Salut

Primeres eutanàsies: 41 dies per resoldre-les i un 90% de sís

En cinc mesos de la nova llei, 28 persones ja han decidit com volien morir

La majoria dels casos eren de persones amb càncer o patologies neurodegeneratives

Només el 0,1% dels sanitaris són objectors

Des que el juny passat es va desplegar completament la llei de regulació de l’eutanàsia, més de mig centenar de persones han iniciat els tràmits per decidir quan, on i com posar fi al seu patiment. De les 53 sol·licituds rebudes, n’hi ha 24 que ja han estat resoltes positivament i completades, mentre que quatre més també han estat aprovades però encara no s’han dut a terme. Per contra, en tres casos el procés ha estat denegat perquè les persones que sol·licitaven una mort digna no complien algun dels requisits legals. D’aquestes xifres es pot extreure que el percentatge de casos que es resolen d’acord amb la voluntat del sol·licitant arriba fins al 90%.

La resolució d’aquests processos, tot i la seva complexitat i els múltiples filtres per garantir-ne la idoneïtat, s’enllesteix en 41 dies de mitjana, segons les dades que va oferir ahir el Departament de Salut. Al marge de les 31 peticions ja resoltes, n’hi ha catorze més que encara estan en curs, sis casos en què el malalt va morir abans que es completés tot el procés i dos més en què l’implicat va canviar d’opinió i es va fer enrere. “La llei és garantista i permet que el pacient pugui revocar la seva petició en qualsevol moment”, explica la secretària general de Salut, Meritxell Masó.

Per accedir a una mort assistida, la llei estableix que el pacient ha de ser major d’edat i tenir una malaltia greu i incurable amb patiment insofrible, o bé un patiment greu, crònic, impossibilitant i insuportable certificat pel personal facultatiu responsable. El procés per demanar l’eutanàsia consta de diverses fases i arrenca amb una primera sol·licitud del malalt, que s’ha de presentar per escrit, davant un metge responsable de la seva elecció. El facultatiu registra la petició en el programa de prestació d’ajuda per morir i comença un procés deliberatiu, informatiu i reflexiu. Si, almenys quinze dies després, el pacient confirma la voluntat amb una segona petició, es fa la signatura del consentiment informat i el cas s’eleva a un metge consultor, que abans de deu dies ha de revisar els informes mèdics i clínics, visitar el demandant i emetre una resolució. En cas que sigui favorable, per completar el procés encara caldrà l’aval de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC), l’òrgan encarregat de valorar el compliment dels requisits legals i mèdics per obtenir la prestació de l’ajuda per morir. Un cop obtingut el vistiplau, el malalt podrà triar la data i el lloc de la prestació, així com si opta per l’eutanàsia o per una autoadministració intravenosa o oral.

El president de la CGAC, Albert Tuca, adverteix de la importància de “posar tanta atenció en la persona que ho demana com en la seva família” i remarca “que mai s’abandona a ningú, fins i tot en un dictamen no favorable”. Salut no va donar detalls sobre les tres sol·licituds denegades, més enllà que no complien la normativa, per motius de confidencialitat.

L’aplicació d’aquesta nova llei a Catalunya ha comportat també la creació d’un registre d’objectors de consciència per a l’aplicació de l’eutanàsia. Ara com ara, únicament hi figuren 90 sanitaris, que representen un 0,1% sobre els 90.000 professionals de la salut al país. Masó assegura que el dret a una mort digna està garantit a tot el territori i que, com que hi havia una necessitat acumulada, caldrà esperar un temps per veure quina és la demanda real del servei.

34
peticions
van ser rebudes pel sistema d’atenció primària i en totes, tret d’una, es demanava morir al domicili.
60
comitès
d’ètica assistencials distribuïts per Catalunya donen suport als professionals implicats en les eutanàsies.
90
professionals
s’han inscrit en el registre de metges, infermeres i farmacèutics que no volen participar en el procés.

Uns 18.000 professionals amb formació específica

El procés de garantir una mort digna no només és dur i dolorós per a l’implicat i la seva família. També ho és per als professionals sanitaris que hi estan implicats. Ho constata la directora general d’Ordenació i Regulació Sanitària, Azucena Carranzo, que recorda que el Departament de Salut ofereix “suport emocional” a totes les persones que ho demanin. El sistema sanitari públic té 60 comitès d’ètica assistencials distribuïts pel territori per donar suport als professionals implicats si ho requereixen. A més, també s’ha engegat un programa de formació específic i voluntari relacionat amb la prestació de l’ajuda per morir. Ja hi han pres part gairebé 12.000 professionals i n’hi ha 6.000 més d’inscrits per a les pròximes edicions. Se’ls instrueix en el detall del desplegament de la llei, des dels passos a seguir fins a qüestions farmacològiques.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Famílies de Lleida denuncien que “es discrimina” i “vulnera el dret a l’educació” dels seus fills per no estar vacunats

Lleida

Un estudi associa la dieta mediterrània amb una menor mortalitat en majors de 65 anys

BARCELONA

Els contagis segueixen a l’alça

Barcelona

Cabezas creu que “no és el moment de reobrir l’oci nocturn”

BARCELONA

Rècord d’alumnes confinats

BARCELONA

La Intersindical demana que les baixes per covid persistent es considerin malaltia laboral

BARCELONA

La Sindicatura de Greuges de Barcelona crea un grup de treball per acompanyar casos d’abús o assetjament

BARCELONA

Més flexibilitat en les visites i sortides dels usuaris de residències

barcelona

Aposta pel porta a porta i els contenidors tancats a Girona

girona