Societat

JESÚS SANS

RELIGIÓS CARMELITA. FUNDADOR DEL GRUP DEL CARMEL ECUMÈNIC I INTERRELIGIÓS DE BADALONA

“El diàleg interreligiós és un camí de futur de l’Església”

“El nostre grup és el primer a Catalunya que dialoga a partir de l’espiritualitat dels fundadors carmelites: santa Teresa i sant Joan de la Creu”

“Les religions tenen una estructura on a vegades costa d’entrar, però jo soc dels que creuen que cal anar més enllà, i la mística és el fil conductor per entrar en comunió amb totes les tradicions religioses”

DIÀLEG AMB ELS ALTRES
En Jesús Sans, que tot just ha acabat d’estrenar els 60 anys, en fa 40 que és religiós de l’orde dels Carmelites Descalços i 35 que és sacerdot. Autor del llibre La pregària interreligiosa avui. Poden pregar juntes les religions?, de Pagès Editors, havia estat destinat a Mallorca, on ja va destacar en el camp del diàleg interreligiós, i abans d’arribar a Badalona, ara fa un any, va ser prior i rector del santuari parròquia de Santa Teresina de Lleida. És professor de diàleg interreligiós. Ha presidit l’Associació Unesco de Lleida i és membre fundador de l’Assemblea Municipal de les Religions a Lleida, entre moltes altres coses.
Cal diàleg i obertura amb altres confessions i amb totes les persones nouvingudes

Coincidint amb la Setmana de la Pregària per la Unitat dels Cristians, el gener passat es va presentar el Grup del Carmel Ecumènic i Interreligiós de Badalona (CEIB), un grup de reflexió, de pregària i de diàleg interreligiós. Es va fundar a la Comunitat dels Carmelites d’aquesta ciutat promogut pel seu prior, en Jesús Sans, un home que confessa que el tema de les religions és central en la seva vida i que té una gran passió per conèixer i estimar les grans tradicions religioses del món. El grup va néixer amb una vintena de membres i es reuneix el tercer dilluns de cada mes.

Van fer la presentació del grup la Setmana de la Pregària per la Unitat dels Cristians.
Vam voler que coincidís aquella setmana perquè és la que a tot el món se celebra aquesta pregària per caminar junts per la comunió i la unitat, però en l’àmbit ecumènic; és a dir, entre tots els cristians. El nostre grup vol fer un pas més: és ecumènic i interreligiós. Els membres que hem començat aquest grup som tots cristians però volem conèixer altres religions perquè volem, de cara al futur, ampliar-nos i tenir relacions amb altres tradicions religioses. De fet, ja hem tingut contactes amb la comunitat musulmana i amb els sikhs.
Vostè va decidir impulsar aquest grup des dels carmelites, d’on és prior.
Sí, però no vaig voler començar sense l’ajuda dels laics. Vaig estar observant la nostra comunitat i vaig veure que una de les realitats que es podia treballar era aquesta obertura de la comunitat a altres tradicions. Dues persones són les que em van acabar animant: en Toni Antoja, el secretari del nostre arxiprestat, i en Joan ManelPrat, que porta les relacions amb el Tercer Món i, en especial, amb una comunitat de Cuba. Des de fa quinze anys que ja s’ajuda aquesta comunitat tan pobra i, per tant, ja estàvem oberts al món. Havia fet treball ecumènic i interreligiós a Mallorca i sempre he estat relacionat amb l’Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós (Audir). Vaig poder aportar el meu granet de sorra.
L’Audir també és al grup?
Sí, i també treballem en comunió amb la secretaria de relació ecumènica del Bisbat de Barcelona i amb el Departament d’Afers Religiosos de la Generalitat. De Badalona també s’hi ha integrat el grup de l’Associació Ponts per la Pau.
El diàleg interreligiós...
És un dels camins de futur de l’Església. Cal diàleg i obertura amb altres confessions i amb totes les persones que són nouvingudes. L’acollida i l’hospitalitat s’ha de traduir en fets.
El seu grup és pioner.
A Catalunya hi ha grups ecumènics i hi ha grups interreligiosos, però com al Carmel, amb la nostra espiritualitat, la de santa Teresa i sant Joan de la Creu, és l’únic que hi ha. A l’Estat espanyol n’hi ha un a Madrid, un altre a Santander i un petit grupet a Andalusia i al País Basc.
Com es treballa a partir de santa Teresa i sant Joan de la Creu?
La meva intuïció és que la mística és el fil conductor per entrar en comunió amb totes les tradicions religioses. Totes les religions tenen una estructura on sovint costa d’entrar. Jo vaig al fons, a l’espiritualitat, a la mística.
Ha escrit  ‘La pregària interreligiosa avui. Poden pregar juntes les religions’. l li pregunto: poden pregar juntes les religions?
Sí, i tant. El que passa és que en el món oriental ha tingut lloc amb més facilitat. En el món occidental costa una mica més; tot i així, des que Joan Pau II el 1986 a Assís va fer aquella trobada interreligiosa per la pau es va obrir nou camí. Jo l’he titulat La primavera de l’esperit o que l’Església s’ha d’obrir. L’Església en sortida que vol Francesc. De fet, en el Vaticà II ja hi havia un document que fa referència a la relació amb les altres religions; fa 50 anys es va obrir una nova dimensió dins l’Església, que és l’acolliment. El diàleg és l’eina del futur. On hi ha diàleg hi ha futur.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Joan Ramon Laporte
Catedràtic de farmacologia

“Cal rigor en l’avaluació dels medicaments, ara és un frau”

Barcelona
BADALONA

“Si tanquen, tornarem a viure al carrer”

BADALONA

Una vila suspesa en el temps

Roses
La monarquia

Felip VI ‘el covard’?

Olot

Auditories energètiques gratuïtes per als comerços

Olot
PLATJA D’ARO

Reconeixen la tasca turística de Lluís Camós, Anna Garriga, Pordamsa i Jordi Tubella

PLATJA D’ARO

Conflicte a l’escorxador de Manlleu, ara per l’ampliació de l’horari

Manlleu
Itàlia

Més de quaranta ferits en l’accident d’un ferri a Nàpols

Barcelona
mataró

El sindicat Catac denuncia el “desgavell” per tancar l’antic Hospital Sant Jaume de Mataró

mataró