Posar fi a la bretxa
Nombroses famílies han tingut problemes per seguir les classes a distància per la manca d’ordinadors i internet
Les entitats socials s’han bolcat per ajudar amb material provinent de donacions l’alumnat amb problemes
El departament d’Educació ha repartit més de 31.000 dispositius, però no ha pogut arribar a tothom
Amb el confinament s’agreugen les desigualtats socials que l’escola contribueix a rebaixar
Sense feina, sola amb els seus quatre fills i sense poder pagar la wifi, a Samira Zarhouni el confinament amb les classes a distància se li ha fet molt difícil. La Nala, la Mariam, la Salma i l’Ahmed, d’11, 9, 7 i 4 anys, assisteixen a una escola pública de Santa Coloma de Gramenet. Amb el mòbil que recarregava amb targeta es van haver d’espavilar tots quatre nens per seguir les tasques de l’escola. “Ens enviaven els deures per correu electrònic, els copiàvem en un paper, li fèiem una foto i els enviàvem a l’escola”, explica Zarhouni. El petit aviat es va cansar i no va voler fer res mentre que les nenes sí que van continuar amb el ritme. “Jo els he de fer de mestra, de vegades va bé i de vegades no, sobretot amb la gran, que és més difícil. No sé anglès i de matemàtiques, el just”, assenyala. Una dificultat afegida ha estat gestionar les videoconferències quan algunes coincidien en dia i hora. “No podíem parlar a la mateixa hora.”
Els malabarismes per seguir les classes a distància van durar un mes i mig, fins que la van trucar del Casal dels Infants, on assistien tots els nens abans del confinament. “Havien pensat en nosaltres i l’endemà ens van instal·lar internet a casa.” La connexió venia acompanyada d’un portàtil i una tauleta que els ha facilitat molt el poder seguir les classes. “Estic molt més tranquil·la. Podem fer dues videoconferències alhora i a la gran li resulta molt més fàcil fer els deures.” La Nala usa habitualment el portàtil, on pot treballar amb carpetes i no ha de fer fotos als deures que prèviament ha copiat al paper. “Ella és molt responsable i estava molt estressada perquè no podia fer bé els deures.” La Mariam i la Salma continuen fent deures en paper i usen la tauleta per parlar amb l’escola i el casal.
La directora tècnica del Casal dels Infants, Agnès Pàmies, explica que l’entitat ha intentat seguir en contacte amb els infants i les famílies per veure les seves circumstàncies. S’ha centrat a donar un suport econòmic d’emergència mentre arribaven ajuts de l’administració i a lliurar dispositius. “El departament d’Educació ha prioritzat els alumnes de final d’etapa, quan hi ha altres etapes amb nens desconnectats”, afirma Pàmies. “Hem treballat per solucionar la manca de tauletes per permetre el seguiment escolar, i n’hem pogut repartir 185 i 50 contractes amb sis mesos de dades. Tots provinents de donacions i fent-ho de forma gestionada amb els serveis socials i altres entitats. El Casal dels Infants ha substituït l’atenció presencial al miler d’infants i joves per videoconferències “en què prioritzem les relacions i les emocions”, assenyala Pàmies. La situació és difícil per a moltes famílies, amb molts acomiadaments i manca de prestació perquè treballaven en l’economia submergida.
Desigualtats agreujades
Una altra entitat que està treballant per pal·liar la bretxa digital és Càritas. Però no es pot parlar de bretxa digital sense parlar de la social, ja que les entitats donen suport a famílies “que tenen menys possibilitats de donar suport educatiu als fills perquè no tenen diners o perquè no entenen la llengua”, adverteix Mireia Milián, assessora del programa de famílies i infància de Càritas Barcelona. Amb el confinament s’agreugen les desigualtats socials que l’escola contribueix a rebaixar. A les aules tothom té material per aprendre, però a casa en molts casos es depèn d’un únic mòbil amb poques dades. “Educació ha fet un gran esforç però el repartiment ha estat insuficient”, alerta l’assessora del programa de Càritas.
L’entitat ha repartit 170 tauletes i ordinadors provinents de donacions. No ha estat suficient per cobrir les necessitats detectades i per al curs vinent, alerta Milián, “caldrà assegurar un ordinador o tauleta per alumne amb la màxima qualitat de connexió”. El repte no és només aportar material informàtic “sinó acompanyar les famílies que estan vivint la situació amb molta precarietat i solitud”, assegura Milián.
L’associació educativa Ítaca ha repartit a l’Hospitalet 88 dispositius provinents de donacions d’empreses i particulars i 38 routers en col·laboració amb l’Ajuntament. El director de l’entitat, Felipe Campos, destaca el seguiment en línia que ha fet Ítaca amb 160 infants, un reforç importantíssim perquè hi ha moltes famílies que “retornen els dispositius per dificultats amb l’idioma i competències digitals i per la manca d’habilitats per fer deures”. “Qualsevol canvi en el sistema educatiu que resulta revolucionari en el mètode provoca de forma contundent que una bona part de la societat en quedi exclosa”, adverteix.
El departament d’Educació va detectar a l’abril que unes 55.000 famílies tenien mancança d’ordinadors o connectivitat i ha lliurat 31.814 dispositius, 22.000 aproximadament acompanyats de connexió a internet. Ha estat una operació amb un cost global, inclosa la contractació de les empreses de distribució, de 5,5 milions d’euros. La secretària general d’Educació, Núria Cuenca, explica que “els centres educatius sí que estaven preparats per fer docència en línia amb les plataformes tecnològiques, però faltava que els alumnes poguessin fer el seguiment”. El tancament sobtat dels centres i el poc temps de reacció va motivar que no es pogués arribar a tothom qui ho necessitava, “i es van prioritzar els finals d’etapa i els pocs recursos”. L’ideal hagués estat que l’alumne que ho necessités hagués pogut sortir de l’aula amb l’ordinador a la motxilla, ja que els centres tenen en total uns 100.000 dispositius per a l’ús ordinari.
El repartiment ha estat lent per la dificultat que comporta lliurar cada dispositiu a domicili i perquè el mercat estava saturat per trobar equipaments com els routers MiFi. També perquè calia fer instal·lacions personalitzades a cada ordinador i tauleta per facilitar-ne l’ús, tasca de la qual s’han ocupat 200 tècnics. Quatre empreses han fet el repartiment, però han quedat uns 2.000 que no s’han pogut lliurar per les dificultats de trobar els destinataris. El departament està “intentant quadrar les dades”, segons Cuenca, dels equipaments que han lliurat ajuntaments i entitats i assenyala que s’ha col·laborat amb el món local per fer la distribució. A tall d’exemple, l’Ajuntament de Barcelona ha repartit 5.300 dispositius i el del Prat, 221.
El material d’Educació s’haurà de tornar a les escoles al setembre i el departament està dissenyant un programa “per implantar una pla digital més estructurat per si hi ha un nou confinament”, diu la secretària general. “Hem après molt i tot aniria més ràpid”, assegura, ja que es deixaria almenys dos dies de marge perquè l’alumnat pogués marxar amb el portàtil.-
