Educació

Societat

Estudiar als 80 anys

El 6% de la població universitària cursa estudis per a majors de 50 anys

La majoria són dones amb estudis previs i tenen entre 60 i 80 anys

Anar a classe millora la salut física i psíquica, i suposa el principal eix de socialització a activitats exclusives per a gent gran

La formació universitària sènior cobreix necessitats culturals i socials

Izaskun Oyarzábal no va estudiar a la universitat quan era jove. Reconeix que era mala estudiant i quan va acabar el batxillerat va estudiar secretaria de direcció. Aquesta donostiarra de 77 anys va fer un any d’au-pair a Londres als anys seixanta, quan la capital anglesa era l’antítesi “d’una societat molt tancada” com el seu Andoain natal. Allà va fer classes d’anglès i abans de tornar va passar uns mesos a Itàlia. Va entrar a treballar com a secretària de direcció a una empresa paperera de Navarra i posteriorment a una altra de Barcelona. Van ser 27 anys de feina administrativa que va evolucionar fins a esdevenir sòcia de l’empresa, i com a tal va treballar durant 12 anys en la distribució d’un producte americà. Va arribar la jubilació i, amb una situació econòmica resolta, va gaudir de viatges arreu del món amb el seu marit fins a la irrupció de la pandèmia.

Oyarzábal va tenir la satisfacció de sortir-se’n en el terreny laboral, però sempre li va quedar “cert complex de no ser universitària”: “M’hauria agradat fer medicina i psiquiatria. Tinc germans metges i amigues universitàries, i buits en la meva formació, tot i que els pares em van donar l’opció d’estudiar.” Un amic catedràtic la va animar a aprofundir en el seu gust per la filosofia i es va apuntar al Programa Universitari per a Gent Gran de la Fundació Pere Tarrés i la Universitat Ramon Llull. Ja ha fet tres cursos d’un programa que combina vuit assignatures d’humanitats i acció social i que dona opció a un títol propi. La valoració no pot ser més positiva: “Em suposa molta satisfacció personal, em veig més capaç d’interpretar les notícies i tinc més ganes de saber coses.” A part d’aprendre filosofia, història de l’art i antropologia, entre d’altres, es relaciona amb persones d’ambients molt variats: “Algunes amb preparació universitària i d’altres, mestresses de casa amb curiositat”, diu. El ritme és assumible, ja que les classes s’imparteixen dues tardes per setmana i a casa ha de preparar treballs. “No em crea tensió i m’enriqueix molt”, assegura.

Majoria de dones

Ella i els seus companys de classe, prop d’una trentena, són persones amb qui comparteix les aules del programa per a majors de 50 (o 55 anys, segons el programa), un col·lectiu que representa el 6% de la població universitària. Així ho determina un estudi de la Xarxa Vives d’Universitats, que ha analitzat els programes universitaris sènior que ofereixen les 17 universitats de parla catalana. L’informe destaca que la població major de 60 anys es duplicarà el 2050 i, malgrat l’exclusió social que pugui viure el col·lectiu, “la vellesa pot esdevenir una etapa vital socialment productiva si les persones desenvolupen tasques socials i intel·lectuals”, segons l’estudi. En aquest sentit, la inversió en educació per a sèniors pot suposar un estalvi en la despesa futura destinada a la dependència i la salut, segons reivindiquen la Xarxa Vives d’Universitats i la Fundació Pere Tarrés.

Vuit de cada deu estudiants d’aquests programes tenen estudis previs: el 62,4% ha cursat estudis universitaris i el 24,8%, secundaris. Els que disposen d’estudis bàsics són sobretot dones, que doblen en percentatge els homes. El 88% d’estudiants té entre 60 i 80 anys.

Aquests programes cobreixen necessitats intel·lectuals, culturals i socials, segons l’informe, que conclou que com més anys fa que la persona està matriculada més beneficis percep. Es guanya en relacions d’amistat, que ajuden a superar moments traumàtics com la viduïtat. Les classes esdevenen el principal eix de socialització alternatiu a espais destinats a gent gran, com els casals d’avis i els viatges exclusius per a aquesta franja d’edat. Es veu com a positiu el contacte amb l’alumnat més jove, i estimulen a endinsar-se en les noves tecnologies i vèncer complexos. També repercuteixen en més activitat cultural i ajuden a oblidar malalties cròniques. Les dones, majoria en aquests estudis (un 67%), afegeixen un altre benefici: els estudis impacten en la seva autoestima i les entrevistades destaquen que anar a classe les allibera de mandats de gènere com ara la cura de nets i de la llar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La collita de poma de muntanya serà un 40% menor que la de l’any passat

Sant Llorenç de Morunys

Finalment, hi haurà cercavila a Banyoles

BANYOLES

Sacsegen l’oferta dels dos col·legis públics de Girona Est

girona

El turisme de la Garrotxa vol ser més sostenible

OLOT
Gastronomia

L’alta cuina segueix viva

Barcelona

Les ordenances de Salt, sense consens

SALT
societat

Investiguen un veí de Girona pel tràfic de tortugues protegides

Queixes a Lloret per la lectura endarrerida de l’aigua del trimestre estival

LLORET DE MAR

Acord entre Llagostera i Aqualia per l’accés a l’aigua

LLAGOSTERA