Salut

Salut

“Si us plau, creieu-nos!”

Les persones que han tingut reaccions adverses com a conseqüència de les vacunes contra la covid-19 demanen que s’investiguin els seus casos i que es reconegui la seva situació

No són pas antivacunes ni negacionistes, però volen que les administracions assumeixin tota la responsabilitat que els pertoca pel que fa als plans de vacunació

A Catalunya, fins al gener del 2022 s’havien notificat 11.559 reaccions adverses a la vacuna de la covid-19
“Jo no estic deprimida, estic enfadada! I ho estic perquè ningú vol investigar què ens ha passat!”

“Ens estan tractant com si fóssim cadires. En salvo cinquanta i en perdo cinc? La relació entre benefici i cost és positiva i per tant val la pena. Però no som cadires, som vides”, lamenta la Maria, una jurista de Barcelona de 44 anys que pateix els efectes adversos de la vacuna del coronavirus. Va ser arran de la tercera dosi que, passades només unes hores, va haver d’ingressar en un centre hospitalari perquè s’ofegava i tenia molt de dolor abdominal. “Em van portar de seguida a fer-me un TAC, perquè amb les anàlisis van veure que tenia altíssims els indicadors d’un problema trombòtic i també els de la inflamació, i se m’havien desplomat els limfòcits”, recorda. A partir de llavors va començar el calvari: ha desenvolupat problemes immunològics, ginecològics, està perdent visió i cada mes té brots de dolor en diferents parts del cos.

“No soc antivacunes, de fet porto totes les que m’han dit que em posés, i el meu fill també. Del que em queixo és que, amb l’emergència de la pandèmia, no ens van explicar realment què podia passar. I no ens ho van explicar perquè no es podien saber els efectes que tindrien a llarg termini. La raó és òbvia: no s’havien pogut provar amb prou temps. Hem de pensar que normalment les vacunes s’autoritzen quan han passat 10 anys des que es fabriquen”, insisteix. La Maria reconeix que si hagués sabut quins efectes podien tenir no se les hauria posat, perquè abans era una persona sana. De fet, poques hores abans de vacunar-se s’havia fet unes anàlisis en què tot va sortir bé i a més va quedar comprovat que no tenia anticossos del virus. “Per això en els primers informes mèdics ja s’especifica com a diagnòstic la síndrome postvacunal. El problema per a moltes persones és que els efectes no van ser tan immediats, potser van trigar setmanes o mesos, i no els han relacionat”, hi afegeix.

El seu cas no és únic. A Catalunya, entre el 2020 i el gener del 2022 es van rebre un total d’11.559 notificacions d’esdeveniments adversos després de la vacunació contra la covid-19, remeses directament al Centre de Farmacovigilància (Cfvcat) o bé a través del registre del Programa de Vacunes de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (Aspcat). Amb un total de 14.128.582 dosis administrades, la taxa global de reaccions adverses se situava llavors en 83 casos per cada 100.000 dosis administrades, segons es recull en el Butlletí de Farmacovigilància del febrer del 2022.

El mateix butlletí també especifica que aquest important volum de notificacions, “afegit a la resta de casos de sospites de reaccions adverses notificats amb altres medicaments, ha suposat un increment d’un 600% en el total de notificacions rebudes al Cfvcat respecte a anys previs”. En general, els problemes més notificats van ser en el lloc d’administració de la vacuna, seguits dels neurològics, els musculoesquelètics, els gastrointestinals i els dermatològics. A més d’alteracions menstruals en dones. També es van detectar 225 casos de problemes vasculars, amb afectacions tromboembòliques, i 64 casos de miocarditis i/o pericarditis. Si bé hi ha consens científic majoritari, i també per part de les administracions sanitàries, sobre la necessitat d’administrar les vacunes a l’hora de contenir la pandèmia, tampoc es poden minimitzar els efectes devastadors que han tingut per a algunes persones.

“A mi m’han deixat fet un desgraciat. Als 54 anys tinc la vida completament destrossada”, diu Joan Vilaseca, membre d’una agrupació de persones afectades per les vacunes contra la covid sorgida a través de les xarxes socials. Aquesta agrupació aplega ciutadans de tot l’Estat que volen donar visibilitat als seus casos per demanar que no se’ls deixi de banda, que s’investigui què els ha passat i puguin rebre algun tipus de tractament.

