Educació

JOAN GUÀRDIA

Rector de la Universitat de Barcelona

“La virtualitat és una oportunitat de millora”

Les facultats han trobat un equilibri magnífic entre la consideració de les activitats presencials i les no presencials
Els estudiants de primer curs no saben encara que la normalitat que viuen és l’excepcionalitat, i els hem de compensar

Joan Guàrdia va ser escollit rector de la Universitat de Barcelona el 18 de desembre passat. Ho va fer en segona volta, en unes disputades eleccions en què es va imposar a Joan Elias, al capdavant del rectorat els últims quatre anys.

Arriba al rectorat en un curs complicat.
Indubtablement, és el curs més estrany i extraordinari en la història recent de la universitat.
Quines són les seves prioritats?
El més urgent és preparar el segon semestre perquè no passem neguit per les modificacions que van sorgint arran de la pandèmia. Això vol dir preparar mesures de suport al professorat per garantir docència no presencial i per a la confecció d’exàmens en cas que calgui insistir en la situació no presencial. Suport també als estudiants, que han de desenvolupar les tasques que es deriven d’aquest tipus de docència.
Com ha anat el primer semestre? En principi s’havia de fer amb un docència mixta i finalment s’ha imposat la virtual.
Ha anat estupendament, en el sentit que l’activitat acadèmica s’ha desenvolupat. Les facultats han trobat un equilibri magnífic entre la consideració de les activitats presencials i les no presencials, i han desenvolupat uns plans de seguretat magnífics que han permès dur a terme les activitats presencials sense cap brot especial ni evidència de contagis. És un orgull veure com el professorat, que està fent un treball i un esforç enormes, s’està adaptant a la virtualitat d’una manera excel·lent, i també ho és veure com els estudiants ho estan entenent, això. Està funcionant amb una complicitat no prevista, no preparada, però eficient i eficaç. Però la presencialitat ha quedat tocada.
Es podrà recuperar la plena presencialitat en algun moment del curs?
Aquest curs serà totalment virtual. Des del punt de vista sanitari, el problema és el transport i la mobilitat. Ens obliga a una coordinació d’accessos, d’entrada i de sortida i de transports que escapa al nostre àmbit competencial.
Com està impactant això en l’ alumnat?
De diverses maneres, i aquí vull diferenciar els perfils dels estudiants, que són diversos amb necessitats diferents. No és el mateix un estudiant de màster o postgrau que un que arriba a primer de medicina o pedagogia. A aquests els hem de compensar la mancança de l’experiència universitària. Perquè s’han trobat amb un professor que no han vist més que a través d’una pantalla, amb una manera de fer classe diferent de l’habitual, amb uns sistemes alternatius d’avaluació... No saben encara que la normalitat que viuen és l’excepcionalitat.
Això com es compensa?
Haurem de fer programes d’acollida a segon. Haurem de prestar també atenció a la gent que està acabant els estudis, els haurem de fer l’acompanyament necessari perquè visquin la finalització dels estudis amb el sentit i la intensitat que cal. I després hi ha necessitats derivades de la situació: dificultats de connectivitat i d’accés, dificultats derivades de les situacions personals dels estudiants... Hem de ser sensibles a això i hi estem treballant.
Les pràctiques s’estan podent fer?
Sí. En el moment àlgid de la pandèmia, pràctiques assistencials o de tipus clínic van ser complicades, però es van trobar solucions. Alguns casos de màster amb pràctiques s’han hagut d’endarrerir uns mesos.
Quin ha estat el percentatge d’exàmens a distància i d’exàmens presencials?
Les dades varien molt segons els ensenyaments. Hi ha graus concrets en què la no presencialitat està al voltant del 40% i graus en què arriba al 90%. Hi ha ensenyaments molt professionalitzadors que poden tenir un fort component presencial, que les facultats han gestionat meravellosament bé. La universitat és un espai segur, i això ja ho vam demostrar en la selectivitat i aquest primer semestre, en què s’ha fet activitat presencial.
La seguretat en els exàmens a distància està garantida?
Què entenem per seguretat?
Que l’estudiant sigui qui diu ser, que no estigui copiant, que no estigui consultant una altra persona... La qüestió va generar debat en el curs passat a la UB.
Un examen no és un interrogatori. El concepte de seguretat en un examen s’ha de calibrar en la justa mesura. No és igual un examen presencial que un de no presencial; no tradueixes automàticament una cosa a l’altra, sinó que t’hi adaptes, i hi ha estratègies que dificulten això que vostè anomena inseguretat. Hi ha tipus d’exàmens, com una pràctica clínica, en què s’ha mantingut la presencialitat, perquè no hi ha més opció. Que hi pot haver mals usos en el cas d’un examen virtual? Igual que en els presencials. En aquells casos en què hem detectat frau, hem procedit segons la normativa. He d’agrair molt la complicitat del Consell de l’Alumnat, que s’ha personat ràpidament, perquè ells mateixos consideren que determinades pràctiques no són acceptables.
Es podrien canviar algunes maneres de fer docència? Classes menys magistrals i més competencials?
La no presencialitat obre la porta a una sèrie de realitats que havíem previst però no pas fins a les últimes conseqüències. Ara hem obert espais en què ens podem plantejar com la no presencialitat ens pot fer encara millors. De manera complementària a la presencialitat, perquè nosaltres som una universitat presencial. Obre un espai molt interessant.
Què quedarà de la virtualitat?
