[D]

GIRONA - 16 maig 2022 2.00 h

Futures especialistes

L’hospital Josep Trueta ofereix 31 especialitats com a serveis amb unitat de formació

S’ha augmentat fins a 50 el nombre de residents nous

Falten radiòlegs i anestesistes

El 2023 inclourà medicina nuclear

Albina Polianskaia és a Rússia, on espera enllestir tots els tràmits per venir a Girona CEDIDA.

Gemma Busquets Ros - GIRONA

El 31 de maig és el primer dia d’una nova etapa per als metges i metgesses que comencen la seva residència a l’ hospital Josep Trueta de Girona. Han aconseguit la plaça d’especialitat a través de la prova d’accés a la formació sanitària especialitzada a escala estatal: el MIR. Les residències tenen una durada de com a mínim quatre anys, però en algunes especialitats en són cinc. “En general, les tres especialitats que s’agafen primer són cardiologia, cirurgia plàstica i dermatologia”, destaca la doctora Yolanda Silva, coordinadora de docència del Trueta. L’hospital gironí ofereix 31 especialitats com a formació: no inclou dermatologia, però sí cardiologia, de la qual ofereix dues places, i una per a cirurgia plàstica. “S’han de complir uns requisits i acreditar el servei com a unitat docent i són uns tràmits que s’han de fer a través del Ministerio de Sanidad”, explica Silva.

Per primer any, el Trueta ofereix quatre places de radiologia i quatre d’anestèsia, dues de les especialitats deficitàries: “Falten radiòlegs i anestesistes”, recalca Silva. En total, s’ha augmentat fins a 50 el nombre de places per a nous residents. De cara al 2023, s’ha acreditat l’especialitat de medicina nuclear i s’està en tràmits d’acreditar salut laboral. La finalitat de la residència és tenir especialistes, “que es formin bé i es quedin al centre”, remarca Silva. “En general, els residents del Trueta estan més satisfets que en la mitjana dels hospitals catalans”, afegeix la doctora. Quant als punts negatius, que són generals, hi ha la falta de recerca, “un àmbit que no es reconeix ni es facilita prou tenint en compte la pressió assistencial”. Pel què fa a la Covid, Yolanda Silva considera que ha significat un impacte en l’aprenentatge dels residents a nivell de desgast físic i emocional però “alhora ha representat una oportunitat d’aprenentatge”.

ARIADNA SÁNCHEZ SANSANO LLEVADORA INTERNA RESIDENT A L’HOSPITAL JOSEP TRUETA

“La llevadora té molt pes en el cicle de la dona”

Ariadna Sánchez es va presentar tres cops a l’EIR CEDIDA.

De Barcelona, té 28 anys i va estudiar infermeria a la Universitat Ramon Llull. Fa tres anys que es presentava a les proves de l’EIR, l’equivalent al MIR per a infermeria. Aquest any ha aconseguit l’especialitat que volia: llevadora.

Per què llevadora?

És una de les places més sol·licitades, perquè dins de l’especialitat d’infermeria és una de les que estan més reconegudes.

Per què el Trueta?

La meva parella és de Banyoles i vam decidir fer un canvi de vida aprofitant la meva residència i instal·lar-nos-hi. Vaig optar pel Trueta com a primera opció, perquè jo treballo a l’hospital de Bellvitge, que és un hospital de tercer nivell, i preferia fer la residència en un hospital també de tercer nivell i no en un de comarcal. Veus més clínica i patologia i el nivell d’aprenentatge penso que és més avançat i preferia fer una formació en un hospital d’aquestes característiques per després com a professional poder desenvolupar-me millor. Durant la jornada de portes obertes, em va agradar molt del Trueta, on, tot i ser de tercer nivell, l’ambient era molt familiar.

Sempre li havia cridat l’atenció ser llevadora?

La veritat és que no. Quan comences la carrera i veus diferents especialitats, no havia estat mai una especialitat que em cridés l’atenció. Però a mesura que anava treballant veia que les llevadores tenen molta autonomia. I això m’agradava molt. Les tasques de llevadora no són només en el control de l’embaràs, sinó en tot el cicle de la dona. En l’àmbit públic, al CAP, la llevadora té molt de pes: en els controls de citologies, amb els anticonceptius, en tota aquesta part de la vida sexual de la dona. De mica en mica, em vaig interessar per tot això. Durant la residència, a banda d’hospitalització, també ens formem en l’ambulatori, on es fan els controls de l’embaràs sense risc, el tema dels anticonceptius i l’educació sexual a les escoles.

