Educació

Les extraescolars, a debat

Els experts destaquen l’impacte en els resultats escolars i les habilitats socials

Poden constituir un factor de segregació i es recomanen polítiques de preus assequibles

Un cop ha arrencat el curs escolar, bona part de les famílies aborden aquests dies un segon inici de curs: el de les activitats extraescolars. El ventall és ampli: activitats esportives, artístiques, anglès, robòtica, matemàtiques... I paral·lelament a l’allau d’ofertes sorgeixen, com cada any, alguns interrogants. Són beneficioses per als infants o els sobrecarreguen de feina? Poden ser generadores de desigualtats perquè hi ha famílies que les poden pagar i famílies que no? Tenen impacte en el progrés educatiu dels estudiants?

La gran varietat d’oferta pública i privada motiva que sigui difícil establir el percentatge d’alumnes que fan alguna extraescolar, tot i que a Fundesplai calculen que pot anar entorn del 60%. Segons l’Enquesta de salut de Catalunya del 2013, un 64% de menors de 15 anys realitza alguna extraescolar esportiva, xifra que es redueix al 39% en el cas de les no esportives. L’informe del Síndic de Greuges de l’any 2014 ja alertava de les desigualtats en l’accés a les activitats organitzades fora del sistema d’educació formal, i apuntava la necessitat de reconèixer-les com una part fonamental del dret a l’educació

El director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, considera que les extraescolars “constitueixen un àmbit molt rellevant”, i assenyala que la tria per part de les famílies pot correspondre al fet que busquin una activitat que reforci les habilitats dels infants o una que compensi les seves debilitats. Hi ha també una motivació socialitzadora, “per obrir el nen a altres relacions”, o per combatre el sedentarisme en el cas de l’esport. “Les famílies les veuen importants, i la prova és la quantitat d’hores i diners que hi inverteixen, però una conseqüència pot ser que generin desigualtats segons els diners i la capacitat de tria cultural de les famílies”, alerta l’expert.

Habilitats socials

Un estudi de la Jaume Bofill dirigit per la doctora en ciències polítiques i transformació social Sheila González conclou que els programes d’aprenentatge formal –s’imparteixen a l’escola– tenen més impacte sobre els resultats escolars que activitats artístiques o esportives. Aquestes, en cavi, “mostren resultats positius en l’increment de les competències psicosocials”. L’impacte és, segons l’estudi, més gran entre l’alumnat de baix rendiment o de perfil socioeconòmic baix. “Cal redefinir el dret a l’aprenentatge”, diu Palacín, “motiu pel qual cal preveure hores a preus assequibles o tarifació social”.

A Fundesplai, que ofereix prop de 10.000 serveis a 1.113 escoles, tenen clar que la màxima qualitat de les extraescolars equival a la màxima equitat pel que fa a l’accés. “Les extraescolars són importants”, assegura Froilán Salgado, adjunt a la direcció general de serveis i gestió de la fundació. Salgado destaca l’interès de l’aprenentatge col·lectiu, motiu pel qual les extraescolars que ofereixen promouen l’adquisició de coneixements a partir de la relació amb infants de diferents edats. Destaca també la importància de l’activitat física i “l’educació emocional encarada a les habilitats socials”: “Vetllem perquè els infants siguin millors persones.” Respecte del possible excés d’hores, creu que si les famílies ho regulen bé “no ha de ser un problema”.

Per facilitar l’accés de les famílies amb problemes, Fundesplai atorga prop de 20.000 beques a l’any, “ja que a classe tothom té garantit el dret a l’educació, però a fora hi ha una sèrie d’oportunitats educatives a què tothom ha de poder accedir”. Salgado recorda que el 31,6% dels menors es troba en risc de pobresa i que als 12 anys hi pot haver una diferència de 6.000 hores d’aprenentatge entre els que tenen més oportunitats educatives i els que no.

