Ciència

MARC GÜELL

INVESTIGADOR DE LA UPF, GUANYADOR DEL PREMI NACIONAL DE RECERCA AL TALENT JOVE

“Hi haurà menys òrgans per fer trasplantaments i calen alternatives”

És l’investigador principal del Grup de Recerca en Biologia Sintètica Translacional del departament de ciències experimentals i de la salut de la Universitat Pompeu Fabra

Què suposa que la Generalitat i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació reconeguin el seu treball?
Un orgull, evidentment. Són les mateixes universitats les que proposen a través d’un comitè mixt amb la Generalitat i gent de la indústria. Que reconeguin la feina és complaent, sobretot tenint en compte que es tracta del treball d’un equip que té un potencial molt gran.
Exactament quin és el motiu del guardó?
És més que res un reconeixement a la carrera i entre les coses que ells han destacat és l’ús de tecnologies en teràpies genètiques i s’ha valorat molt que no només ens hàgim quedat amb el treball de laboratori, sinó que intentem portar-lo fora.
De quina manera?
A través d’eines que permetin que la investigació es pugui materialitzar en un producte que, esperem, algun dia pugui curar algú. Que no quedi en assaig teòric, sinó que tingui una aplicació pràctica. Això significa, també, treballar amb el sector privat i que tot això pugui arribar a ser un producte final. Normalment les coses que fem en un laboratori acadèmic acaben en un article científic i perquè es materialitzi cal una segona part, que normalment és molt més cara. Cal involucrar ja sigui inversors en capital risc o la indústria farmacèutica.
Però l’objectiu dels estudis quin és?
La nostra especialitat sobretot és aprendre a modificar l’ADN amb finalitats terapèutiques. Moltes malalties poden intentar solucionar-se des del punt de vista de l’enginyeria genètica. Són patologies en què el gen està trencat i intentem arreglar-lo, fent un còpia exacta o fent servir l’enginyeria genètica per atacar malalties com podria ser el càncer. Una tercera via són els estudis per intentar pal·liar la falta d’òrgans per a trasplantaments.
I de quina manera es pot revertir aquesta mancança?
Fem servir l’enginyeria genètica per fer els porcs una mica més humans. Es tracta d’humanitzar els seus òrgans perquè els puguem arribar a fer servir en humans.
Vol dir trasplantar per exemple el ronyó d’un porc?
Sí. Els humans cada vegada envellim més, es viu més i es mor menys per causes sobtades, sinó per altres motius. Això significa que hi haurà menys òrgans per fer trasplantaments i que s’han de buscar alternatives. Falten molts ronyons o molts cors, i la solució és extreure’ls dels animals. Si agafem un òrgan d’un animal, en aquest cas d’un porc perquè és d’una mida similar a nosaltres, el nostre sistema immunitari el rebutja, perquè el nostre cos nota que allò no es el nostre teixit.
I quina és la solució?
Hem de canviar gens concrets dels porcs i humanitzar-los. El que fem bàsicament és afegir gens humans al porc i suprimir gens que ells tenen i nosaltres no tenim. Per això parlo d’humanitzar el genoma del porc. Els resultats són bastants impressionants. S’han aconseguit anys de supervivència d’òrgans de porc en primats, amb nivells d’immunosupressió que no són clínics però que no estan tan lluny de ser-ho. És un tema que ha avançat molt, almenys en alguns òrgans en concret.
Entenc que tot això encara es troba en una fase teòrica, que no s’ha provat en humans?
Parlo de dades en primats. I teòricament en un humà hauria de funcionar millor. Els teixits que s’usen en els micos, de fet, estan dissenyats per utilitzar-los en humans. En el passat es va fer, a altres països, de posar teixits de porc en humans però no va funcionar gaire bé, no per una qüestió de seguretat sinó per una qüestió d’eficàcia perquè no estaven prou humanitzats.
Estem lluny de l’aplicació en éssers humans?
Crec que hi ha bastant entusiasme i que en els pròxims anys veurem algun assaig en humans perquè a molts països s’estan desenvolupant programes preclínics en un estadi molt avançat.
En el guardó també s’ha destacat els tractaments amb pacients amb acne, una cosa que no té res a veure.
Fem dues coses, bàsicament: enginyeria genètica amb mamífers però també enginyeria amb els bacteris que conviuen amb nosaltres, que són molt importants per a molts processos associats a malalties. El que fem és també modificar-los genèticament perquè facin coses interessants: per exemple, la capacitat per produir sèrum per a la pell. Abans de fer l’enginyeria genètica ja ens hi vam interessar en el sentit de reemplaçar bacteris que no són beneficiosos per d’altres que ho són. En el cas de l’acne tenim soques a la pell que són més beneficioses que d’altres. El que fèiem era seleccionar les bones per fer un probiòtic que es posa sobre la pell i que pot resoldre aquest tema.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

successos

Detingut un conductor amb 2 quilos de cocaïna en una caixa de cereals

Barcelona
VILABLAREIX

La tradició americana dels ous de Pasqua, segons Jordi Roca

VILABLAREIX
successos

La policia busca un home que exhibia una pistola pel carrer

L’Hospitalet de Llobregat
enogastronomia

Clou el cicle ‘d’vines 2024’ per promocionar la dona al sector vitivinícola

Lleida
societat

Trànsit dona per tancada l’operació sortida de Setmana Santa

barcelona
enogastronomia

El certamen internacional ‘Mundus Vini’ premia vins catalans

Barcelona
VERGES

La Dansa de la Mort dona inici a la Setmana Santa amb el desig de ser Patrimoni per la UNESCO

VERGES
sant antoni de calonge

Tallen un tram del passeig al trànsit a causa del temporal

sant antoni de calonge
mediterrani

Un terratrèmol de magnitud 5,7 sacseja el sud de Grècia

barcelona