La URV converteix la gelatina en filtres de llum per a lents d’aparells òptics

La col·laboració entre el món de la gastronomia i la recerca en química ha beneficiat fins ara, sobretot, restaurants que han adoptat tècniques de laboratori en el seu afany innovador. Ara, però, les tornes canvien, i és la investigació científica la que ha aprofitat un material culinari per aconseguir un avenç important i, sobretot, pioner. Concretament, investigadors del Departament de Química Física i Inorgànica de la Universitat Rovira i Virgili han creat filtres de llum de gelatina per a ser utilitzats com a lents d’aparells òptics, com ara ulleres de sol, microscopis i càmeres, que tenen l’avantatge que són biodegradables, de baix cost i molts versàtils.  

Ja fa temps que l’investigador de la URV Ramón Álvarez-Puebla i el xef del restaurant de Salou Deliranto, Pep Moreno, treballen conjuntament per intercanviar tècniques, coneixements i materials. Álvarez-Puebla, que amb el seu grup de recerca de Plasmònica i Ultradetecció estudia la interacció de la llum amb la matèria a través de nanopartícules amb diferents propietats òptiques, es va fixar en les làmines de gelatina i va intuir-hi possibilitats per aquests projectes d’investigació. “Són transparents, fines i, sobretot, homogènies, ja que el sabor o l’aroma hi queden perfectament dispersats. I això ens interessa molt, ja que un dels problemes que tenim és que les nanopartícules, quan les col·loquem en una superfície, canvien les seves propietats òptiques en ajuntar-se, i no es poden controlar”, explica Ramón Álvarez-Puebla. A la gelatina, en canvi, “després de disposar-hi les nanopartícules i que es deshidrati amb un canvi de temperatura, tot plegat queda estable, ja que aquestes nanopartícules no han tingut temps d’agregar-se i poden mantenir les propietats òptiques”. Així, cada film de gelatina creat en aquest projecte, en què també hi han participat els investigadors Brian Becerril i Yoel Negrín, té unes característiques diferents gràcies a les propietats concretes que li donen les nanopartícules aplicades (ultravioleta, infraroig…) i, en funció del que es busca, es combinen entre si formant lents per a càmeres, per a ulleres… “I encara té un altre avantatge. Normalment quan creem un material o un dispositiu ho fem a escala de laboratori, d’un mil·límetre quadrat per exemple. En canvi, amb la gelatina es pot fer tan gran com calgui”, apunta l’investigador.  

Aquesta investigació, innovadora ja que és la primera vegada que es fan lents amb aquest material biodegradable, també ha comptat amb la participació d’investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i de la Universitat de Vigo.