“Per poder renovar, els mestres han de tenir recursos i temps per pensar”

Per una banda, la renovació pedagògica ha estat objecte d’estudi a les facultats d’educació, on hi ha gent que ho ha treballat d’una manera molt interessant. I per l’altra, l’acció pròpiament dita ha estat en mans dels moviments de renovació pedagògica que són els que han llaurat el camí i han estat a la trinxera. Però és veritat que la universitat pot fer més i aquest és l’encert de la UdG en crear una càtedra que té per objectiu lligar el pensament i estudi acadèmic amb l’acció dels moviments.

N’hem definit cinc: investigació, formació, documentació, difusió i transparència de coneixement. Aquest darrer és el que es demana amb bon criteri a les universitats: consisteix a poder explicar d’una manera entenedora els estudis que fem, aconseguint que arribin a les escoles, a la ciutadania, etc.

Hem visitat centres renovadors, sobretot de primària, dels quals hem après moltíssim. Arran d’aquesta experiència i del que podem acumular en el futur, ens posem al servei de centres que vulguin iniciar projectes renovadors per tal d’acompanyar-los i assessorar-los.

És molt complicat. Crear un centre renovador és molt interessant però la mare dels ous és que pervisqui al llarg del temps.

No han tingut més remei. És molt meritori que un claustre de professors o un equip directiu s’animi, amb els pares i mares, a tirar endavant un projecte, però sovint són iniciatives aïllades i per això és interessant que puguin comptar amb el recurs d’aquesta càtedra.

La majoria de les nostres càtedres tenen una pota a la universitat, la casa mare, i l’altra al territori, és a dir a un municipi. L’Ajuntament de la Vall d’en Bas creu en l’educació i ho posa a davant de tot. Forma part de la Xarxa internacional de Ciutats, Pobles i Viles Educadores i de la Xarxa de l’Educació 360. Per això, des del moment zero s’han interessat a tenir un lligam amb nosaltres.

Una part dels seminaris de formació que organitzarà la càtedra els farem a la UdG i l’altra a la Vall d’en Bas. Estan pensats per als professionals de l’educació, però també n’hi haurà d’enfocats cap a les associacions de pares i mares. D’altra banda farem presentacions de llibres, col·loquis i organitzarem una escola de famílies i mestres de la Vall. Pensem que tot plegat té un valor afegit: la renovació pedagògica ha quedat concentrada a Barcelona amb Rosa Sensat, amb Escola Nova 21, i pot ser bo que es descentralitzi tornant una mica als orígens: la renovació en aquest país comença el 1903 amb les converses de mestres de l’Alt Empordà, que es reuneixen per discutir quina altra educació volen fer.

Des del 2005 hi ha hagut el naixement de projectes molt diversos, plurals i interessants, tant en centres públics, com en concertats i en associacions. Hi ha un ventall d’iniciatives extraordinàries, amb algunes escoles que venen de la renovació dels anys seixanta i setanta i que han sobreviscut fins ara.

La gran feina a fer, la gran utopia, és que la renovació pedagògica no sigui una excepció, sinó un fet de país. La Segona República va ser la república dels mestres. El Consell de l’Escola Unificada tenia clar que hi havia d’haver una escola renovadora, activa i moderna. Aquest impuls es va perdre amb el franquisme però ens marca un exemple a seguir. La renovació pedagògica és fonamental com a estructura d’estat i no ha de ser un fet excepcional sinó hegemònic. I perquè ho sigui, els mestres han de tenir temps per pensar. Si no el tenen, com passa ara, com poden dibuixar un projecte renovador? També calen recursos econòmics per tirar-ho endavant perquè la majoria de mestres ho han de fer amb un voluntarisme i sobreesforç que sovint els costa la salut i afecta la seva vida familiar.

És aquella de la qual recordes tots els mestres que has tingut, perquè vol dir que tots t’han obert una finestra. Això és la renovació pedagògica.