A escala estatal, el Ministeri de Sanitat recollia fins al desembre del 2022 un total de 84.650 notificacions de reaccions adverses, 14.003 de les quals considerades greus i 500 amb desenllaç mortal. I això podria ser només la punta de l’iceberg, ja que no tots els casos es reporten. “Responsables del Departament de Salut m’han reconegut, a mi personalment, que hi ha molts metges que no informen d’aquestes reaccions”, diu Vilaseca. “Volem que hi hagi una unitat de referència on s’estudiïn els nostres casos i on se’ns pugui tractar. Però estem abandonats. He intentat entrar en estudis de recerca, però com que soc un afectat postvacunal no em volen, només volen els afectats directament pel virus. Llavors, ningú investigarà mai què és el que ens ha passat?”, es pregunta.

Abans de vacunar-se, Vilaseca només coneixia el metge de capçalera i els traumatòlegs que l’havien operat del genoll i del colze per unes lesions. “Ara fa dos anys que volto amunt i avall. Tinc una fibromiàlgia desbocada, problemes immunològics, m’ha baixat la testosterona... He tingut i tinc molts problemes cognitius i de memòria, pèrdues de consciència que han arribat a durar quatre hores. Tot el meu cos està desequilibrat, he perdut massa muscular i tinc el sistema neuronal hipersensibilitzat”, relata.

Per anar pel carrer necessita ulleres de màxima protecció perquè no suporta la llum, tampoc les fresses. I sovint ha d’anar amb cadira elèctrica. Però el pitjor de tot és el dolor: “És com si una premsa hidràulica m’anés aixafant i a sobre em caigués una galleda de lava”, explica, reconeixent que ha tingut idees de suïcidi, sobretot perquè, després de visitar un munt d’especialistes, els metges li han acabat dient que s’ha d’anar acostumant a aquesta situació. “L’única solució que em donen és la teràpia conductual, m’hi han apuntat de manera preferent. Veurem què passa”, diu. Ara mateix té reconeguda una discapacitat del 65%, amb mobilitat reduïda. I el que vol és tenir esperança que la situació dels afectats per les vacunes s’investigui i no se’ls deixi de banda ni s’oculti el que els ha passat.

En el cas de la Maria –que no vol donar el seu nom complet perquè està molt disgustada amb el tractament que ha rebut fins ara per part de la sanitat pública i no vol que se la identifiqui per evitar represàlies a l’hora d’accedir a estudis o tractaments–, el dolor recurrent l’ha fet intentar buscar solucions per tot arreu. “Aquí tothom vol fer negoci, des de les herboristeries fins als metges privats, que et cobren 300 euros per una consulta on t’acaben receptant vitamina C”, es queixa. A falta d’ajuda dels professionals sanitaris, la Maria no es cansa de buscar referències científiques per intentar entendre què li ha passat. Parla, per exemple, d’una investigació encapçalada pel doctor italià Carlo Brogna sobre la presència de la proteïna Spike recombinant a la sang dels vacunats.

“Ens van dir que aquesta proteïna, que en la vacuna està modificada, es degradaria al nostre cos al cap de pocs dies, però resulta que en la meitat dels casos analitzats per l’equip de Brogna encara existeix passats 180 dies”, explica. Ella voldria accedir a una simple prova per saber si aquesta persistència de la proteïna modificada en l’organisme és el seu cas. “És tan senzill com treure una mostra de sang i analitzar-la amb un espectòmetre de massa, però en cap hospital m’ho volen fer. Em diuen que, encara que sigui així, igualment tampoc no hi ha cap tractament”, s’exclama.

A banda dels seus problemes mèdics, també li dol molt que una de les solucions que se li han plantejat sigui prendre antidepressius. “Jo no estic deprimida, estic enfadada! I estic enfadada perquè ningú ens fa cas i ningú vol investigar què ens ha passat! No vull crear problemes a ningú, l’única raó per explicar la meva història és que, si no aconsegueixo superar aquest dany, el fill pugui llegir el testimoni de la seva mare i saber que va lluitar. Si no hi soc, aquest és el valor que li vull transmetre”, assegura, fent-se creus que a l’Estat espanyol no s’estigui avançant gens, mentre que en altres països, com Alemanya, ja hi ha hospitals amb unitats específiques per als afectats postvacunals.

Joan Vilaseca, per la seva banda, lamenta la desídia que s’han trobat entre els representants institucionals i sanitaris. “No interessem i no se’ns dona visibilitat. En l’aspecte mèdic, només ens tracten amb pal·liatius. Per culpa del dolor disparat que he tingut, vaig haver de començar a prendre derivats de la morfina, i des del gener del 2022 utilitzo pegats de fentanil”, conclou.