Com afronta el canvi?

Tinc moltes ganes de començar aquesta nova etapa professional i endinsar-me en tot el món de la llevadora. Es parla molt de l’embaràs, de la preparació, del postpart i de la lactància, però penso que és molt important i interessant tractar tot el que té a veure amb el cicle de la dona. Penso també que la llevadora està relacionada amb el feminisme. La divulgació del sexe de la dona ha estat sempre una qüestió molt tabú i ara, cada vegada més, les dones estem i volem estar més informades per trencar mites i problemes que teníem molt normalitzats com ara tenir dolor durant les relacions sexuals. El fet que hi hagi una llevadora, una professional de la salut, amb la qual puguis parlar, consultar dubtes, és molt important.

És una feina molt feminitzada. Hi ha homes llevadors?

Sí, i cada vegada n’hi ha més.

NÚRIA CASANOVA TORREQUEBRADA RESIDENT DE CIRURGIA PLÀSTICA A L’HOSPITAL JOSEP TRUETA

“Amb la reconstructiva pots fer feina important”

Mostra la credencial que envia el ministeri amb la plaça de l’especialitat CEDIDA.

De Sant Feliu de Llobregat, compleix 25 anys aquesta setmana. Va estudiar el grau de medicina conjunt de la UPF i la UAB amb l’hospital del Mar.

Per què el Trueta?

La residència era una oportunitat de sortir de Barcelona. Per puntuació, és una especialitat que als hospitals de Barcelona s’acaba molt ràpid i vaig valorar altres opcions. I el Trueta em va cridar l’atenció. Per una banda, perquè és l’únic centre fora de la demarcació de Barcelona que ofereix l’especialitat de cirurgia plàstica per al resident. I per l’altra, és l’hospital de referència de les comarques gironines.

Què la va fer decidir?

Abans d’escollir, vaig visitar diversos hospitals. Quan vaig anar al Trueta, em vaig trobar amb un servei de cirurgia plàstica molt jove, són tots adjunts i amb moltes ganes de fer docència. I això és el que més em va agradar; tenien ganes d’ensenyar, de tenir una segona resident, que seré jo. Em vaig sentir molt ben acollida. Vaig sentir molt bon feeling. I Girona és una ciutat preciosa.

És una ciutat a una hora de casa seva, també.

Exacte, però també em permet independitzar-me, que ja en tinc ganes. Si m’hagués quedat en un hospital de Barcelona, hauria continuat vivint a casa dels pares. Ara és un canvi de veritat: començo la residència i començo en una ciutat nova.

Per què l’especialitat de cirurgia plàstica?

M’ha agradat sempre la sala d’operacions i tenia molt clar que volia fer una especialitat quirúrgica. M’agrada no només sentir que ajudo el pacient parlant amb ell, sinó saber que amb les meves mans hi puc fer alguna cosa més. És una especialitat molt versàtil i creativa, és com un art; pots fer qualsevol cosa amb la pell. Em va semblar que era una especialitat que em podia encaixar.

No solem relacionar cirurgia plàstica amb un hospital públic, però és molt important.

Fora de l’àmbit mèdic, quan dic que faré cirurgia plàstica em diuen “oh, posaràs moltes tetes i culs”. L’estètica és una part, però hi ha la reparadora, que és molt important. Potser no és tan curativa com un cirurgià que extirpa un càncer de còlon, però si al final fas una reconstrucció de mama a una senyora a qui han fet una mastectomia per un càncer de pit, cures d’una altra manera, millores molt la qualitat de vida d’aquesta persona. De fet, durant els cinc anys només hi ha una rotació de tres mesos en medicina estètica. La resta, ens formem en cirurgia i medicina reparadora. Per exemple, una altra feina que fan els cirurgians plàstics és pensar com es pot reconstruir una cama després que el traumatòleg n’hagi tret un sarcoma. Òbviament, en cirurgia plàstica hi ha la part estètica, que és la que dona més diners a la privada, però amb la reconstructiva pots fer una feina molt important.