Lidón Gasull, directora de la federació de les AMPA catalanes (FaPaC), creu també que les extraescolars són importants i necessàries com a “espai de socialització i resolució de conflictes entre els nens i nenes, el forment de l’esport, el gaudi de la lectura i del joc, i també com un espai de trobada i relació de les famílies.” Gasull alerta que les extraescolars no han de servir “per perllongar la jornada escolar i substituir els aprenentatges que hauria de garantir el Departament d’Educació en el temps lectiu”. Adverteix també que si això passa pot esdevenir un factor de segregació amb extraescolars com ara anglès i matemàtiques. La FaPaC no és partidària d’extraescolars en temps de migdia, que vol que sigui reconegut com un espai educatiu i per tant universal i gratuït, i creu que “les beques no funcionen”.

LES FRASES

Pot ser que generin desigualtats segons els diners i la capacitat de tria cultural de les famílies
Ismael Palacín
director de la fundació jaume bofill
No han de servir per substituir els aprenentatges que s’haurien de garantir en el temps lectiu
Lidón Gasull
directora de la FAPAC

La importància del món local per promoure l’educació a temps complet

Rosa M. Bravo

Iniciatives actuals, com ara Educació 360, vinculada a la Fundació Jaume Bofill, consideren que el món local és important a l’hora de promoure una educació a temps complet per reduir les desigualtats socials i educatives. Diversos municipis fa temps que hi treballen i un exemple és el Prat de Llobregat, que té en marxa una política d’ajuts per afavorir que els alumnes puguin accedir a les extraescolars. El servei d’acompanyament i seguiment per a la participació de l’alumnat dels centres educatius del Prat forma part del Pla Educatiu Entorn i atén la franja dels 3 als 18 anys. 1.400 alumnes es beneficien d’ajuts per accedir a les extraescolars, un 14,7% de la població diana. Una comissió social avalua factors de risc dels nens i joves i les seves famílies. “La primera funció de la comissió és acompanyar l’alumne dins d’un treball comunitari que implica el centre educatiu, la família i les entitats del municipi”, explica Cristina Company, tècnica d’Educació de l’Ajuntament del Prat. Moltes situacions de risc, diu, es reverteixen amb aquest acompanyament que es fa pel ventall d’activitats com ara les musicals, les esportives, les educatives i les de lleure segons el perfil de l’alumne.

El programa compleix 10 anys, i Company destaca el seu creixement, ja que el primer any va atendre 50 alumnes i ara supera el miler. Les activitats que més usuaris tenen són les esportives, tot i que Company destaca que és tan important la qualitat com la quantitat. Un exemple són els 44 nens i joves beneficiaris de l’Escola de Música, “a la qual molts no accedirien sense aquest acompanyament”. Dues persones es dediquen en exclusiva, dins d’un equip multidisciplinari més gran, a posar en contacte entitats i alumnes i fer-ne el seguiment amb l’objectiu de treballar per l’equitat i la igualtat dels joves pratencs.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Societat

Els sindicats de presons convoquen vagues el 26 d’abril i 11 de maig

Barcelona
CAMPRODON

S’estrena una guia turística que utilitza la Intel·ligència Artificial

CAMPRODON
VENTALLÓ

Les últimes pluges garanteixen els ferratges als pagesos gironins

VENTALLÓ
TURISME ESPORTIU

El MICFootball2024 genera fins a 33.000 pernoctacions aquesta Setmana Santa

GIRONA

Pressió per un cos perfecte

Barcelona
Èlia Soriano
Directora de l’Institut Català de la Dona (ICD)

“Totes hem patit allò de «No soc prou prima», «No soc prou alta»”

barcelona
Isabel Muntané
Coordinadora del Màster de Gènere i Comunicació de la UAB

“Hi ha pressió estètica als dibuixos animats, a les sèries...”

barcelona

Catalunya, més laica que mai

Barcelona
comerç

Torna la fira artesana Fet al Born

Barcelona