Salut

Com mengem?

Cada vegada més gent es planteja canviar els seus hàbits alimentaris per fer-los més sans

La pandèmia i la guerra a Ucraïna han fet augmentar el preu de productes essencials

En aquesta situació, moltes persones busquen noves maneres d’alimentar-se que s’adeqüin millor a la seva vida i a la seva butxaca

La pandèmia ha canviat la nostra manera d’alimentar-nos

Esmorzar, dinar i sopar. Alguns també berenar. Hi ha qui pica entre hores. O a mitjanit. Algú és més de menjar ràpid, d’altres prefereixen el menjar d’hores i hores fent xup-xup. Alguns son més de salat, altres de dolç o altres que el picant és la seva passió. Hi ha qui menjaria una vaca sencera cada àpat i d’altres que han triat una dieta sense carn. Menjar poc, menjar molt, menjar de pressa o menjar lent. Hi ha tantes maneres de menjar com persones.

Ser conscient de què ingerim i com ho fem és vital per tenir una bona vida. Hi ha persones que ja se n’han adonat i han canviat els seus hàbits. Moltes d’altres no ho han fet, ja sigui per ignorància, indiferència o per l’esforç –tan psicològic com econòmic– que suposaria fer aquest canvi.

“Cada vegada hi ha més gent que aposta per una dieta sana”, sentencia Mònica Carreira. Ella és dietista i nutricionista, i valora que aquesta tendència a menjar sa es pot atribuir a una “moda”. De totes maneres hi afegeix: “Benvinguda sigui aquesta moda.” Segons l’experta, els joves es cuiden molt més que en comparació a fa anys. “Ara fan més esport, hi ha molta menys gent que fuma i molts tenen consciència sobre el que mengen”, argumenta Carreira. Assenyala que un dels factors per entendre aquest canvi pot ser la gran quantitat de referents televisius, esportius... que aposten i promouen una alimentació saludable. No només les persones estan canviant la seva manera de menjar, sinó que bars i restaurants també estan virant cap a oferir menjar més saludable i de proximitat. Sobre la durabilitat d’aquesta “moda”, Carreria creu que “quan una persona adquireix uns hàbits, ho fa per mantenir-los”, és per això que considera que l’alimentació saludable ha arribat per quedar-se a la vida de moltes persones.

Diferències geogràfiques

Viure en un poble o viure a la ciutat fa variar el preu dels aliments i, per tant, la qualitat de l’alimentació. Així ho explica Carreira, qui considera que “és més fàcil menjar bé i barat en un poble que a Barcelona, ja que els aliments es poden aconseguir directament d’un pagès”. La clau d’aquest sistema és la falta d’intermediaris. Una persona de l’àrea metropolitana paga l’aliment però també el transport, els treballadors que l’organitzen, el col·loquen, el cobren, la llum i lloguer d’un local...

Qui més qui menys s’ha vist en la necessitat de canviar els seus hàbits alimentaris “i sovint de forma inconscient”, assenyala el portaveu de l’associació de majoristes Mercabarna i expert en aviram, Josep Capdevila. “La pandèmia ha provocat canvis en la forma de viure i, directament, en la forma d’omplir el cistell de la compra. Bé sigui perquè la crisi obliga a gastar menys en alimentació, perquè es dona prioritat a l’oci, perquè s’ha pres consciència que cal menjar més sa...”, explica. Capdevila recorda que tant la pandèmia com l’esclat de la guerra ha provocat un encariment del preu de molts productes, o fins i tot la inexistència al mercat, “i això també té efectes sobre la nostra tria”.

En aquest sentit, la dietista Mònica Carreira coincideix que “la crisi provocada per la pandèmia ha derivat en un encariment de preus que obliga la gent a escollir. Hi ha famílies que tenen consciència sobre el menjar sa, però d’altres comprometen l’alimentació a costa d’altres despeses”. Carreira també ha observat una tendència a la compra de productes processats com salsitxes, hamburgueses o botifarres, ja que són més assequibles que el tall.

El representant de Mercabarna explica que des de l’associació s’ha detectat un decreixement en el consum de carn, que no afecta l’aviram, i un augment de productes com l’ou o els productes vegetals. I no només això: Carreira observa que es prioritza el producte de fora pel fet de ser més barat davant del local. “El plàtan d’aquí és més car que la banana de lluny.”

