Salut

Creen proteïnes inexistents a la naturalesa que imiten immunoglobulines

Obren la porta a futurs fàrmacs, tot i que les teràpies encara són costoses

Investigadors catalans i internacionals han desenvolupat per disseny computacional proteïnes inexistents en la naturalesa amb estructures que imiten les immunoglobulines plegades dels anticossos i que obren la porta a futurs fàrmacs.

La troballa de l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona del Consell Superior d’Investigacions Científiques (IBMB-CSIC) i de l’Institute for Protein Design de la Universitat de Washington apareix aquesta setmana publicat a la revista Nature Communications.

La recerca està dirigida per Enrique Marcos i F. Xavier Gomis Rüth, tots dos de l’IBMB-CSIC, centre situat al Parc Científic de Barcelona (PCB), i David Baker, de la Universitat de Washington.

El treball, en el qual també hi han participat equips de la Universitat de Toronto (Canadà), podria representar un gran avanç per al desenvolupament de fàrmacs més accessibles a escala global i la possibilitat de desenvolupar nous mecanismes d’acció.

Els fàrmacs basats en anticossos monoclonals consisteixen en la modificació d’una part dels anticossos perquè siguin capaços de reconèixer dianes terapèutiques i atacar cèl·lules concretes.

Encara que aquests fàrmacs són molt prometedors, són teràpies encara molt costoses i, en ser inestables, són difícils de distribuir.

L’investigador Enrique Marcos ha explicat que “l’estructura de tots els anticossos és molt similar, però en els seus extrems difereixen en una petita regió variable que és la que permet a cada anticòs reconèixer de forma específica una diana”.

La regió variable del virus és una armadura estructural amb immunoglobulines plegades, on s’ancora una zona flexible que interactua i reconeix directament el patogen.

La investigació publicada descriu una estratègia computacional per dissenyar petites immunoglobulines com les dels anticossos amb estructures a mesura, d’alta estabilitat i amb capacitat per ancorar zones flexibles i d’unir-se a la diana buscada.

Amb aquesta estratègia, els científics han generat les noves molècules i després han comprovat mitjançant cristal·lografia que les estructures obtingudes eren les previstes en els models, cosa que suposa que, segons ha afegit Marcos, “les podem dissenyar amb alta precisió”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El vidre retornable a l’hostaleria, l’aposta sostenible de Coca-Cola

El cotxe elèctric: el futur és aquí

barcelona
ROGELI MONTOLIU I CASALS
PRESIDENT DE LA COMISSIÓ DE LLENGUA DEL CONSELL DE L’ADVOCACIA

“El català no és requisit i es castellanitza el jutjat”

VIC

La temporada d’esquí, oberta

Barcelona

La xarxa de desfibril·ladors registra 87 pacients recuperats

GIRONA
societat

El reconeixement de la Unesco engresca els raiers a créixer

societat

Pla pilot d’assistència a persones amb discapacitat intel·lectual

societat

Un camió bolcat a l’AP-7 complica l’operació sortida del pont

Obre les portes el primer saló de ‘gaming’ en català

L’Hospitalet de Llobregat