Educació

La Fundació Bofill demana al Govern més mesures per implantar l’ensenyament híbrid a les escoles

Reclama més tutors, més connectivitat, més suport i redissenyar la pedagogia

La Fundació Bofill demana que es revisi el Pla d’Educació Digital amb 15 mesures per convertir la digitalització en una eina de millora dels aprenentatges, fer-los més efectius i reduir les bretxes digitals. Així, demana dispositius i espais amb connexió i suport per a l’alumnat en centres educatius i equipaments de l’entorn, més hores de tutoria i més mentors pels centres. Tot i això, considera que amb aparells, connectivitat, orientacions i capacitacions bàsiques no n’hi ha prou perquè la digitalització serveixi per millorar l’educació: calen dissenys pedagògics que ajudin a docents i centres a utilitzar les tecnologies amb metodologies actives i competencials.

L’aprenentatge híbrid és el model de digitalització amb més bons resultats: impulsa l’aplicació de la tecnologia per actualitzar les pràctiques educatives i afavoreix la implicació, col·laboració i connexió amb els alumnes. Aquestes propostes surten de l’informe ‘Educació Híbrida. Com impulsar la transformació digital de l’escola’, elaborat per Miquel Àngel Prats i Elena Sintes i amb les aportacions de deu experts en digitalització educativa.

El Pla d’Educació Digital 2020-2023 impulsat pel Govern en plena pandèmia suposa un compromís d’actualitzar progressivament les escoles a l’era digital després d’anys de falta d’inversió. L’acceleració del pla ha planificat l’equipació progressiva del sistema amb dispositius i connectivitat a 3r i 4t ESO, a l’FP i al batxillerat i amb programes de formació en competència digital, elements indispensables per crear les bases de la incipient digitalització educativa. La digitalització accelerada ha exigit un sobreesforç per als centres i docents, que han estat capaços de trobar solucions creatives i flexibles en un context molt advers, i que ara es troben amb el repte d’avançar en aquest procés de transformació digital de l’educació.

Per això, la Fundació Bofill reclama al Departament que impulsi dissenys pedagògics que ajudin a docents i centres a aplicar les tecnologies digitals amb metodologies actives i competencials per evitar que s’utilitzin per reproduir models transmissius.

Catalunya està immersa en un procés de transformació educativa, i la digitalització pot suposar-ne una acceleració o un retrocés, segons la Fundació. El compromís del nou Govern perquè l’escola no torni a ser com era abans de la pandèmia és una oportunitat per incloure en el Pla d’Educació Digital un ús pedagògic de les tecnologies per a un aprenentatge més competencial, que superi models transmissius i avanci en l’equitat educativa ja des de l’inici del proper curs.

La recerca internacional mostra que l’aprenentatge híbrid és el model pedagògic de digitalització educativa que dóna més bons resultats educatius i permet fer un salt significatiu en la reducció de les bretxes digitals i en l’impuls de l’aplicació de la tecnologia per millorar i actualitzar les pràctiques educatives. Té l’avantatge de combinar el millor de l’aprenentatge presencial (cohesió grupal, col·laboració, implicació) i la virtualitat i asincronia (treball reflexiu, treball dirigit i autonomia de l’alumne). D’altra banda, afavoreix l’ús de metodologies actives i l’experiència pràctica de l’alumne, amb una tutorització propera i intensiva per part dels docents que evita la desconnexió de l’alumnat i augmenta la seva motivació, implicació i interès.

En aquesta línia, la Fundació Bofill planteja 5 grans objectius i 15 mesures concretes perquè el Pla Digital de Catalunya asseguri la millora dels aprenentatges i la reducció de les bretxes digitals. Entre les mesures proposades hi ha ampliar la connectivitat, dispositius i formacions als cursos no coberts encara pel pla, prioritzant els centres amb major vulnerabilitat. Proposa començar per l’alumnat de 1r i 2n d’ESO, i de sisè de primària cap avall. Tot alumne ha de disposar en horari extraescolar d’un espai de referència, al centre o a l’entorn comunitari (biblioteques, centres cívics, espais comunitaris), on rebre suport i acompanyament per poder per fer el treball no presencial. En col·laboració amb els ajuntaments, cal que els centres tinguin el mapa d’aquests recursos per orientar l’alumnat i les seves famílies, especialment en els entorns més vulnerables.

L’informe també aposta per augmentar el nombre de docents-tutors als centres educatius per assegurar un tutor per cada 12-14 alumnes a primària i a secundària per així poder fer un acompanyament més intensiu i personalitzat dels alumnes i les seves famílies tant presencial com virtual. La tutorització intensiva és imprescindible per seguir el ritme d’aprenentatge i evitar la desconnexió de l’alumnat. Els Centres de Recursos Pedagògics han d’intensificar l’acompanyament als centres educatius ampliant la plantilla o les hores de dedicació dels assessors digitals de proximitat contemplats en el Pla Digital de Catalunya, per tal que puguin assessorar, acompanyar i donar un suport regular i estable a cada centre en el desenvolupament de la seva estratègia digital.

Crear figures de mentors digitals dins els Centres de Recursos Pedagògics d’acompanyament psicopedagògic al professorat i per generar espais de formació i comunicació sobre aspectes de benestar, seguretat i autonomia digital (hàbits saludables, relació amb els dispositius i dieta digital, desconnexió digital, ús responsable, ciberassetjament, consum de continguts apropiats, xarxes socials, sentit crític i veracitat). A més, ha apuntat que el Departament ha de proveir als centres de models d’avaluació formativa i continuada incloent mecanismes avaluatius en entorns híbrids (rúbriques, carpetes d’aprenentatge) que permetin als docents dissenyar i planificar el procés avaluatiu del seu alumnat en base d’una combinació més variada d’informacions (presencial i virtual).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Polèmica a Sant Hilari per les creus al cementiri

Sant HILARI SACALM
societat

Activitats d’estiu per a 17.175 menors en situació vulnerable

Màxima pressió a les UCI en una onada que està saturant els hospitals

Barcelona

El 43% de l’ingrés familiar a Girona és per pagar el lloguer

girona

Estudien amortir el so de les campanes de Banyoles

Banyoles

Un 24% dels joves atesos al centre de la Garrotxa han deixat la seva addicció

OLOT

Festes del Tura sense barraques i amb tres escenaris

Olot
SILVIA GÓMEZ SENENT
Especialista en l'aparell digestiu

“Els bacteris de l’intestí en fila fan dues voltes i mitja a la Terra”

Barcelona

Girona, seu d’un congrés sobre aigües residuals

girona