Ciència

Societat

Quan les coves parlen

Una nova tècnica permet detectar ADN d'homínids en els sediments de grutes, fins i tot encara que no s'hi hagin trobat restes fòssils

“Té unes possibilitats enormes”, diu l'investigador català que hi ha contribuït

Fins ara, per conèixer els nostres avantpassats ens calia trobar-ne restes, bé en forma de cossos fossilitzats o de senyals evidents de la seva activitat. Ara, una nova tècnica presentada ahir a la revista Science ajuda els paleontòlegs detectant l'ADN d'homínids que van viure fa 250.000 anys a partir del sediment de les coves, fins i tot en jaciments on no se n'han trobat ossos.

Fa una dècada, investigadors del CSIC ja van estudiar aquesta possibilitat a la cova del Sidrón (Astúries), però les proves no van ser del tot concloents. Ara, amb una tecnologia molt més avançada, l'extensió de la recerca a vuit coves europees –entre aquestes la de la Cauna de l'Aragó, a Talteüll (Rosselló)– i el lideratge de l'Institut Max Planck s'ha posat fil a l'agulla. “És una tecnologia que té unes possibilitats enormes per saber com eren els nostres avantpassats i la seva variació genètica, ja que ens permetrà conèixer quina espècie d'homínid va ocupar cada cova o estrat encara que no hi hagi restes”, afirma Carles Lalueza-Fox, que hi ha col·laborat des de l'Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC).

El sistema aprofita els sediments del sòl, que normalment es desestima, i es fa una extracció per obtenir l'àcid nucleic de tots els organismes. “Bàsicament són bacteris, però amb tècniques de computació i seqüenciació massiva aconseguim seqüències d'ADN i descobrim a qui corresponen”, hi afegeix el biòleg especialista en paleogenètica. Així doncs, en sediments d'entre 550.000 i 14.000 anys s'han detectat neandertals i denisovans, però també animals extingits (com ara mamuts i rinoceronts llanuts) i molts altres mamífers (ossos, cérvols, hienes, cànids, etc.).

Les restes d'ADN trobades ja han permès, per exemple, determinar amb exactitud que denisovans i neandertals es van alternar en una cova de Croàcia, i s'ha assignat a cada estrat la seva espècie corresponent. En canvi, a la cova de la Catalunya del Nord no hi va haver sort. “No hi vam trobar res, però no sabem si és perquè les mostres eren massa antigues, pel tipus de terra o per les condicions de la cova”, diu Lalueza-Fox. L'ADN localitzat pot correspondre tant a la desintegració dels cossos com a restes de sang o d'excrements de les espècies que van habitar unes coves que, mil·lennis després, ens parlen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Els veïns de Lilla tallen l’A-27 per exigir les indemnitzacions per les esquerdes

MONTBLANC
ciutat del vaticà

El papa frena els rumors sobre la seva salut amb la lectura d’una llarga homilia

barcelona
Societat

Mor Joan Nadal, empresari andorrà pioner en el sector del transport

URBANISME

Rubí invertirà més d’un milió d’euros per renovar el clavegueram de dos carrers

RUBÍ
MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona