Ciència

Societat

Caigut del cel, trobat a les golfes

Localitzen dos fragments del meteorit estimbat el 1704 a Terrassa

És el setè més antic del món i era a la col·lecció d’una nissaga d’apotecaris barcelonins

Es va interpretar políticament en la guerra de Successió

El dia de Nadal del 1704 un fenomen totalment inesperat va trencar la calma del capvespre. Una enorme i estrident bola de foc va caure del cel, travessant el firmament i causant gran alarma entre la població, per acabar estimbant-se al nord de Terrassa, a tocar de la masia de Can Falguera. Nombrosos testimonis d’aquella època han perdurat fins als nostres dies, acreditant que el fenomen va ser visible des de Marsella fins a Barcelona. Però del meteorit, ni rastre. Fins ahir.

Un estudi conjunt de la Universitat Politècnica de Catalunya i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona ha tret a la llum l’existència de dos fragments d’aquella roca espacial i també n’ha esbrinat l’origen: el cinturó d’asteroides entre l’òrbita de Mart i Júpiter. Les dues peces es conservaven en un pot de vidre com a part de la col·lecció de curiositats científiques de la família Salvador, una coneguda i brillant nissaga d’apotecaris del carrer Ample de Barcelona. “En aquella època, l’interès per les ciències naturals era una moda i a la rebotiga hi havia un gabinet de curiositats que atreia col·leccionistes de tot Europa”, recorda Neus Ibáñez, la conservadora del gabinet Salvador. La col·lecció i el negoci van passar de pares a fills fins que la nissaga es va interrompre i tot el material va acabar en unes golfes d’un mas del Penedès. El 1940 la col·lecció va ser adquirida per l’Institut Botànic de Barcelona, però no va ser fins al 2013 que es va començar a documentar i va aparèixer el meteorit.

Les dues petites roques tenien una nota parcialment llegible que dona ales a la especulació. “Pedra que caygué d’un núvol lo dia de Nadal de 1704”, creuen entendre els investigadors. La data, però, és ben visible i no donava marge d’error; però, tot i això, els investigadors del Museu de Ciències Naturals i la UPC van voler descartar altres possibilitats. Per això es va recórrer a anàlisis petrogràfiques i geoquímiques que van descartar que fossin mostres dels altres meteorits que han caigut o s’han trobat a Catalunya: Alt Camp (1851), Garraf (1861), Girona, (1899) i Garraf (1905). “Aquest meteorit, segons els estàndards internacionals, és una condrita ordinària del tipus L6. Són típiques del cinturó d’asteroides que hi ha entre les òrbites de Mart i Júpiter i ja estan molt estudiades, de manera que no té sentit fer-hi més analítiques i proves”, explica Marc Campeny, conservador de mineralogia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i coautor de l’article publicat a la revista Meteoritics and Planetary Science.

El meteorit és el tercer més antic conservat a Europa i el setè de tot el món, a molta distància del que uns monjos van trobar i venerar el 861 a Nogata (el Japó). Pel context històric en què va caure, el fenomen va ser força documentat i va donar lloc a nombroses prediccions i supersticions en relació amb la guerra de Successió. Els dos bàndols el van utilitzar amb objectius propagandístics: els partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria ho interpretaven com un senyal diví a favor seu, mentre que els partidaris de Felip V hi veien un advertiment als catalans per la usurpació de la casa d’Àustria. L’historiador Narcís Feliu de la Penya el va definir “com una bomba” a Anales de Cataluña (1709), una obra considerada la primera gran síntesi moderna de la història del Principat que acabaria sent prohibida pels Borbons.

Barcelona se’l queda
Els investigadors volien que la troballa fos classificada com el meteorit de Terrassa, però la Meteoritical Society, l’entitat acadèmica que els indexa, va triar meteorit de Barcelona per la notorietat i les referències prèvies. Les peces s’exhibiran a l’Institut Botànic de Barcelona.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Una persona que va viatjar a Lleida, hipòtesi principal de l’origen d’un brot de covid-19 a Ordizia

Barcelona

El Govern vol que la mascareta sigui obligatòria per evitar més “relaxament”

Barcelona

La família d’Helena Jubany aporta noves proves

Barcelona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Ambient assolellat i no tan calorós

Barcelona

Desenes de sanitaris es concentren davant la Generalitat en vaga per reclamar igualtat en la paga de la covid-19

Barcelona

El 56% dels funcionaris de l’administració de l’Estat a Catalunya ja treballen presencialment

Barcelona

Quatre noves morts per covid-19 i 267 positius testats més

Barcelona

El ‘Lazarillo’ i la influència de les xarxes socials en les relacions, a l’examen de castellà i literatura de les PAU

Barcelona

Desenvolupen una nova eina bioinformàtica per diagnosticar diferents tipus de leucèmies i limfomes

Barcelona