Desplaçaments, viatges, reunions... Això canviarà radicalment. Defensar treballs, tesis... Comitès científics que es tanquen quinze dies en una universitat per avaluar projectes d’un ministeri anglès..., això ara es pot fer des de casa. Professors estrangers que poden complementar una assignatura. Això ha vingut per quedar-se i ho hem d’assumir com una oportunitat magnífica.
Quin cost ha tingut l’adaptació a les mesures de seguretat de la Covid?
Hem gastat 2,3 milions en la compra de portàtils per al professorat i el PAS i l’adequació de xarxes; gairebé dos milions en material de protecció, indemnitzacions de contractes i reforç de neteja i desinfecció; 110.000 euros en el programa de préstec de portàtils i connexió telefònica a estudiants, i 270.000 euros en renovació de contractes predoctorals. Si valorem aquestes despeses i la reducció d’ingressos en contractes de transferència, matrícules de postgraus i cursos d’idiomes i lloguer d’espais, entre d’altres, tenim que la Covid ha suposat pèrdues d’uns 12,5 milions, 11,2 dels quals els ha compensat la Generalitat.
La incertesa política està impactant en la universitat?
Sí, és clar. Nosaltres som una institució pública, i tot el que passa en l’àmbit polític ens afecta. Com a sistema universitari, necessitem sempre un referent estable de govern. Temes tan urgents al país com el sistema de recerca i els pressupostos requereixen govern. Encara hem de convèncer que l’educació i la recerca no són una despesa, sinó una inversió.
El ministre d’Universitats defensava en un article que la universitat ha de ser gratuïta. Ho comparteix?
Hem de crear un sistema de taxes que s’ajusti molt bé a una realitat en què hi pot haver col·lectius amb serioses dificultats per pagar la matrícula. Això no ens porta necessàriament a una matrícula gratuïta, però sí a un mecanisme diferent de preveure com són les taxes. La pandèmia ha trencat fragilitats precàries; hi ha gent que està patint molt. Seria absurd no reconèixer això. La universitat ha d’estar a l’altura de les circumstàncies.
L’infrafinançament universitari, agreujat ara per la pandèmia, ha estat el cavall de batalla els últims anys.
És el cavall de batalla. Podem reivindicar i liderar aquest tipus de mecanismes, però seria bo que tinguessin algun efecte. De les reivindicacions eternes pressupostàries a la realitat, hi ha molta distància. Increments reals per endegar polítiques molt més agressives i innovadores en determinats aspectes... Si en els darrers quinze anys haguéssim fet més aposta per la recerca bàsica, potser ara estaríem parlant d’una altra cosa.
Quin diagnòstic fa de la UB?
Hi ha tres punts clau. Cal rejovenir la universitat, i no parlo només d’edat. Em refereixo a modificar cultures internes, maneres d’entendre el món, d’acollir i de fer, perquè el futur pertany a una generació que no és la meva. Cada generació té dret a viure la universitat com cregui que l’ha de viure. El segon punt és que cal dibuixar les carreres professionals per al professorat i per al PAS perquè tothom sàpiga quines són les regles del partit que juguem i on volem arribar. Si hem decidit ser estratègics en desenvolupament tecnològic, tothom ho ha de saber. Dibuixar les carreres professionals és fonamental, perquè ens permetrà perdre part de la improvisació que de vegades es dona a la universitat. I el tercer punt és oferir a la societat una universitat molt més potent, amb una transformació digital molt més potent i uns recursos tecnològics més potents, i que lideri la transformació. Volem recuperar el paper de la UB com un actor inevitable dels grans projectes universitaris. I, alhora, com un actor col·laborador, amb sinergies i concordances amb el sistema.
Farà algun canvi en política lingüística?
Faré complir l’estatut de la UB del 2003, que defineix què cal fer i com cal fer-ho. Probablement no hem acabat de protegir el català en algun àmbit de la ciència ni com a eina de comunicació científica, i probablement hem d’explicar millor el fet lingüístic a la gent que ve de fora. Són detalls que tothom té clar que hi són, però als quals de vegades no parem atenció.
Financerament, com està la UB?
Vam tancar el 2020 amb dèficit zero, a costa d’un sacrifici enorme, que és la falta de possibilitats d’endegar projectes. La notícia, en termes comptables, és excel·lent; en termes vivencials, indica una pressió enorme sobre molts professionals, amb sous molt ajustats i una pressió de feina molt important que no veuen compensada com voldrien. Tenim un escassíssim marge de maniobra estratègic que ens fa acabar gestionant un pressuposts molt estàtic. Que xoca amb el que és la universitat, que és per definició una institució d’innovació.
Com es pot resoldre la situació precària d’associats i doctorands?
La situació del personal investigador en formació, el PIF, mostra clarament com les institucions de vegades no som capaces d’entendre el context. És molt fàcil aprovar el quart any del PIF des del ministeri sense una llei d’acompanyament i, per tant, sense pressupost. Així legisla qualsevol. La part més feble és la que pateix el resultat de la inoperància de les administracions. Cal seure, fer números i buscar alternatives i solucions. I quan tinguem aquest mapa dibuixat, parlar amb el PIF i explicar-los la situació. Això és només un exemple que denota que pressupostàriament les universitats estem en una situació de molta precarietat. La situació dels associats és una derivada de la crisi del 2008, de la falta de finançament i de reconeixement del rol fonamental del professor universitari. S’han de fer esforços pressupostaris enormes.