Capdevila també opina que molta gent ha rebaixat la seva exigència a l’hora de menjar en un restaurant –“es conforma amb allò que li ofereixi el restaurador”, però que també hi ha qui, malgrat que persegueix un producte barat, “exigeix que sigui saludable”. Josep Capdevila, finalment, considera que la digestió dels nous hàbits alimentaris “serà lenta” però que “la revolució que estem vivint s’acabarà d’aquí a pocs mesos, perquè moltes persones ja hauran triat com volen menjar”.

Per la seva banda, el catedràtic emèrit de nutrició i bromatologia de la Universitat de Barcelona, Abel Mariné, explica que en el seu cas no té la sensació que la pandèmia hagi deixat en herència uns canvis radicals a l’hora de menjar i, a tot estirar, detecta algunes persones que seleccionen el menú “amb més consciència pel que mengen”. El que aquest expert constata com una realitat és que l’encariment de molts preus “dificulta l’accés d’algunes famílies a determinats aliments i obliga a modificar la cistella de la compra per optar per productes més assequibles”. I alerta que el problema “anirà a més, sobretot pel que fa als cereals, com a conseqüència de la guerra a Ucraïna, afectant especialment els països de l’Àfrica”.

Interrogat sobre què significa menjar bé, Abel Mariné respon que és tan senzill com “menjar variat, amb predomini dels productes vegetals, i en el cas de la gent jove no pot faltar la llet i els seus derivats”. També aconsella incloure la carn en la dieta, en una quantitat que no superi els setanta grams diaris o, el que vindria a ser el mateix, els cinccents grans setmanals. “I menjar a poc a poc”, afegeix.

Sobre aquest tema, la dietista Mònica Carreira assenyala que una manera de menjar bé i més barat és escollir els productes de temporada, perquè el fet de pagar menys pel transport abarateix l’aliment. Més enllà de la fruita o la verdura, el peix també és de temporada. “Comprar en mercats o establiments petits –afirma Carreira– obre la possibilitat a gaudir d’aquest tipus d’informació, una informació que no es té en un súper o hipermercat.”

El catedràtic emèrit Abel Mariné subratlla que menjar bé “és una via per evitar determinades malalties”, alhora que recorda que l’esperança de vida de les persones “s’allarga o s’escurça en funció de la dieta que seguim”. Per a aquells que volen aprimar-se o eliminar alguns aliments de la seva dieta, recomana fer-ho sempre guiat per un expert. Les xarxes socials –i internet en general– van plenes d’informació al voltant de la nutrició, dels bons hàbits alimentaris i sobre com baixar de pes. Seguint el consell de Mariné, Mònica Carreira avisa que “internet és una eina molt útil on també podem trobar molta informació falsa o que realment no sigui beneficiosa per a la nostra salut”.

El preu de menjar bé

Els nutricionistes estan dividits respecte si menjar bé és car o no. “Personalment –diu Correira– penso que no. Sí que és més car que menjar malament, però és que menjar malament surt massa barat.” “Esmorzar un iogurt natural de qualitat amb uns bons cereals serà molt més car que tres berlines d’1 euro, quan a més tens esmorzar per a tres dies”, afirma la dietista. Amb pocs euros es pot fer un menú per a una família sencera, però el valor nutricional dels productes escollits possiblement serà baix. Aquests productes es caracteritzen pel fet de contenir una alta quantitat de sucres, conservants, additius o d’altres substàncies.

El preu del bon menjar pot ser un impediment per a moltes persones que es plantegen un estil de vida més sa, ja que famílies amb problemes econòmics es veuen forçades a decidir si menjar malament o menjar menys quantitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

castelló d’empúries

Un robot avaluarà i posarà al dia el nombre d’amarradors d’Empuriabrava

castelló d’empúries
la crònica

Un pilot d’avió a la vall de Llémena

Cases sense gas el 2040

barcelona

El Manhattan mataroní

mataró

Obre a Girona una nova Barnahus per a infants i adolescents que han patit violència sexual

Societat

Els sindicats tornaran a plantar el govern aquest dimarts

Barcelona
societat

König i La Puntual, entre els establiments guardonats en la Nit del Comerç

girona
FIGUERES

Una lletrada denuncia que el bloqueig a la presó li impedeix veure un representat

FIGUERES
SALUT

Reforma del sistema sanitari a partir d’eixos d’hospitals

Barcelona