Un centre pioner en molts serveis
Clínica Girona, que celebra els 75 anys, va tenir l'any passat 7.000 pacients ingressats i va atendre més de 18.000 urgències i 800 parts
Clínica Girona, que aquest any celebra el 75è aniversari, va ser fundada l'any 1934, durant la República, pel doctor Francesc Coll i Turbau. Coneguda els primers anys com la clínica del doctor Coll, la ubicació del centre ha estat sempre la mateixa. Primer, va ocupar un petit xalet en uns descampats fora muralla, un xalet que va ser dissenyat per l'arquitecte Rafael Masó. Era un edifici de dues plantes i soterrani, amb vuit metges, dotze habitacions, una sala de cures i una sala d'operacions. Va ser la primera clínica privada que es va obrir a la ciutat de Girona ja que en aquell temps només existia l'hospital de beneficència Santa Caterina.
Després de la Guerra Civil, es va ampliar el nombre de llits per col·laborar amb el recentment creat Seguro Obligatorio de Enfermedad (SOE), una col·laboració que va durar fins a l'any 1956, quan es va construir l'hospital Josep Trueta. Durant la dècada dels 60 es van dur a terme un seguit d'obres d'ampliació dirigides per l'arquitecte Joan Maria de Ribot. El petit centre es va convertir en un edifici de més de set plantes. A la dècada dels 80, es van remodelar les sales d'operacions i es van ampliar fins a set i va entrar en servei l'UVI. A principis dels 90 es va instal·lar un TAC, que va representar un important avenç tecnològic en el diagnòstic per la imatge.
Setanta-cinc anys després, la clínica Girona s'ha convertit en la clínica privada més gran i amb més volum d'activitat de la ciutat de Girona, amb un entramat d'edificis que ocupen una superfície aproximada de 12.000 metres quadrats i que estan interconnectats entre si. Aquests edificis donen als carrers Joan Maragall, Bisbe Lorenzana i Juli Garreta. Té una plantilla de 300 treballadors, 114 llits d'hospitalització, 7 sales d'operacions i una sala de parts equipades amb la tecnologia més moderna.
Entre les anècdotes que figuren en la història del centre, es pot destacar l'episodi de l'1 d'agost del 1935. La baronessa Thyssen i el príncep rus Alexis Mdivani van tenir un accident de cotxe a Albons. El príncep rus va morir a l'acte i la baronessa va estar unes setmanes ingressada a la clínica Girona.
En aquests últims anys, s'han posat en marxa serveis altament especialitzats com ara anatomia patològica, diagnòstic prenatal, fecundació in vitro, estudi dels trastorns del son i la cirurgia laparoscòpica. A més, s'ha incrementat la cirurgia major ambulatòria després de l'acord (2007) amb el Trueta per assumir part de les seves intervencions. L'any passat, es van fer prop de 12.000 operacions.
CRONOLOGIA
La perillositat dels primers raigs X
Tot i que ja fa disset anys que es va jubilar, el doctor Narcís Solà, fundador juntament amb el doctor Reyner del servei de radiologia (1965), va diàriament a la clínica Girona, on té un petit despatx des d'on ha seguit la revolució tecnològica que ha experimentat la seva especialitat en els darrers anys i des d'on encara dóna consells als professionals, entre els quals hi ha el seu fill i el del doctor Reyner. «Quan vam començar a utilitzar els aparells de raigs X era físicament perillós tant per al pacient com per al metge perquè corrien el risc de quedar electrocutats. A més, el nivell de radiació era perjudicial», explica el doctor Solà. Encara recorda el petit habitacle on, primer, revelaven a mà les radiografies amb productes químics i després es feia de forma automàtica a través de les màquines reveladores. I considera que els avenços que hi ha hagut en aquest camp, sobretot amb la supressió de les radiografies i la digitalització de les imatges, són una «gran revolució». «Tot això era impensable. El progrés ha estat molt gran!», assegura. El 1981, el doctor Solà va atendre el pintor Salvador Dalí, que va anar a la clínica a fer-se unes radiografies.
De l'evolució de la clínica, l'exradiòleg diu que ha crescut com ha pogut, d'una forma una mica anàrquica. «Té tentacles que arriben pertot arreu i que es comuniquen entre si», exposa.
A Fornells, el 2012
L'agost del 2002, Clínica Girona va comprar a Fornells 60.000 metres quadrats, un solar a tocar del municipi de Girona per la zona de l'Avellaneda. Quatre anys després, es va presentar el projecte de requalificació dels terrenys. L'any que ve és previst que comencin les obres de la nova clínica i que aquesta pugui entrar en servei l'any 2012. Amb tot, la direcció del centre vol mantenir les dependències actuals per allotjar-hi, entre d'altres, serveis ambulatoris. I és que les instal·lacions actuals han quedat petites i laberíntiques.
Metge i alcalde
El doctor Francesc Coll Turbau va néixer l'any 1886 a Girona i era el més gran de quatre fills d'un artesà forjador. Va estudiar medicina a Barcelona i es va llicenciar el 1907. Va ser alcalde de la ciutat de Girona tres vegades abans de la Segona República. L'any 1929, l'arquitecte Rafael Masó va signar la memòria del projecte d'obres del centre sanitari del metge Coll, que es va fer realitat el 1931. El 15 de març de 1934, el doctor Coll va constituir, amb set metges més, la societat Clínica Girona SA. Dos anys després, quan tenia 49 anys, va morir víctima d'una pneumònia vírica que li van encomanar uns malalts de tifus exantemàtic, als quals va visitar sent conscient dels riscos que corria.