Expert en l’estudi de la conducta humana

Rosa M. Bravo

El nou rector de la UB (Barcelona, 1958) és catedràtic de metodologia de les ciències del comportament a la Facultat de Psicologia. Va començar estudiant a la Facultat de Ciències Econòmiques de la UB i va compaginar els estudis amb els de psicologia. És un expert en estadística i en l’estudi sistemàtic de la conducta humana, i ha fet docència a la Facultat de Psicologia, així com a Farmàcia, Economia i Empresa, Geografia i Història, Infermeria, Educació i Biologia. Ha impartit seminaris i cursos i ha dirigit tesis doctorals en diverses universitats de l’Estat i internacionals. Ha publicat més de 30 llibres i més de 260 articles científics, a més de ser l’investigador principal de multitud de projectes de recerca. Ha ocupat diversos càrrecs de gestió acadèmica i ara és membre de l’Institut de Neurociències de la UB i de l’Institut de Sistemes Complexos, en el qual fa recerca sobre neurociència quantitativa i computacional.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Gremi de Restauració lamenta que els restaurants dels centres comercials segueixin tancats

Barcelona

El rei emèrit confirma que ha regularitzat 4.396.000 euros “sense requeriment previ” d’Hisenda

Madrid

El sector de les colònies celebra la decisió del govern i anima a fer reserves

barcelona

Baixen els ingressos, les UCIs i els positius però l’Rt es manté a l’alça

barcelona

Consum retira més de 200.000 mascaretes i 115.000 EPI per incomplir la normativa

Barcelona

El Govern admet que hi ha desplaçaments de gent de fora a la Val d’Aran

Barcelona

Els Mossos intervenen dues agències de viatges que falsificaven PCR negatius als clients

barcelona

Un estudi conclou que no tot el colesterol bo és saludable

barcelona

Salut permet les colònies escolars i el retorn a la universitat dels alumnes de segon curs

barcelona