Vint expedients a metges per haver ofert pseudoteràpies

El Col·legi de Metges de Barcelona ha obert una vintena d’expedients disciplinaris entre els anys 2014 i 2018 contra facultatius que han fet servir de manera improcedent teràpies pseudocientífiques. El nombre d’expedients per aquest tipus de pràctiques mèdiques ha anat augmentant en els últims anys –dels dos registrats l’any 2014, es va passar a vuit l’any passat– i, tot i que encara n’hi ha onze en fase de tramitació, ja s’han produït un parell d’inhabilitacions pel que l’òrgan col·legial considera una mala pràctica deontològica.

Aquesta actitud més coercitiva del Col·legi de Metges contra les teràpies anomenades pseudocientífiques, totes aquelles que no venen avalades per la comunitat científica internacional, coincideix amb un setge impulsat pel govern espanyol, que fa uns mesos va anunciar un decret per regular el tema –si bé ara, amb la convocatòria d’eleccions, haurà d’esperar–, i també amb l’anunci del Departament de Salut de la Generalitat de la creació d’una comissió assessora en teràpies complementàries que tindrà un paper de control sobre algunes de les pràctiques que es consideren perjudicials per a la salut dels pacients.

El Col·legi de Metges ja fa uns mesos que va suprimir la secció dedicada a l’homeopatia i va englobar totes les teràpies naturals sense prou evidència científica –s’hi inclou des de l’homeopatia fins a l’acupuntura, el reiki, la reflexoteràpia i la quiropràctica– dins del que es defineix com a teràpies complementàries. El secretari del col·legi, Gustavo Tolchinsky, reconeix que “el terreny és pantanós”, i per això insisteix que “totes aquelles pràctiques que no tenen prou evidència científica fins al moment no es poden oferir com a tractament principal”. No es tracta de prohibir les teràpies alternatives, precisa Tolchinsky, sinó que els facultatius tinguin clar que “han d’oferir la millor opció, i la millor opció està consensuada i plasmada en els protocols i en les guies de tractaments”. Imma Fuentes, responsable de suport a la investigació clínica del Vall d’Hebron Institut de Recerca, recorda que per demostrar l’eficàcia d’un medicament calen anys d’investigació. En aquest sentit, subratlla que “és injust que d’una banda es demani eficàcia i seguretat avalada pel mètode científic i que de l’altra es permeti enganyar”.

Tolchinsky distingeix entre els tractaments que tenen un risc explícit per a la salut del pacient, com ara la solució mineral MMS –prohibida des de l’any 2010 per l’Agència Espanyola del Medicament–, les puncions i les ventoses de calor, i aquells que impedeixen o retarden l’inici d’un tractament que sí que podria ser efectiu. Tolchinsky està en contra que els tractaments complementaris puguin ser finançats pel sistema públic de salut.

En els últims mesos, el Departament de Salut també ha obert expedients i ha posat multes a l’agricultor Josep Pàmies i a l’associació Dolça Revolució per haver promocionat en el seu web productes a base de plantes que es presentaven amb indicacions per al tractament de diversos tipus de malalties i també per haver fet referència a l’ús de l’MMS per al tractament del càncer i l’autisme. Les sancions han estat de 18.000 euros, 60.000 euros i 600.000 euros.