Educació

MIQUEL LLORENTE

DIRECTOR DEL MÀSTER DE PRIMATOLOGIA DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA, L’ÚNIC A L’ESTAT

“Tenim la responsabilitat de protegir la nostra família evolutiva”

Va iniciar el 2013 el màster amb l’objectiu d’estudiar i comparar processos cognitius, evolutius i de comportament dels grans primats. Presideix l’associació de primatologia de l’Estat.

A qui interessa un màster sobre els micos?
Tenim perfils variats. D’entrada a gent que s’interessa pels grans primats des de diferents punts de vista. Els biòlegs i ambientòlegs són gairebé la meitat però també hi participen psicòlegs, veterinaris, pedagogs, metges i fins i tot gent que ve de l’àmbit del dret.
Què tenen a veure els advocats amb els primats?
Una alumna que provenia d’aquest àmbit em va contestar que l’interessava aprofundir en el sentit més biològic de la justícia, entendre si aquestes espècies tenen alguna cosa semblant al que nosaltres anomenem justícia. La primatologia no és una disciplina transversal.
En què consisteix el màster?
Té tres potes, la del comportament, la de la cognició comparada i la del benestar animal. Som l’únic màster d’aquestes característiques que es fa a l’Estat espanyol. Ens venen alumnes d’arreu d’Europa i alguns llatinoamericans. Són tres semestres i tenim una mitjana de 20 alumnes per semestre, fet que fa que sigui perfectament sostenible.
Com és que vàreu triar Girona?
El màster està vinculat a la Fundació UdG i ens va semblar una oportunitat per demostrar que la descentralització és possible, i desitjable també en el món científic i formatiu. Estem a una hora del “gran centre”, en una ciutat ideal i en una universitat que ha fet per nosaltres una aposta ferma. Vaig preguntar a una noia britànica com era que s’hagués traslladat aquí per fer el màster quan al Regne Unit també se’n fan. La raó era que el nostre ofereix la possibilitat d’estudiar fora, de fer pràctiques sobre el terreny amb animals en llibertat. Tenim una xarxa de més de trenta centres de pràctiques a tots els continents. És un dels caramels que oferim.
Què podem aprendre dels monos?
La primatologia es va instaurar a partir dels anys seixanta del segle passat. És una disciplina jove a què interessen especialment els grans simis, ja que la principal motivació ha estat trobar una espècie viva propera a nosaltres i amb què ens puguem comparar. En la comparació, hi trobem similituds i diferències, desviacions que han marcat l’evolució dels darrers set milions d’anys.
La gan pregunta continua sent què és el que ens fa humans. Han trobat la resposta?
No hi ha cap acord unànime respecte a això, sobre el perquè els uns hem evolucionat d’una manera i els altres, no. Hi ha qui cerca respostes en l’àmbit genètic, en què les diferències, tot i no ser tan petites com es creia al principi, són de l’ordre del 10% segons els estudis més recents. La biologia molecular avança ràpidament i les tècniques del 2005, quan es va desxifrar el genoma del ximpanzé, no eren tan afinades com les actuals. D’altres cerquen les respostes en el llenguatge. Hi ha dues grans escoles. Una de més continuista, que diu que, encara que no parlin el nostra llenguatge, aquest es basa en el sistema de comunicació gestual d’ells i nosaltres el que hem fet és construir coses a sobre. D’altres consideren que hi ha diferències importants que ens fan humans especialment en l’àmbit cognitiu. No tant pel fet que nosaltres siguem més intel·ligents, sinó que tenim petits mòduls, com extres que venen de sèrie, per fer una comparació amb els cotxes, que ells no tenen. El nostre llenguatge verbal ens permet pensar d’una manera diferent, ens permet tenir un programari diferent. Sembla que això ens permet tenir més potència a l’hora de processar la informació.
Parlar ens fa ser intel·ligents?
La qüestió actual en primatologia no és tant plantejar-se si ells pensen o no pensen, sinó de quina manera ho fan. El llenguatge ens permet viatjar al futur, tenir una autoconsciència molt més marcada, afinar més en els conceptes. Ells també tenen autoconsciència, són capaços de posar-se al teu lloc i intentar plantejar-se què és el que estàs pensant o sentint i tot això ho fan sense llenguatge. Es tracta de veure com aprenen, si ho fan sols, per imitació, si són capaços d’instruir els uns als altres. Avui dia tot això encara no s’ha pogut evidenciar. Nosaltres tenim una motivació brutal per aprendre i ensenyar i la meva opinió personal és que ells no arriben a aquest nivell de motivació i a més no ho necessiten, ja que si fins ara els ha anat bé així no han de desplegar una capacitat cognitiva més complexa.
Fins ara sí, però sembla que el 70% de les més de cinc-centes espècies de primats estan en perill d’extinció.
Sí, i nosaltres en som els principals responsables a causa de la destrucció del seu hàbitat. Això no és un procés natural. No parlo de salvar el món però almenys de protegir els nostres familiars. Tenim la responsabilitat moral de protegir la nostra família evolutiva, encara que això pugui semblar egocèntric.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els Maristes no van avisar les famílies d’alumnes perquè els pares d’una víctima van demanar discreció

barcelona

Comença el judici pel cas Maristes sense acord entre les parts

Barcelona

Sant Julià de Ramis demanda l’Estat perquè torni els diners republicans espoliats pel franquisme

Barcelona aspira a tenir un dels superordinadors d’Europa

Barcelona

Una fàbrica amb poblat iber i refugi

anglès
Reivindicació

Una lluita per la salut del barri

barcelona

Recuperació de la Marxa dels 40 km

BANYOLES

L’AECC finança un estudi sobre el risc de tenir càncer

girona

Vulnerable fins a dormir al carrer