Bacteris resistents, la pròxima pandèmia
Els antibiòtics s’han pres en excés i malament durant dècades i amb el temps han perdut efectivitat
L’arsenal terapèutic es va reduint i la indústria farmacèutica no està buscant nous medicaments
A la indústria no li surt a compte investigar nous antibiòtics
La resistència als antibiòtics s’ha convertit en una de les principals amenaces per a la salut pública. Cada cop hi ha més patògens que es tornen resistents i, en canvi, no apareixen nous medicaments per frenar-los. Així, una infecció que fa deu anys es podia curar amb antibiòtics orals és possible que ara requereixi l’ingrés a l’hospital perquè el pacient rebi el tractament per la vena.
L’abús i el mal ús d’aquest tipus de fàrmacs durant dècades han provocat una mena de selecció natural accelerada entre els bacteris, i han prevalgut els més resistents. Els antibiòtics, que han salvat milions de vides durant l’últim segle, s’han acabat convertint en una arma de doble tall.
A Catalunya no s’han facilitat fins ara dades sobre les morts que provoquen les resistències, però en l’àmbit de l’Estat espanyol alguns estudis les situen en unes 4.000 a l’any de manera directa. A tot el món, es calcula que, si es manté la tendència actual, el 2050 els bacteris resistents mataran 10 milions de persones cada any.
Més morts que el càncer
L’anàlisi més completa sobre aquest tema la va publicar la revista The Lancet el gener passat, amb dades relatives al 2019: aquell any van morir arreu del món 1,2 milions de persones directament per culpa de la resistència als antibiòtics, i 4,9 milions de morts més hi estaven relacionades. La magnitud de la tragèdia es veu comparant aquestes dades amb el nombre de víctimes –aquell mateix any– de sida (869.000) o de malària (640.000).
Un escenari sense antibiòtics a l’abast seria com tornar a la primera meitat del segle XX, sense la possibilitat de fer operacions segures ni trasplantaments. “Estem en una situació dramàtica. Aquesta és una pandèmia que passa desapercebuda, tot i que no s’atura. És com un tsunami de lava, que ho va arrasant tot lentament”, explica el doctor Juan Pablo Horcajada, cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’hospital del Mar de Barcelona.
“Els antibiòtics s’estan acabant –hi afegeix– i no n’hi ha tants com voldríem. Els bacteris cada vegada són més complicats, desenvolupen mecanismes de resistència més complexos i són més difícils d’entendre. De fet, els bacteris d’ara són molt diferents dels que hi havia fa trenta anys.”
Cursa contra rellotge
L’afany de posar fi a les infeccions és una lluita contra rellotge per combatre la capacitat dels microorganismes, ja siguin bacteris, fongs o fins i tot virus, de generar resistències. Fins als anys noranta, els corredors anaven més o menys empatats, però des de llavors la recerca està quedant enrere en vista de l’adaptabilitat microbiana. “Les metodologies tradicionals empleades per trobar nous fàrmacs no han aconseguit treure un sol antibiòtic nou en els últims 30 anys,” explica Jordi Vila, director de la Iniciativa de Resistències Antimicrobianes d’ISGlobal i cap del Departament de Microbiologia a l’hospital Clínic. És per això que s’estan buscant insistentment fórmules alternatives. Precisament un equip de científics liderat per Vila ha dissenyat una nova molècula sintètica , prometedora per l’activitat antibacteriana i la baixa toxicitat. Prenent com a referència els mecanismes de defensa naturals que utilitzen plantes i animals, aquesta nova molècula actua contra diverses soques d’A. baumannii, Pseudomonas aeruginosa i Kleibsella pneumoniae, tres bacteris que l’OMS considera prioritaris en la recerca de nous antibiòtics.
Es tracta de resultats esperançadors, però encara caldrà fer molts experiments i assajos per determinar si aquesta nova molècula serà útil o no. I el rellotge continua avançant. Mentrestant, el gran problema és que a la indústria farmacèutica no li surt a compte investigar en aquest àmbit. Els antibiòtics són medicaments que es recepten poc temps en comparació amb altres medicines, per exemple, per al colesterol o la diabetis, que s’han de prendre de manera continuada. A més, els metges els estan començant a prescriure amb més prudència, i els que són més nous es reserven per poder-los utilitzar quan ja no fan efecte les alternatives habituals.
Un altre factor que explica l’estancament productiu són les patents. “A la indústria li han posat unes condicions que fan que no li surti a compte fer recerca en aquest camp. Si no en pot treure un rendiment econòmic, no farà tota la inversió que cal fer per aconseguir un nou antibiòtic”, insisteix Horcajada. Actualment, a la Unió Europea, les patents farmacèutiques tenen una durada de vint anys, improrrogables. A partir de llavors, expiren i qualsevol companyia pot fabricar els medicaments genèrics corresponents. “Descobrir un antibiòtic nou és un procés molt lent i que requereix molta inversió. O els governs fan alguna cosa i inverteixen directament en recerca, o es canvien les regles perquè a la indústria li surti rendible, ja que altruísticament, per desgràcia, no s’hi dedicarà”, hi afegeix.
A part de buscar nous antibiòtics, també s’estan investigant noves vies de tractament. En fase de recerca, hi ha la utilització de virus bacteriòfags, la missió dels quals és equilibrar la població bacteriana en l’ecosistema. De manera natural ja estan dissenyats per matar bacteris i es poden manipular per convertir-los en un nou tipus de fàrmac. “També revisem com podem fer servir millor els tractaments i optimitzar els antibiòtics que ja tenim”, explica Horcajada, que insisteix que hi ha un problema de pedagogia en tots els àmbits de la societat, des dels pacients amb patologies més lleus fins a qui pren les decisions en última instància. El cas és que la resistència als antibiòtics és molt poc present en l’imaginari col·lectiu, potser perquè costa relacionar-la amb situacions properes. Els pacients solen morir per pneumònies, sèpsia o complicacions derivades. A vegades es tracta de morts indirectes, quan la infecció que no es pot tractar es complica.
Un risc per a tothom
S’ha de tenir en compte que qualsevol persona pot entrar en contacte amb bacteris resistents, però l’impacte en algú sa no és tan gran com l’impacte en una persona debilitada. L’antibiòtic no és l’únic factor que intervé en l’evolució d’una infecció, també és clau l’estat del sistema immunitari.
En qualsevol cas, la resistència antibiòtica no és un risc només per a les persones amb problemes previs de salut. També es detecta en pacients amb cistitis, infeccions de transmissió sexual, bronquitis... fins i tot en infeccions de la pell. “I no és el mateix trobar-se amb una infecció que saps que es curarà amb un determinat antibiòtic que veure que el tractament no funciona, que el pacient ha de tornar a l’hospital, que al final li has de posar medicació per via intravenosa, que la via s’infecta...”, lamenta Horcajada.
Per al doctor, és bàsic fer més activitats de difusió i informació, no només sobre el bon ús dels antibiòtics, sinó també sobre la seva mancança i sobre la necessitat de fer més recerca. “Se’n parla molt poc. Tothom té un parent o un conegut amb càncer, però això de les resistències no ho sabem explicar, i a més és complicat entendre’n la causa-efecte”, conclou.