“El 2003 es van aturar els diners a la vacuna un cop frenada la SARS”

És una possibilitat. Sense voler ser dramàtic ni apocalíptic, els virus tenen una capacitat tan gran d’anar mutant i anar adaptant-se a les circumstàncies que a vegades fa que aparegui una combinació genètica que fa que siguin tan agressius com aquest que estem veient. El perill hi és, però jo crec que tenim prou eines per aturar una pandèmia d’un virus agressiu.

Sí, de fet la grip A del 2009 ja pensaven que podia ser així. Per això estàvem tan espantats. Per sort va quedar en menys. Però ja es va advertir que podria haver-n’hi alguna de més greu. I encara hi ha virus més agressius que els que ja coneixem i en poden sortir de nous en qualsevol moment.

Hauríem de tenir clar que les pandèmies són possibles, però també que si ens preparem amb protocols clars i ens coordinem podrem controlar-les. Estem veient que hi ha països que ho han fet més o menys bé, que han aconseguit tenir els contagis controlats, comparat amb el que ha passat amb altres. Els Estats Units és un exemple molt clar, Espanya mateix, Itàlia... La resposta inicial va ser molt lenta, i quan tens una pandèmia no pots dubtar, perquè cada minut, cada hora que dubtes, augmenta el nombre de morts.

Hem de pensar que davant d’un virus nou no hi ha vacuna. Les vacunes triguen com a mínim un any a produir-se. Tampoc tenim fàrmacs que puguin frenar el virus. En tenim uns quants que són més o menys bons, però que no són ideals... La tercera branca d’actuació és evitar els contagis, i això només es fa amb aïllament. Per tant, davant d’una nova pandèmia el que cal és fer tests a tothom per detectar ràpid els casos i després fermesa, contundència a l’hora aïllar-los, i aïllar zones on hi ha casos, si cal. I fer quarantenes i seguir els contactes de les persones infectades. Si això es fa ràpid i des del principi, la pujada de casos és molt més lenta.

M’agradaria pensar que sí, però coneixent els humans no n’estic segur. És fàcil que quan tot això passi intentem pensar en una altra cosa. La SARS és un precedent clar. Feia dècades que coneixíem els coronavirus, sabíem que provocaven refredats. Però el del 2003 a la Xina va ser molt agressiu i va disparar les alarmes. Com ara, es va intentar reaccionar mirant de buscar vacunes i fàrmacs. Però en el moment que el brot es va contenir –no va arribar a convertir-se en pandèmia–, tots els diners que s’estaven destinant a la recerca per a la vacuna es van aturar. Això demostra que són bastant dolents en temes de previsió. Si s’hagués completat la vacuna contra la SARS, ara tindríem una vacuna contra un virus molt semblant i seria més fàcil. Hem perdut set o vuit anys. Potser aquest cop, com que ha estat un trasbals mundial, tindrem una mica més de motivació. Però el que es tem és l’efecte rebot, que quan tot acabi, l’última cosa de què es voldrà parlar serà de la pandèmia.

Sí, hauríem d’aprendre a escoltar els científics. Entendre que la ciència és lenta, que necessita pressupost i respecte sempre. És lògic que els polítics no estiguin preparats, ningú està preparat per a aquestes coses. El que cal és tenir científics, un conjunt d’assessors científics que puguin tenir normes ja preparades per poder actuar ràpid. Jo crec que la clau de la resposta a la pandèmia és la rapidesa.

Els virus seguiran amb combinacions potser més agressives que les anteriors, sempre ha estat així. El que podem fer és evitar que passin els virus dels animals als humans, i en això sí que influeix l’estil de vida, com interactuem amb l’ecosistema, el que es diu ara la salut planetària. Estem acostumats a parlar quan parlem del clima, però també hem de pensar que estem destruint els hàbitats de molts animals, estem envaint els espais on viuen animals salvatges que estaven molt tranquils, i els virus que tenen aquests animals poden passar als humans. Hem d’actuar a escala planetària. Millorar la nostra relació amb l’entorn i en alguns punts crítics, com per exemple a la Xina, on tenen molt contacte amb els animals salvatges, intentar no destruir els seus hàbitats.