Educació

Una oportunitat educativa

La gestió de la incertesa ha estat una de les lliçons de la pandèmia

S’ha treballat en grups escolars més reduïts i s’ha millorat en l’ús de les eines TIC

Ha pres rellevància l’educació emocional

A cinc setmanes de la tornada a l’escola les sensacions entre els membres de la comunitat educativa consultats són molt diferents de les de l’estiu passat, quan s’encarava amb incertesa el curs escolar més complex. La pandèmia ha posat en relleu, reconeixen, la importància de l’educació i també coincideixen en els aprenentatges que ha suposat. Per una banda, la capacitat d’adaptació a una situació canviant per part d’alumnat i famílies i d’un professorat que ha hagut d’aprendre a gestionar la incertesa. L’educació emocional ha pres rellevància però també el sentiment de pertinença, les relacions personals que s’estableixen a l’aula. Un repte és també una gran oportunitat i en el sector educatiu ha suposat, a banda de fer aflorar les mancances, introduir dinàmiques de millora.

Escoles obertes

S’ha acabat el curs Covid amb bona nota, el balanç és positiu, però l’associació Salt Educa recorda que si bé els centres educatius s’han mantingut oberts, “cal analitzar com han estat oberts”. Denuncien la manca de recursos, tant pel que fa a docents com a aparells i connectivitats, per “poder oferir l’educació de qualitat que tots volem”: “Educació reconeix l’esforç de la comunitat educativa de cara a la galeria, però després és incapaç d’escoltar les demandes que es fan des dels centres i actuar en conseqüència.” Conclouen que “és hora de tractar l’educació com una inversió i no com una despesa”.

Una de les dinàmiques introduïdes durant la pandèmia i que consideren que s’hauria de mantenir és la baixada de ràtios. “Si la baixada de ràtios és, de lluny, el millor sistema per afavorir l’excel·lència educativa, cal implantar-la de manera generalitzada. Si això significa més professionals o més centres, doncs caldria fer-los”, reclamen des de Salt Educa, que afegeixen, a més, la instauració com a plantilla fixa dels centres de figures com psicòlegs, educadors socials i TEI. També pensen que és clau el director de l’INS Brugulat de Banyoles, Rafel Juanola, o, des de l’AFA de l’Institut Escola Francesc Cambó de Verges, la seva presidenta, Diana Canals Batlle. Des de Salt Educa assenyalen a més la necessitat de trencar la segregació existent a la vila “de manera que tots els centres puguin educar des de la diversitat que es viu al municipi”. “Cal una col·laboració real per part dels centres per repartir l’alumnat i treballar en clau de ciutat i no pel propi centre.”

RAFEL JUANOLA DIRECTOR INSTITUT JOSEP BRUGULAT DE BANYOLES

“La solució és baixar la ràtio”

