Un estudi de la UdG alerta de l’impacte dels creuers
Reclama una regulació més efectiva
Un dels efectes és l’impacte sobre el medi ambient en ser “una font de contaminació”
Grups municipals de Palamós reclamaven estudis com aquest
Un estudi de la Universitat de Girona adverteix que la indústria associada als creuers hauria d’estar regulada per una legislació més efectiva i, a més, una major vigilància internacional. Els autors de l’estudi alerten que “els creuers posen en joc la qualitat de l’aire, l’aigua i el sòl, que es malmeten els hàbitats i zones fràgils, i que afecten la vida salvatge”. Aquestes són les principals conclusions d’un article científic publicat per investigadors de la UdG, la britànica Universitat d’Exeter i l’Institut de Turisme de Croàcia a la revista Marine Pollution Bulletin. En aquest estudi, els científics alerten de “l’impacte creixent i continuat” del turisme de creuers sobre el medi ambient i sobre la salut i el benestar de les persones. L’equip científic internacional conclou que “cal una major regulació per minimitzar el seriós impacte” d’aquesta activitat turística, que els científics consideren “una font important de contaminació i degradació del medi ambient”.
Riscos potencials
L’article científic constata que el turisme de creuers és una “font potencial de riscos físics i mentals per a la salut de passatgers i de la tripulació, i també per a les persones que resideixen prop dels ports o les que treballen a les drassanes”. Molts d’aquests perills inclouen la propagació de malalties infeccioses, com ara els brots de Covid-19 àmpliament descrits en diferents creuers durant la pandèmia.
Aquesta recerca ha estat liderada pel biòleg marí del grup de recerca SeaHealth de l’Institut d’Ecologia Aquàtica de la UdG Josep Lloret i és un dels estudis més complets realitzats fins ara sobre la indústria dels creuers. Estem davant una de les activitats turístiques que ha anat creixent de manera més ràpida durant les últimes dècades. També n’han format part el biotecnòleg Arnau Carreño i el metge i degà de la Facultat de Medicina, Joan San.
L’investigador de la UdG Josep Lloret destaca que “la majoria d’estudis havien tractat aspectes aïllats dels impactes, mentre que aquesta recerca és la més completa feta fins ara, i combina diferents aspectes per tenir una visió integral sobre la problemàtica ambiental i de salut pública associada als creuers”, hi afegeix. El biòleg marí considera que “cal una legislació global per minimitzar els perills tant per als nostres oceans com per a la nostra salut”. L’epidemiòloga de l’Escola de Medicina de la Universitat d’Exeter i coautora de l’article, Lora Fleming, afirma que “el turisme de creuers s’estava expandint ràpidament abans de la pandèmia”. “La nostra investigació demostra que els creuers provoquen impactes importants sobre el medi ambient i la salut i el benestar de les persones, i que cal fer un seguiment d’aquesta activitat per obtenir dades més robustes que ens mostrin la imatge real d’aquests perills”, subratlla. Segons Fleming, “sense noves normes estandarditzades nacionals i internacionals aplicades de manera estricte és probable que la indústria dels creuers continuï provocant greus amenaces per a la salut i el medi ambient”.
En municipis com el de Palamós, per exemple, alguns grups municipals han demanat que es facin estudis sobre l’impacte dels creuers en el medi.
El problema dels residus
L’estudi publicat a la revista Marine Pollution Bulletin inclou també dades sobre residus. Una dades ajuden a entendre el treball. Un vaixell de creuer de 2.700 passatgers pot generar un volum diari d’una tona d’escombraries. “Tot i que els creuers representen un petit percentatge de la indústria mundial del transport marítim, s’estima que al voltant d’un 24% de tots els residus s’atribueixen a aquest sector”, afirmen els científics.
El membre de l’Institut de Turisme de Croàcia i coautor de l’article, Hrvoje Caric, indica que “quan es comparen els estàndards mediambientals entre els creuers i les activitats humanes contaminants a terra ferma, queda clar que hi ha molt marge de millora”. “Fa temps que sabem que els vaixells de creuer causen danys al medi ambient, però és molt important tenir en compte l’impacte sobre la salut humana en aquesta fotografia”, concreta. Hrvoje Caric espera que “investigacions com aquesta impulsin accions per ajudar a fer que la indústria dels creuers sigui més sostenible”. L’estudi recull informació sobre el paper “significatiu” dels creuers en l’escalfament global del planeta en relació a les emissions de diòxid de carboni: la petjada de carboni d’un gran creuer al dia pot arribar a ser superior al de 12.000 cotxes. Segons els investigadors, “els passatgers d’un creuer de set dies per l’Antàrtic poden produir les mateixes emissions de CO2 com la mitjana d’un ciutadà europeu al llarg d’un any”. A la Mediterrània, afegeixen, s’estima que les emissions de CO2 dels creuers i ferris representen un 10 per cent del global de les emissions produïdes per tots els vaixells que naveguen pel mar. S’estima que el consum d’energia per passar la nit a un creuer és 12 vegades superior a la de pernoctar en un hotel en terra ferma. El metge i professor de la Facultat de Medicina de la UdG, Joan San, assenyala que “la petjada de CO2 d’un gran creuer és un nou escull per a la salut i el benestar de les persones de dins i fora el vaixell”
