“La LEC i la Lomqe són lleis de tall neoliberal”

Hem començat el curs amb una campanya per l’escola inclusiva. A finals del curs passat vam començar una campanya de menjadors inclusius en què posàvem l’èmfasi en les dificultats que tenen les famílies amb nens amb necessitats especials en el temps de migdia. Tota l’escola ha de garantir l’escolarització dels alumnes amb necessitats específiques. Però el decret de l’escola inclusiva no s’ha dotat pressupostàriament i no s’ha desplegat.

Algunes famílies recullen els nens per dinar a casa, altres paguen el suport per atendre els nens. Hi ha escoles on entra personal de fora, altres no, escoles on les AMPA ho paguen..., diferents models que no estan garantits per l’administració. Justament ara hem començat el primer curs de la Fapac i el dediquem a defensar l’escola inclusiva, que ha de ser un mitjà per a la transformació social.

El curs es va iniciar amb una nova proposta de decret del departament per regular el menjador escolar. Nosaltres pensem que cal regular també el temps de migdia perquè és un espai educatiu més. Des del 2014 s’intenta unificar amb la fórmula de la contractació pública. Ens hi oposem perquè entenem que aquest és un model que queda a expenses del mercat. La contractació pública només es pot fer amb empreses. Si el cost del servei, que paguem les famílies, es deixa en mans del mercat, les empreses, o les entitats del tercer sector, no ho faran sense tenir benefici i el cost serà major.

Exacte. O s’introduirà el copagament. Parlem d’un mercat de 500 milions d’euros anuals.

La proposta de decret va sortir a exposició pública per recollir al·legacions. El departament diu que la llei de contractació pública, que es va aprovar l’octubre del 2017, no els permet fer-ho d’una altra manera. Això no és cert, en tot cas estaria regulat per la llei de contractes de serveis a les persones, que està en tramitació. Estem intentant fer pressió perquè això permetria externalitzar coses com ara l’educació especial, els serveis de tutoria... És cert que la contractació que es preveu aquí no és la mateixa que es preveu a la llei de contractes del sector públic. Aquesta llei vol crear un nínxol de mercat, i diem que tot el pastís ha de ser per al ciutadà.

Cada any fem una campanya per fomentar que les famílies triïn l’escola pública de proximitat. En els últims set anys el 72% dels grups que s’han tancat són de l’escola pública, no pas de la concertada. L’administració protegeix l’escola concertada per una qüestió d’ideologia. Els pressupostos prorrogats del 2019 preveuen que la partida d’Educació serà un 10% inferior a la del 2010 quan hi ha un 10% més d’alumnes. L’any passat van fer una renovació dels concerts educatius, 1.965 línies, d’infantil, primària i secundària, quan moltes d’aquestes línies no s’omplen. A l’escola pública això no passa.

És clar. A l’escola concertada la direcció imposa els seus criteris, cada centre té un ideari. A l’escola pública les famílies tenim drets i col·laborem. Per això el nostre neguit és veure que la democràcia als centres s’està reduint, les direccions són cada cop més fèrries i hi ha menys debat al claustre. Tota l’escola pública és bona i per això recomanem escollir la que tinguis a prop. I si no és bona l’hem de fer bona. A la campanya incloem les vuit raons per la qual no s’han d’escollir una escola.

No et basis en les webs de les escoles, ves a veure-les. L’escola pública està entrant en campanyes de màrqueting arrossegades per l’escola concertada.

Exacte, perquè el departament està promovent aquestes coses. Tant la LEC com la Lomqe són lleis de tall neoliberal, que reserven a l’educació el paper de produir treballadors dintre del sistema. No cal que els alumnes siguin crítics, no calen hores de filosofia ni de literatura. No estem educant per a la transformació social sinó per produir un sistema en el qual no tots som iguals, i d’aquí ve la segregació i la política de l’individualisme, amb la competició entre centres per tenir les millors proves externes. En aquesta deriva neoliberal, l’activisme de la Fapac va enfocat a una educació amb què els nostres fills i filles puguin transformar la societat, no a fer-ne d’ells treballadors precaritzats.