F

a un any, abans de l’inici del curs Covid, em comentava l’oportunitat que era per explorar l’ensenyament híbrid.
Després d’un any puc afirmar que estava equivocat. Realment pensava que seria una bona idea aquest híbrid entre ensenyament presencial i a distància, que d’altra banda hem acabat fent en els estudis postobligatoris de batxillerat i formació professional. Penso que el balanç no és bo. Ni els alumnes en aquesta edat estan preparats per a l’esforç de responsabilitat que representa seguir part del temari a distància, ni el professorat a punt per canviar tot de dinàmiques d’ensenyament presencial a telemàtic en tan poc temps. Tenim ara un bon sistema per passar de presencial a distància d’un dia a l’altre i que ens pot servir per a situacions excepcionals, com ara un confinament, una nevada, però no per estabilitzar-ho de manera ordinària cada curs.
Hi ha alguna altra dinàmica que penseu que cal aprofitar?
Al Brugulat, i penso que en altres centres deu haver passat el mateix, el canvi més important ha estat un replantejament de tot el sistema d’atenció a la diversitat. El fet de tenir grups bombolla estables ha fet canviar les maneres d’atendre els alumnes, portant sempre els reforços i suports dintre de la mateixa aula. Aquests canvis, que tot i que pensats s’anaven portant a la pràctica lentament seguint el decret d’inclusió, s’han aplicat de cop i han arribat per quedar-se. La gran aposta al Brugulat del curs 21-22 és la codocència, és a dir, que sempre que sigui possible dos professors facin la classe conjuntament i que els alumnes amb dificultats siguin atesos en la mateixa classe, amb els companys. Però la clau és la ràtio. Penso que si es vol millorar l’educació del país cal baixar la ràtio de manera significativa, posant-la al nivell de molts països europeus. Sé que estem parlant de molts diners, però aquesta és la solució. Cal continuar parlant de projectes, xarxes i invents diversos, però la solució és la ràtio.
Com es preveu el nou curs escolar?
Es preveu molt diferent. Primer perquè ja no existeix el component de por, d’autèntica por, davant el que havíem de viure. El setembre passat la sensació de no saber a què ens enfrontàvem, si seríem capaços de controlar els contagis a classe, quants professors emmalaltirien, si hauríem de tancar tot l’institut, va ser molt bèstia. Per a aquest curs, variants delta a part, el sistema de control, la comunicació amb el CAP i famílies, els protocols de confinament, el Brugulat Virtual, que és la plataforma per seguir les classes en línia, etcètera, estan ja definits i perfeccionats d’entrada.
Quin aprenentatge personal i com a comunitat n’heu tret?
Tenim ara més clar que les relacions entre l’alumnat i el professorat, el fet de veure’ns cada dia, aquell moment abans de començar la classe, l’esbarjo, els passadissos, la sala de professorat, aquella conversa amb un alumne al pati, són molt més importants del que crèiem. La disminució d’aquesta interacció és el que més ens ha afectat. Les videoconferències estan bé per a determinats formats de reunions informatives, però per treballar i crear junts, per compartir idees amb les famílies, són una limitació molt gran. Tenim ganes de tornar a seure junts a la sala polivalent, fent un claustre o una reunió amb famílies.
Pensa que la Covid ha representat una oportunitat perduda per canviar el sistema educatiu?
La Covid ha estat com una aturada espacio-temporal; com les pel·lícules de ciència-ficció on la realitat queda congelada i els protagonistes i la gent que passa pel carrer queda suspesa enlaire. Hem tingut temps per examinar la imatge i adonar-nos de diferents coses: de la importància de les relacions del dia a dia, de la millora extraordinària que suposa una disminució de ràtio, del fet que on estan més bé els alumnes és compartint aprenentatges en el seu grup classe, dels límits de l’ensenyament a distància... i de la capacitat de treballar plegats, alumnes, famílies i professorat, davant un repte com el que hem afrontat. Empitjorar o millorar depèn de com siguem capaços d’interpretar el que hem vist. Pensant en el centre que dirigeixo, tinc clar que ha servit per fer un pas endavant, millorar en organització, accelerar canvis i adonar-nos que el Brugulat, en realitat, no és un edifici ni una manera de funcionar, sinó les relacions que construïm els que hi entrem cada matí.

DIANA CANALS BATLLE MARE DE L’AFA DE VERGES

“En molts moments ha faltat el sentit comú”

Mare de la Duna, de 10 anys, i d’en Grau, de 7, és la presidenta de l’AFA de l’IE Francesc Cambó de Verges.