“Ens estan obligant a aprendre medicina”

La Carme és la mare d’un adolescent de 15 anys vacunat als 12. “Li van posar la vacuna un divendres a la tarda i diumenge al matí va començar a caure per terra. Van començar els marejos, els mals de panxa, les taquicàrdies... Vam fer el que ens van aconsellar llavors els metges: exercici, rehabilitació i visites al psicòleg. Però no millorava”, explica. Critica el tracte rebut quan havia d’anar a urgències. “Una vegada fins i tot li van fer un test de drogues. Va ser denigrant. No ens solucionen res i ens estan obligant a aprendre medicina a nosaltres”, lamenta. El nen va patir pressió de l’institut per les faltes d’assistència, totes justificades. “Al final vam canviar d’institut i ara no tenim cap queixa. Però fa un any, tot i estar vacunat, es va contagiar. Llavors tot el que ja tenia es va magnificar, li han sortit mil al·lèrgies, problemes al cor i als pulmons, visió borrosa... I ens continuen recomanant exercici i psicòlegs.”

No és covid persistent

Si alguna cosa és segura i hi ha prou consens científic és que la covid persistent existeix i es manifesta de manera diferent en cada persona. En els afectats per les vacunes passa el mateix. “En un 90% ens assemblem molt als que pateixen les seqüeles de la infecció del virus. Però a nosaltres no ens volen en cap estudi clínic”, indica Joan Vilaseca. En l’agrupació de la qual forma part hi ha membres que es plantegen la via judicial. “Alguns dels que tenim diagnòstic d’efectes secundaris tempocausal de les vacunes contra la covid hem iniciat reclamacions patrimonials prèvies a la demanda individual. Vam fer tot el que se’ns demanava per responsabilitat, però ara ens ignoren. I som molts més del que pugui semblar”, afirma. Per a la Maria, un altre efecte del que li ha passat és que ha perdut la fe en la ciència i en la medicina. “Veig que se’ns han ocultat tantes coses, i que ara no es volen reconèixer, que no ho puc entendre. Però confio que algun dia algú haurà d’assumir la responsabilitat, només espero que no es trigui tant com amb la talidomida [el cas d’un medicament que va causar malformacions fetals durant els anys seixanta i va trigar quaranta anys a ser reconegut].” La Maria, a més, lamenta que es posin les persones com ella al mateix sac que les que promouen teories conspiratòries, perquè llavors perden credibilitat. “No crec ni històries de 5G, ni de nanotecnologia ni bajanades. L’únic que reclamo és que es reconegui que no ens van informar bé i que se’ns tingui en compte”, insisteix.

Dos anys batallant

La Roser Gurrera és de les Terres de l’Ebre i té 39 anys. Es va posar dues dosis de Pfizer i al cap de tres mesos de vacunar-se va tenir el primer brot de reacció, quan estava a la Polinèsia de viatge de nuvis. “No podia respirar, em van posar mascaretes d’oxigen, em van donar cortisona...”, recorda. En un primer moment li van dir que tenia asma i, després, en veure que no tenia els bronquis afectats, la van diagnosticar de depressió. Però ella sabia que no estava deprimida, que li passava alguna cosa més. “Finalment vaig anar a Barcelona i em van dir que tenia covid persistent. Gràcies a les recomanacions de persones que havien estat en una situació semblant a la meva, vaig aconseguir que em fessin una analítica en què es desglossa el tipus d’anticossos que tens, si són per la infecció del virus, o bé per l’administració de la vacuna. Així vaig saber que eren per la vacuna i que els tenia disparadíssims”, recorda. Després ha passat dos anys amb diversos problemes, des de vertigen provocat per la inflamació dels coixinets vertebrals fins a paràlisi de part de la cara. Però sobretot ha tingut problemes musculars. “Hem deduït que tinc inflamacions del sistema nerviós que fan que els músculs es contreguin i això provoca molt de dolor. Durant un temps vaig prendre immunoreguladors i va anar bé, però em vaig quedar embarassada i els vaig haver de deixar. Al final vaig tenir un avortament i també van descobrir que tenia problemes de coagulació.” I hi afegeix: “Era una persona molt esportista i ara qualsevol esforç em perjudica.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Reobert un carril de l’AP-7 a Borrassà en sentit nord

borrassà

Salut detecta set brots de tos ferina a Sabadell amb uns 60 afectats

SABADELL

L’Ajuntament assumeix el cost d’apuntalar el bloc amb esquerdes

Santa Coloma de Gramenet
societat

Fra Octavi Vilà fa la seva primera visita a la seu episcopal

girona
societat

La cuinera Najat Kaanache visita Calonge en el marc de la Càtedra de Gastronomia

calonge i sant antoni
Mobilitat

El metro registra un 8% més de viatgers durant el MWC que el 2023

BARCELONA
societat

Aproven una ordenança per restringir l’aigua en l’ús domèstic i industrial

olot
societat

Veïns de l’Estació demanen un dispositiu policial especial

figueres
LLAGOSTERA

La recollida selectiva es va situar en el 82,9 per cent a l’any 2023

LLAGOSTERA