La recerca catalana troba l’origen de segons càncers pediàtrics
Investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB) i de l’Hospital Sant Joan de Déu han identificat l’origen de segons càncers pediàtrics. La recerca s’ha fet amb el seguiment de quatre nens que han patit càncers durant la infància i utilitzant com a eina l’empremta de mutacions del primer tractament del tumor per identificar en quin moment va sorgir el segon. L’estudi també ha mostrat que els teixits sans dels nens van acumular mutacions degut a la quimioteràpia, amb conseqüències desconegudes a llarg termini. L’estudi es publica aquest dimarts a la revista Cancer Discovery, després d’un extens treball d’anàlisi de casos clínics amb dos tumors en què els investigadors han identificat tres patrons diferents que expliquen l’aparició del segon càncer. “El treball no només aclareix l’origen de les patologies tan improbables d’aquests pacients, sinó que millora la comprensió dels càncers pediàtrics en general. En el futur, aquest coneixement podria contribuir a determinar el tractament i el seguiment dels pacients joves, assenyala el doctor Abel González Pérez, membre de l’equip investigador.
L’estudi explora l’origen dels segons càncers amb tècniques avançades de seqüenciació del genoma, que ha permès revelar que les teràpies contra el càncer, específicament aquelles basades en el platí, introdueixen canvis en l’ADN al segon tumor i en els teixits sans dels nens. Aquesta petjada mutacional específica ajuda a entendre quan es va formar el segon càncer.
En un cas concret, un dels pacients va desenvolupar una leucèmia quatre anys després d’haver estat sotmès a quimioteràpia per al tractament d’un primer tumor, un sarcoma en una cama. Els patrons mutacionals que es van trobar van revelar que la leucèmia es va desenvolupar posteriorment a aquest tractament, tot i que no es pot determinar si el segon càncer va aparèixer per la quimioteràpia.
Això no obstant, es pot determinar que aquestes teràpies augmenten el nombre de mutacions al cos dels nens més enllà del que s’acumularia naturalment amb el temps, un fet que planteja com podrien afectar en la salut en el futur. Un altre dels descobriments de l’estudi va ser en un nen que va manifestar el segon tumor 8 anys després del primer, i que havia rebut la mutació en una etapa primerenca del desenvolupament embrionari, molt abans d’haver rebut qualsevol tractament contra el càncer.
En dos casos més, els investigadors van trobar que els dos tumors tenien un origen totalment independent. Aquí, les dues mutacions que van donar lloc a les dues patologies probablement van tenir lloc també durant el desenvolupament embrionari, però com a dos esdeveniments independents que van evolucionar per separat.
Els investigadors destaquen que l’estudi no només contribueix significativament a la comprensió del càncer pediàtric, sinó a destacar la importància de millorar els tractaments pensant en el futur dels pacients, assegurant-ne no només la supervivència, sinó també la qualitat de vida a llarg termini. El treball ha rebut finançament per part de l’European Research Council, el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Càncer (CIBERONC), el Ministeri de Ciència i Innovació (MCIN), i l’Associación Española Contra el Cancer, a través de Cancer Grand Challenges, amb el suport de Cancer Research UK i el National Cancer Institute i les donacions de tot el grup de pares i fundacions que donen suport a la investigació del PCCB.