ALBINA POLIANSKAIA RESIDENT DE RADIOLOGIA A L’HOSPITAL JOSEP TRUETA

“La radiologia és perfecta per formar-me”

Albina Polianskaia és a Rússia, on espera enllestir tots els tràmits per venir a Girona CEDIDA.

Hi ha quatre places del servei de radiologia a l’hospital Josep Trueta i Albina Polianskaia va ser la primera a triar-la per fer-hi la residència. Té 35 anys i està casada, amb dos fills de 4 i 6 anys.

Com comença la seva relació amb Girona?

Tota la vida he viscut a Rússia i el meu primer viatge a la Unió Europea va ser a Catalunya, el 2013. Va ser el viatge de noces. Vam visitar Barcelona, Lloret de Mar, Figueres, Girona..., i em va encantar. Havia acabat la carrera de medicina el 2010 a la Universitat Estatal de Moscou, però després del viatge vaig començar a buscar informació sobre l’homologació del títol. I el 2013 vaig començar a estudiar castellà. No va ser fins al 2017 quan amb el meu marit ens vam plantejar seriosament traslladar-nos a viure a Catalunya. És gràcies al seu suport que m’he pogut preparar i estudiar per al MIR; és difícil quan tens fills i treballes a temps parcial. L’experiència, però, m’ha agradat i he pogut aconseguir la plaça aquí a Girona. També vaig triar la ciutat i la residència al Trueta perquè els meus pares fa anys estiuejaven a Lloret de Mar, on tenen un allotjament. L’objectiu és poder llogar un pis a la ciutat, però, si no, els primers mesos ens podem instal·lar a Lloret de Mar. Una altra raó per la qual vaig escollir Girona és perquè tinc una cosina que viu a Barcelona amb el seu marit.

Per què no es van poder traslladar des de Rússia fa quatre anys?

No podia treballar aquí com a doctora sense l’homologació del títol rus, un procés que no pensava que fos tan llarg, dos anys mínim. No vaig tenir l’homologació fins a finals de l’any passat, just abans de la convocatòria. Ara estem esperant, pendents d’uns papers. S’està retardant arran de la situació geopolítica. Tots els ministeris treballen amb molt de retard. Espero poder començar la residència el 31 de maig.

És doctora a Rússia. De quina especialitat i per què ara ha optat per radiologia?

Soc dermatòloga i metgessa estètica des de fa deu anys. El meu marit és enginyer de làsers de medicina estètica i em respon molts dubtes, perquè en la medicina estètica treballo molt amb aquest tipus de làsers. Per a la residència, pensava que escollir dermatologia era impossible, perquè la nota és molt alta; la meva idea inicial era que podria entrar-hi per les places reservades a estrangers. Durant la preparació del MIR i valorant altres especialitats, radiologia em va cridar molt l’atenció i vaig començar a buscar més informació. I ara penso que és l’especialitat perfecta i m’hi he de focalitzar. El Trueta és un hospital gran i important que està en una ciutat relativament petita. Em va sorprendre també que el servei de radiologia és molt bo per formar-me i amb un equipament que es va renovant. Vaig seguir la jornada de portes obertes per internet i em va convèncer que és el servei ideal.

Està il·lusionada amb aquesta nova etapa?

Sí. També per als nens pensem que és una bona oportunitat. Aprendré català per adaptar-nos tots. També m’agradaria reprendre el francès, que m’agradava molt.

Desar la notícia al meu compte

Escriure un comentari

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.

Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Notícies de ...

Girona

Publicat a

El Punt Avui. Girona 16-05-2022, Pàgina 18

“La llevadora té molt pes en el cicle de la dona”

“Amb la reconstructiva pots fer feina important”

“La radiologia és perfecta per formar-me”

Notícies de ...

Publicat a

Més llegides

salut

Gregori Vizcaino i Vallbona

Director de l’Ascensió, Fires i festes de Granollers

Olot

Societat

Societat

societat

SANT FELIU DE GUÍXOLS

societat

opinió