L'elefant de 100.000 anys

Les excavacions arqueològiques a la cova del Rinoceront de Castelldefels han descobert l'esquelet d'un elefant jove, de menys de 7 anys, que podria tenir uns 100.000 anys d'antiguitat. Són les primeres restes d'elefant que es troben al massís del Garraf i, a més, són excepcionals perquè les restes completes de proboscidis –ordre de mamífers al qual pertanyen els elefants i els mamuts– en coves són escasses a Catalunya. De moment, s'han documentat les dues extremitats posteriors senceres, la pelvis i la columna vertebral, tot i que només s'ha excavat una part de la superfície on es troba el mamífer prehistòric. Els investigadors, de la Universitat de Barcelona, confien que la resta de l'individu estarà completa però no es podrà localitzar fins a la propera campanya.

En aquesta zona, en rieres properes al riu Llobregat, s'havien trobat parts aïllades de l'esquelet de grans mamífers, com les defenses de mamut llanut, cronològicament més modern que l'elefant que s'ha trobat ara. La troballa d'aquest elefant evidencia que a la costa central, abans de l'arribada del mamut propi de períodes freds, hi vivien els elefants. Per això, l'elefant trobat recentment, així com les nombroses restes de tortuga mediterrània a la mateixa cova del Rinoceront, demostren que en aquesta àrea de la costa les condicions climàtiques de fa 100.000 anys eren càlides. De moment, s'han localitzat les dues extremitats posteriors completes (fèmur, tíbia, ossos del tars i falanges), la pelvis i la columna vertebral en connexió anatòmica. Però els treballs només han permès excavar una part de la superfície on es troba l'animal, i els investigadors confien a trobar la resta en la propera campanya arqueològica.

La cova del Rinoceront és un jaciment paleolític que abraça des dels 200.000 anys fins als 80.000 anys aC, amb nombroses restes de fauna característica d'un període interglacial, i que es considera únic a Catalunya. La cavitat està seccionada verticalment i dividida en diversos estrats. Al jaciment hi ha una gran quantitat de restes de fauna en un excel·lent estat de preservació, tot i que l'extracció massiva de pedra calcària ha desfigurat el relleu original i ha destruït la major part de la cova, així com l'entrada originària. Les restes que s'han anat recuperant fan pensar que la cova del Rinoceront era un cau de carnívors, que van utilitzar-la com a refugi al qual portaven les preses que caçaven. A les capes superiors hi ha documentada la presència “esporàdica” de neandertals, en el que representa el jaciment amb restes humanes més antic del Garraf. Els treballs estan conduïts per Joan Daura i Montse Sanz, del Grup de Recerca del Quaternari-SERP de la UB, que dirigeix el catedràtic de Prehistòria Josep Maria Fullola. El finançament prové majoritàriament de l'Ajuntament de Castelldefels i el Servei d'Arqueologia i Paleontologia de
la Generalitat de Catalunya.