Quins reptes va comportar el curs passat?
Els que jo pensava no van ser els més complicats. Em preocupava la mascareta i ells s’hi van adaptar molt ràpid. En canvi els va costar molt més la distància de seguretat entre els grups bombolla al llarg de tot el dia. Durant una bona part del curs les activitats extraescolars s’han cancel·lat o han estat en línia, i aquest fet ha dificultat la conciliació familiar.
Molt diferent dels mesos de confinament.
El nivell d’estrès ha estat diferent. La primavera del 2020 va ser tot molt complicat: poder treballar, fer les tasques que ens proposava l’escola, no poder sortir… El meu fill és mogut i la meva filla té síndrome d’Asperger... La primavera del 2020 crec que va ser un dels meus grans reptes com a mare, ja que la meva parella treballa en serveis essencials.
Quines dinàmiques negatives s’han instaurat?
El distanciament social entre els diferents grups bombolla. També el fet que no ens puguem tocar ni abraçar, com si fos una cosa dolenta… Costa ensenyar-los a expressar les emocions i només falta que s’entenguin com a negatives. Sobretot, el que ha faltat en molts moments, al meu entendre, és el sentit comú.
Què ha après?
Crec que el Covid ha tret el millor de les persones que estan al peu del canó del sistema educatiu. Moltes famílies han entès el que suposa educar els infants i adolescents Hem milloraten temes com les noves tecnologies i també s’han creat nous llocs de treball per atendre els infants i adolescents i crec que aquesta inversió s’ha de mantenir.

ÈLIA LLINÀS SERRADELL REPRESENTANT DE SALT EDUCA

“Es podria haver iniciat una dinàmica de dessegregació”

Les respostes són consensuades amb tot el col·lectiu de Salt Educa .

En el cas d’un municipi amb escoles de màxima complexitat, penseu que la pandèmia era una oportunitat per canviar dinàmiques?
L’oportunitat de tenir grups més reduïts, que ens ha permès comprovar la millora de la qualitat de l’educació, s’hauria pogut mantenir, tot i la implantació de nou de la sisena hora, si el departament fos més sensible a les diferents necessitats dels centres i augmentés les plantilles, cosa que no està passant, ans al contrari. Era una oportunitat única per fomentar que les escoles treballessin conjuntament, fomentar la visibilització de les escoles públiques i l’aprenentatge fora de l’escola dels alumnes vulnerables. En certa manera es podria haver iniciat una dinàmica de dessegregació que afavorís l’equilibri entre totes les escoles, posant l’accent en la feina realitzada per les escoles públiques i en la necessitat d’equilibrar els percentatges d’alumnat a tot Salt.
En el balanç del primer trimestre alertàveu que es ‘despenjaven’ alumnes del sistema i que difícilment es recuperaven.
Una de les conseqüències més negatives ha estat la pèrdua en l’aprenentatge de les llengües en els casos de famílies amb llengües maternes diferents del català o el castellà. D’altra banda, ja a l’inici de curs es veia que els alumnes havien reculat en els aprenentatges i els hàbits d’estudi. Malgrat els esforços dels equips docents, molts dels alumnes simplement no han tingut els recursos ni les ajudes necessàries a casa per seguir el ritme d’aprenentatge d’un curs. I reprendre l’hàbit d’estudi és difícil. Si a més hi afegim la introducció de les TIC com a eina principal, el còctel està servit. La pèrdua de la vinculació social amb altres nens i amb els mestres que es vehicula a l’escola, ha estat també negatiu.
Quina lliçó s’ha après?
Un dels aprenentatges principals ha estat que s’ha donat valor a l’educació, tant pel que fa als aprenentatges que adquireixen els alumnes com a la seva vessant més socialitzadora. La funció de comunitat, de sentiment de pertinença, la relació personal, s’ha vist que és tant o més important. I si la comunitat o municipi està relligat, té unes mínimes xarxes de relació i suport mutu, se’n pot sortir millor.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Israel, primer país en tancar fronteres per la nova variant òmicron

brussel·les

Renfe incorpora una freqüència del TAV per sentit entre Figueres i Barcelona des de dilluns

girona

Investiguen una agressió sexual al carrer Aribau de Barcelona

barcelona

Es manté l’increment de la pressió als hospitals amb més de 600 malalts Covid

barcelona

El 75% de la població de Catalunya ja té la pauta completa contra la covid-19

barcelona

Els padrins de la immersió

barcelona

Els experts aposten per mantenir la immersió

Barcelona
Societat

Dies grans a Torroella

TORROELLA DE MONTGRÍ

A Castell-Platja d’Aro volen blindar l’horari escolar compactat

CASTELL-pLATJA D’aRO