Salut

Quan viure és massa feixuc

Els intents de suïcidi creixen un 22% a Catalunya i amenacen de superar el rècord de víctimes del 2020

Salut considera que són morts evitables i impulsa un pla preventiu que inclou un telèfon específic i més seguiment dels casos

Un desengany amorós, un negoci fracassat, un avís de desnonament... Sovint es tendeix a simplificar i veure el suïcidi com la solució definitiva a un problema provisional. Al darrere, però, hi ha un fenomen complex determinat per un gran ventall de factors que està creixent de manera evident a Catalunya. La genètica, la personalitat i les experiències individuals poden tenir un cert pes per abocar una persona a intentar llevar-se la vida. Però els factors que determinen amb més força les morts per suïcidi són clarament dos: tenir una malaltia mental (present en un 90% dels casos) i haver tingut conductes suïcides amb anterioritat. És per això que el Departament de Salut està activant un pla de prevenció que aspira a revertir la tendència a l’alça en les corbes de tendències suïcides. Arriba en el millor moment, perquè la pandèmia també passa factura en aquest sentit: en deu mesos del 2021 ja s’havien registrat un 22% més de temptatives de suïcidi que en tot el 2020.

Són dades extretes a partir dels registres d’activació del Codi Risc de Suïcidi (CRS), un sistema pioner per identificar i atendre les persones amb tendències clarament autodestructives. Quan algú arriba al servei d’urgències per una temptativa de suïcidi, els professionals que se n’ocupen introdueixen aquest codi en la seva fitxa mèdica, per garantir així que tindrà una atenció prioritària: una visita amb l’especialista en un màxim de deu dies (abans de tres si és un menor) i un seguiment telefònic i presencial posterior.

Catalunya va ser pionera en la utilització del CRS. Va introduir-lo el 2014, però no va ser fins al 2016 que va estar operatiu a tot el país. Des de llavors, els casos no han deixat de créixer, amb l’única excepció (vegeu el gràfic) del 2020, en què s’observa una lleugera davallada que els experts atribueixen a l’etapa de confinament i a les pors d’anar als hospitals en plena pandèmia. Ara, però, els intents de suïcidi han tornat a agafar embranzida. Fins al 26 d’octubre el CRS s’havia activat 5.235 cops, gairebé un miler més que en tot l’any anterior. El creixement és especialment important entre les dones (27%), mentre que en l’entorn masculí la pujada es queda en un 12%. “Els homes cometen més suïcidis, però les dones protagonitzen més intents. És una de les paradoxes de les conductes suïcides”, assenyala el doctor Joan Vegué, president del Consell Assessor de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut.

Alerta pels més joves

Segons les seves dades, la franja d’edat en què més han augmentat les conductes suïcides és la que va dels 15 als 24 anys, per bé que també s’ha vist un repunt més suau més enllà dels 80 anys. “El més preocupant és el que passa amb els adolescents i joves. Són els qui pitjor ho porten. Fins ara duien una vida tranquil·la amb unes expectatives altes i la pandèmia els ha canviat la vida, tallant la relació de contacte amb els seus iguals, que és el que més els importa”, explica el doctor Víctor Pérez, cap del servei de psiquiatria a l’hospital del Mar i un dels màxims experts del país en aquesta mena de conductes.

Ara bé, l’increment en les temptatives no necessàriament s’ha de traduir en una pujada equivalent en les morts per suïcidi. Se sap que una gran part de les conductes suïcides no acaben assolint el seu objectiu, especialment entre les dones, però també que el nombre de suïcidis té una tendència alcista, de manera que un nou augment a finals d’any no sorprendria ningú. L’obtenció de dades reals sobre les morts per suïcidi és força més complicada que la dels intents. Hi entren en joc les investigacions policials, la medicina forense i la confidencialitat, de manera que el registre més fiable és el que aporta l’Instituto Nacional de Estadística un cop acaba l’any. Les darreres dades, del 2020, també mostren més suïcidis que mai: 556.

Senyals poc optimistes

Pel que fa al 2021, els pocs indicadors que es tenen no permeten llançar les campanes al vol. El Servei de Suport al Dol de Ponent, per exemple, ha atès enguany deu famílies per casos relacionats amb el suïcidi, quan la mitjana anual fins ara oscil·lava entre els dos i els quatre casos, segons explica la coordinadora de l’entitat lleidatana, Begoña Giménez. “Amb tot, la impressió per dades no contrastades encara científicament és que els suïcidis consumats no pugen tant com els intents, que ho fan de manera molt significativa”, insisteix el doctor Vegué.

