Volar amb els peus a terra

A mesura que els avions agafen alçada, i malgrat les mesures de pressurització que incorporen, la quantitat d’oxigen disponible a la cabina baixa de manera dràstica. Pot arribar a un 15%, quan a nivell del mar és d’un 21%. Això no suposa cap inconvenient per a la majoria de la població, però pot representar un risc gens menystenible per a nens amb certes patologies, com ara pneumopaties greus o cardiopaties molt complexes. A ells, la baixada de pressió els pot provocar una insuficiència respiratòria que pot causar una emergència mèdica en ple vol.

Per reduir o evitar aquest risc, l’hospital Sant Joan de Déu Barcelona ha posat en marxa recentment una prova que permet comprovar amb antelació i de manera controlada com toleren els nens amb aquestes patologies cardiorespiratòries greus l’ambient hipobàric que es produeix als avions durant el vol.

Una desena de pacients ja s’han sotmès al test d’hipòxia isobàrica (THI) amb el control dels professionals del servei de pneumologia per determinar si hi ha risc de tenir una insuficiència respiratòria durant el viatge i, si és el cas, prescriure les mesures preventives necessàries per evitar-ho.

Isabel Gascón, la responsable d’aquestes proves, explica que se’n beneficien tant els pacients locals que, sobretot en aquestes èpoques, viatgen de vacances en avió amb les seves famílies com el creixent volum de pacients que venen a tractar-se a l’hospital i procedeixen de fora de Catalunya. “És important poder garantir que aquests nens tornin a casa en les millors condicions i en alguns pacients considerem necessari fer-los una valoració prèvia per optimitzar el tractament habitual, considerar si hi ha alguna contraindicació i valorar si necessitaran potencialment oxigenoteràpia durant el vol”, explica.

La prova es fa dins una cabina de plàstic transparent, segellada i preparada amb dues vies per a l’entrada de nitrogen i oxigen. Un cop el pacient és a dins –acompanyat d’un dels pares en el cas de nadons o nens molt petits–, els professionals obren la font de nitrogen fins que la concentració d’oxigen baixa al 15%. Durant els 20 minuts que dura el test, es controla la freqüència respiratòria, la cardíaca i la saturació d’oxigen del nen (i del progenitor, si l’acompanya).

Si algú presenta una saturació d’oxigen per sota del 90% durant 1 o 2 minuts, els professionals li administren la dosi suplementària d’oxigen necessària per mantenir la saturació per sobre del 94%. Així, un cop enllestit el test d’hipòxia isobàrica, les famílies poden volar més tranquil·les, sabent que no hi ha risc per la condició del pacient o bé tenint un informe mèdic que poden presentar a la companyia aèria en cas que calgui oxigenoteràpia durant el vol, per tenir la previsió d’aquest recurs autoritzada i a punt per al dia del viatge.