d’Aro, demanant que es mantingui el confinament nocturn. Aquest és el camí que han seguit Palafrugell i Calonge i Sant Antoni. Tots dos municipis volen que se’ls mantingui el confinament, com va aconseguir Platja d’Aro.

L’alcalde de Calonge, Jordi Soler, considera que no mantenir el confinament “posa en risc el control de la propagació de la Covid al municipi, i pot suposar un risc i un efecte crida, ja que els municipis més poblats i turístics que fiten amb Calonge i Sant Antoni, com són Castell-Platja d’Aro, Palamós i Santa Cristina d’Aro, sí que mantenen el toc de queda”. Soler hi ha afegit que “és una decepció que la Generalitat no hagi fet cas de la nostra petició, si bé vull agrair l’atenció rebuda de la delegada del govern a Girona”. Per la seva part, l’alcalde de Palafrugell, Josep Piferrer, diu que “aquesta mesura ens arriba un 7 d’agost quan estem en el punt més elevat d’ocupació turística”. Per Piferrer, el confinament nocturn “suposa una eina fonamental, un instrument necessari que ens facilita la tasca d’evitar grans aglomeracions difícils de controlar a les zones de platja. Deixar-nos sense aquesta mesura ens crearà grans dificultats de control”. Amb aquests arguments Palafrugell demana que se li mantingui el confinament quinze dies més.

ANNA RIBERA DIRECTORA ASSISTENCIAL DEL SSIBE

“La gran pressió es va concentrar a urgències”

J.Trillas

La directora assistencial dels Serveis Integrats de Salut del Baix Empordà, Anna Ribera, explica que aquest cap de setmana passat la previsió era patir amb pacients semicrítics, aquells que requereixen intubació. La situació no va ser, finalment, tan extrema, però la tensió a urgències va ser altíssima.

Què passa amb un pacient semicrític?
Nosaltres no tenim UCI. El que tenim són sis llits considerats de semicrítics. A un pacient que ens arriba, i que necessita més intensitat de recursos mèdics o d’infermeria, el posem en una UCIM, que és un espai tancat. De manera coordinada amb l’UCI del Trueta, es valora si cal intubar-lo. A partir d’aquí, no podem tenir pacients intubats, i s’inicia el camí per saber a quin hospital ha d’anar el pacient.
Quin va ser el punt de tensió més important?
A les urgències. La setmana passada ens trobàvem que entrava molt pacient d’urgències. Si la tònica continuava, no hauríem pogut absorbir-ho. Per dir-ho d’una manera gràfica: hauríem hagut de visitar les urgències al carrer. Aquest va ser el problema. Vam donar l’alerta que estàvem col·lapsats i vam demanar a la gent que anés a urgències dels CAP, que de fet això ja ho hauria de fer sempre. Si el CAP ho considerava, preparava el pacient i el derivava a l’hospital.
I quina alternativa tenien?
Vam obrir cinc llits a planta demanant a infermeria que augmentés la ràtio de pacients que portava i es va posar un reforç d’infermeria de sales d’operacions, perquè feia una setmana que els havíem tancat a les programades no urgents. Des de Salut es va coordinar el territori per saber quins hospitals podien absorbir pacients, perquè la costa estava col·lapsada, però els centres d’interior, no.

CHEMA MARQUETA DIRECTOR DE LA UNITAT INFÀNCIA I DONA DE L’HOSPITAL DE PALAMÓS

“És essencial vacunar les embarassades”

J.T

Chema Marqueta, director de la unitat infància i dona de l’hospital de Palamós, va alertar de la necessitat de vacunar les embarassades en ser aquest un col·lectiu extremadament sensible.

Per què ara cal que es vacunin?
En aquesta cinquena onada ha baixat l’edat dels infectats i han quedat afectats els no vacunats i aquí ens trobem les embarassades.
Són sensibles a infectar-se?
Sí. Pensi que en el tercer trimestre, quan l’úter és molt gran, aquest comprimeix els pulmons i la capacitat de ventilació és molt menor. Davant una infecció és molt més fàcil que es cronifiqui, que faci una pneumònia i que aquesta sigui greu. A més, l’embaràs és una situació durant la qual la sang es coagula més i hi ha un risc incrementat de trombosi. I el virus s’ha vist que és trombogènic.
Crida a vacunar-se.
És essencial. D’aquí la crida perquè totes les embarassades es vacunin sigui quin sigui el mes de gestació. Que es posin en contacte amb el seu CAP o els centres hospitalaris.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

“Escoles i universitats han de ser fars, més que miralls”

girona

Diu que té esquerdes per les obres de la variant d’Anglès

ANGLÈS

Sis dies amb menys vehicles al centre de Salt

salt / Banyoles

Beques Impulsa a la Garrotxa i el Baix Empordà

GIRONA

Torroella refà el carrer que va engolir un camió

TORROELLA DE MONTGRÍ

Tercera dosi a les residències a partir de la setmana vinent

Barcelona

Les escoles sabran des d’avui qui està immunitzat

Barcelona

Barcelona canvia el nom del carrer Reis Catòlics pel d’Elisa Moragas

Ajuts per rehabilitar pisos d’abans dels 80, a Olot

Olot