Segons dades del registre del Telèfon de l’Esperança, el nombre de consultes d’adolescents per idees suïcides ha augmentat enguany un 250%. De fet, el suïcidi ja és la primera causa de mort no natural en la franja de 15 a 29 anys, per damunt dels accidents de trànsit.

Tenir una malaltia mental és la gran llavor de les idees suïcides i el còctel de pandèmia més crisi econòmica les està activant amb força. En un seminari sobre Covid i depressió fet aquest mes a Sitges, els experts assenyalaven que els trastorns depressius s’han triplicat per la pandèmia i afecten ja el 20% de la població. Això ajudaria a explicar l’augment de la conducta suïcida. Eduard Vieta, cap del servei de psiquiatria i psicologia de l’hospital Clínic, assenyala que va ser especialment intens en adolescents entre el setembre del 2020 i el març del 2021, i es va arribar a creixements del 195%. Segons el seu parer, les xifres aniran baixant però no tornaran als nivells d’abans ni s’evitarà la tendència a l’alça. “En això, l’estil de vida i una sobreprotecció que impedeix als nens madurar emocionalment hi tenen molt a veure.”

Un nou telèfon específic

Per revertir la situació, Salut està acabant de polir la posada en marxa de les primeres accions del pla de prevenció dels suïcidis, presentat fa unes setmanes. Està dotat amb 15 milions i té l’objectiu de reduir la taxa d’intents de suïcidi un 15% fins al 2030. Una de les primeres mesures serà l’activació d’un telèfon de tres xifres específic per a conductes suïcides. Al darrere hi haurà professionals per calibrar-ne el risc i estarà connectat amb el 061 i el 112 per si cal una intervenció ràpida. A més, en el primer trimestre del 2022 també s’espera que el CRS es pugui començar a aplicar també des d’altres àmbits del sistema sanitari, com ara hospitals de dia, centres de salut mental i fins i tot la primària. També s’activaran els quatre primers equips mòbils d’atenció infantojuvenils de crisi, que visitaran els adolescents a domicili. Altres línies del pla preveuen accions de prevenció als centres educatius i l’acompanyament i ajuda als familiars de les víctimes.

LES FRASES

Parlar del suïcidi no n’alimenta d’altres. Pot passar a tothom i té molt a veure amb les psicopatologies
Joan Vegué
president del Consell Assessor de Salut Mental i ADDICCIONS
Ha costat molt acceptar que són morts evitables, però es poden preveure i actuar sanitàriament
Víctor Pérez
Cap de Psiquiatria de l’Hospital del Mar
6,05
casos
per 100.000 habitants és la taxa de suïcidis al país, inferior a les del Regne Unit (7,6), Alemanya (9,1) i França (12,3).
15
milions
d’euros de pressupost té el pla de prevenció dels suïcidis, que vol rebaixar un 15% la taxa de temptatives fins al 2030.

Les habilitats emocionals, bàsiques per prevenir

T.M

“Els adolescents afectats se senten desbordats quan els repeteixen que es troben a la millor etapa de la seva vida i que sentir-se malament no és una opció.” El psicòleg Francisco Villar és coordinador de la unitat de conducta suïcida de l’hospital Sant Joan de Déu. Per aquest professional, la societat actual no afavoreix les oportunitats perquè els joves prenguin consciència de les seves capacitats. “Els repetim que els ho hem donat tot i que l’única cosa que volem és que siguin feliços. I si no ho poden ser?”, precisa, i hi afegeix que l’adolescència és una etapa de canvis i d’alts i baixos, un llarg camí que toca fer a cadascú. “I és el més normal del món”, afirma. “L’adolescent té un munt de reptes i els ha de tenir i els ha d’afrontar, i el nostre paper com a adults passa per dir-los que col·laborin amb nosaltres a poder-los ajudar”, diu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Només el 10% de les tesis es fan en català

Barcelona

El ple passa de puntetes en la querella a Colau

barcelona

Confirmat: la sisena onada ja comença a fer baixada

Barcelona

El Mume recorda Josep Vergés, víctima dels nazis

LA JONQUERA

El C2 de català, requisit per als docents a partir del 2024

barcelona

Concentració per reclamar metges al CAP de Sarrià

sarrià de ter

Diagnosi de les necessitats de la gent gran de Girona

Girona

L’habitatge cooperatiu, a debat al Parlament

barcelona

L’ampliació de la deixalleria de Palamós, a l’estiu

palamós