Societat

SARA POSE

MAGISTRADA DE LA SALA SOCIAL DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA (TSJC)

“La mediació resol conflictes a mida, i l’administració no hi creu, realment”

Activa i implicada en els problemes reals dels ciutadans, Pose –jutgessa des del 1986– és la coordinadora de la secció catalana del Grup Europeu de Magistrats per la Mediació (Gemme)

La mediació en els processos judicials continua sent testimonial, tot i que Catalunya en va ser pionera fa una dècada. Per què?
Perquè en el fons la mateixa administració de justícia no hi creu, no té el convenciment real que es puguin resoldre conflictes per aquesta via. De reconeixements públics a la mediació, n’hi ha moltíssims, i es destaca que és una eina apta i recomanable. Per exemple, enguany tres representants del grup Gemme han estat reconeguts amb els premis Justícia a Catalunya, que són Pascual Ortuño, Carme Gil i Montse Raga. Però cap administració, ni l’estatal ni l’autonòmica, no ha fet una aposta clara per la mediació.
Què hi falta?
El més important: el finançament. Si creus en la mediació com una eina més de l’administració de justícia, ha d’estar integrada en els òrgans judicials. Estem en una època de crisi, però no hi ha voluntat política de millorar l’administració de justícia, i la mediació és una eina útil i moderna.
A qui proposaria la mediació?
La mediació es pot recomanar en aquells casos en què el conflicte que tenen les parts no és estrictament jurídic. Quan arriba el cas al jutjat, és igual l’àmbit, els jutges ens trobem un revestiment jurídic d’un conflicte d’interessos. Quan fas una demanda vas a guanyar, i amb la condició que l’altra perdi. La sentència resol el conflicte jurídic, però les necessitats de les parts, que els jutges no veiem, continuen existint. Això és fer justícia? És més que discutible. La sentència és molt encotillada: tens una llei i un conflicte i has de veure si els fets del conflicte encaixen en la llei. És com quan vas a comprar-te un vestit: si vas a una gran superfície la teva talla encaixarà en alguna d’estàndard però mai et quedarà del tot bé. Això fa la sentència, és estàndard des del punt de vista legal; però si vols que et quedi bé una peça, te la fas fer a mida. La mediació fa alta costura perquè les parts, no el jutge, dissenyen la solució a les seves necessitats. A vegades, en les reclamacions, la persona acomiadada et diu: “No vinc tant pels diners sinó perquè no estic d’acord amb com m’han tractat.” Ens hem trobat persones que després d’una mediació han tornat a parlar.
A Barcelona es va engegar un pla pilot de mediació als jutjats socials. Quin balanç en fa?
Actualment, no soc partidària del pla pilot perquè neix amb una finalitat molt clara: poses en marxa una nova eina per demostrar que funciona i per tant que s’ha d’implementar. En el pla pilot, tot funciona de forma gratuïta, els mediadors no cobren, hi ha voluntarisme de jutges i secretaris, i el Departament de Justícia hi posa els espais i materials. Però si no es pot implantar, el pla pilot acaba sent una trampa. Això va passar als jutjats socials: el pla va funcionar del 2015 al 2017. Els resultats van ser molt favorables, tot i que simbòlics, ja que es va implantar en quatre dels 33 jutjats socials. Els acords van ser del 90% en els casos que van optar per la mediació. A més, el ciutadà, tot i no arribar a acord, valorava millor l’administració de justícia com a servei públic. També valoraven que és un procés més ràpid i més econòmic. Ara hi ha un pla pilot a dos jutjats contenciosos administratius, que és més complicat però funciona. Són projectes bonsai.
És més econòmica?
Sí. Hi ha estudis europeus que indiquen que un procediment judicial en general té un cost mitjà de 8.000 euros, i en la mediació seria de 2.000 euros. En l’àmbit temporal, la mitjana tampoc té res a veure: de 15 a 45 dies la mediació, per mesos als jutjats. I el factor emocional és clau, com ara tornar-se a parlar els progenitors pels fills o en una relació laboral.
L’advocat hi confia?
S’ha estès que l’advocat és enemic de la mediació. No és cert, l’enemic de la mediació és el desconeixement. El problema és que tots els operadors jurídics ens han format a les facultats de dret a litigar, per enfrontar-nos. El paper de l’advocat no és anar a judici, sinó trobar la solució més adient per al seu client. El mediador també ha d’estar ben format. I quan hi ha un acord, els advocats l’han de supervisar, perquè ha de tenir un valor com una sentència.
I els jutges?
Els jutges hem de ser més humans i propers a les persones. No només hem de dictar sentències, sinó dir al ciutadà que té més respostes al seu conflicte; mai obligar-lo a la mediació. També cal un canvi del sistema judicial amb inversió en mitjans i personal real. Fa dècades que en els programes dels partits polítics no hi ha cap proposta per a l’administració de justícia. No els interessa i és un dels pilars de l’Estat de Dret. Tenim jutges que fan molt bona feina i avancen iniciatives, com el cas de les clàusules sòl. Per això quan es critica la justícia, que cal fer-ho, s’ha de concretar qui es critica, ja que són una minoria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

societat

Rebaixen la condemna a l’exalcalde de Torredembarra pel cas de les guinguetes

Torredembarra
SALT

Identifiquen un inhibidor d’una proteïna clau en el procés de la metàstasi

SALT
Societat

Els sindicats de presons convoquen vagues el 26 d’abril i 11 de maig

Barcelona
CAMPRODON

S’estrena una guia turística que utilitza la Intel·ligència Artificial

CAMPRODON
VENTALLÓ

Les últimes pluges garanteixen els farratges als pagesos gironins

VENTALLÓ
TURISME ESPORTIU

El MICFootball2024 genera fins a 33.000 pernoctacions aquesta Setmana Santa

GIRONA

Pressió per un cos perfecte

Barcelona
Èlia Soriano
Directora de l’Institut Català de la Dona (ICD)

“Totes hem patit allò de «No soc prou prima», «No soc prou alta»”

barcelona
Isabel Muntané
Coordinadora del Màster de Gènere i Comunicació de la UAB

“Hi ha pressió estètica als dibuixos animats, a les sèries...”

barcelona