Societat

Sucessos

El conflicte per l’accés a les armes

Ferides obertes en la generació Columbine

Vint anys de la massacre que va ser punt d’inflexió quant als tirotejos als centres educatius, on enguany ja n’hi ha hagut 29

Les noves víctimes alcen la veu per deixar enrere una vida marcada per la por

Vint anys després, Littleton (Colorado) continua en el record més negre de la història dels Estats Units. Protagonista de l’assassinat de dotze adolescents i un mestre a l’institut Columbine, en un atac provocat per dos estudiants armats amb rifles semiautomàtics i bombes. Aquell dia es va trencar la tranquil·litat del país i dels estudiants del futur.

Aleshores, tothom va creure que seria un punt i apart en el debat sobre l’accés a les armes. Es creia que seria com al Regne Unit el 1996, quan un tiroteig en una escola primària d’Escòcia va costar la vida a 16 nens i un mestre. El Parlament britànic va prohibir la pràctica totalitat de la tinença d’armes. Als Estats Units, res d’això ha passat, tot i l’altaveu que va suposar l’èxit del documental Bowling for Columbine del director Michael Moore, guanyador de l’Oscar el 2013. Ben al contrari: als EUA ha propiciat tota una generació d’estudiants atemorits d’anar a classe, més pendents de no morir a les aules que de treure bones notes. La generació Columbine ha viscut envoltada de simulacres de tirotejos, detectors de metalls a l’entrada i terror absolut a la possibilitat que un cas com el de fa vint anys es repeteixi. Amb el temps s’han acumulat episodis semblants, que han augmentat el nivell d’alerta davant la inacció dels governants per intentar posar un fre a la violència de les armes a les aules. Quan es va produir, la massacre de Columbine estava entre les deu més sagnants de la història dels EUA. Avui no apareix en aquesta llista, i ni tan sols és un dels tres tirotejos més mortífers en un centre educatiu. Segons dades de l’associació Everytown for Gun Safety, des del 2013 hi ha hagut com a mínim 435 incidents amb armes de foc en escoles, llars d’infants i parvularis. Aquest any ja hi ha hagut 29 casos, amb un balanç de 4 morts. El que llavors va semblar un fet extraordinari s’ha convertit en una realitat comuna, habitual, periòdica. Després de Columbine van arribar Virginia Tech University (32 morts) i Sandy Hook (26). Aquest últim va ser el dia més “dur” del mandat de l’expresident Barack Obama, en les paraules del mandatari.

El 2018 va ser realment terrible, però alhora un moment de canvi: els casos de Parkland (17 morts) i Santa Fe, a Texas (10), van disparar directament a aquesta generació Columbine que ha viscut tota la vida amb la por del tiroteig a les escoles, a més de la psicosi postatemptats de l’11 de setembre del 2001. “Els supervivents de Columbine mai es van organitzar perquè no creien que la violència seria una rutina tan angoixant”, escrivia fa poc Dave Cullen, autor del llibre Columbine. El 2018, amb Parkland, tot va canviar”, hi afegia. Hereus d’un estat de pànic generalitzat al qual no s’ha respost, els joves de Parkland i el seu moviment March for Our Lives han demostrat que n’estan farts, tot creant un moviment que demana canvis per curar les cicatrius del que va passar fa dues dècades al petit poble de Colorado.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia