Educació

CARME CONGOST I ESCURA

EX DIRECTORA DE L’ESCOLA DE BORDILS

“Fer cinema aporta valors molt necessaris a l’escola”

INNOVACIÓ “Les millores s’han d’introduir de manera tranquil·la” ASSIGNATURES “No les utilitzem per organitzar els horaris de l’alumnat” LLIBRES DE TEXT “Fa temps que no en fem servir”

Bordils, la predilecció absoluta
Hi ha nascut, hi viu i, a banda de la feinada com a mestra, ha estat regidora d’Educació a l’Ajuntament durant vuit anys (1991-1999), que van posar l’escola en una posició central al poble, que ja no ha abandonat. Es pot comprovar aquesta dimensió a Elogi de l’escola, la pel·lícula homenatge que van fer els alumnes en el 75è aniversari (https://vimeo.com/87257334). Ara, jubilada, col·labora, entre altres, a la revista La Llera del Ter i al Banc de Memòria Digital Històrica de Bordils. Això sí, al poble de l’handbol, les seves dues filles, la Laia i la Paula, que també són mestres, han estat a la Fundació Blume, centre de tecnificació per a esportistes d’elit de diferents esports. En el seu cas, de voleibol!

Carme Congost i Escura és una de les referents d’un projecte d’escola, la de Bordils, que es va construint i reconstruint, de manera tranquil·la, any rere any. En va ser alumna i, de mestra, hi ha treballat 38 anys, de què la majoria en l’equip directiu, 18 com a directora. Està molt contenta que sigui una idea d’escola molt compartida, feta des de la complicitat i gràcies al treball comunitari i de col·laboració entre mestres, famílies i poble.

Bordils era una escola més aviat tradicional i, en canvi, ara s’hi porten a terme pràctiques que són molt diferents de les que fan la majoria de les escoles. Com s’ha aconseguit aquesta evolució?
Tots els claustres de mestres que fem són pedagògics, de reflexió sobre la nostra pràctica per procurar millorar-la. Escriure la memòria de cada curs també ens ha ajudat molt: identificàvem un aspecte a millorar i, el curs següent, ens hi posàvem. I hi ha un tercer element: la qualitat dels mestres de l’escola i la manera tranquil·la d’anar-hi introduint les millores. Dolors Vilanova ho va iniciar fa 25 anys amb la metodologia per a l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura i ho va continuar amb el treball per projectes. A poc a poc, s’anava sumant gent a una manera diferent de fer de mestre. Aviat, vam tenir un gros important de persones al darrere, que s’ho creien molt i que estaven disposades a dedicar-hi hores. Que aquesta és l’altra, el treball.
Implicar cada cop més persones deu ser el senyal de l’èxit.
Segur. Va passar el mateix amb el cinema. Ens van proposar de participar en el projecte que es deia Cinema en Curs i que promovia l’Associació A Bao A Qu. Ens hi vam llançar sense dubtar-ho: no s’ha de tenir por de reptes!
Cinema a l’escola?
És un projecte per aprendre veient i fent cinema i per acostar els alumnes a l’art cinematogràfic i als valors que hi són inherents: treball en equip, constància, capacitat d’espera, imaginació, sensibilitat... Valors molt necessaris a l’escola. S’aprèn a mirar cinema, a analitzar les emocions que desperten en l’espectador determinades escenes, també com saber produir aquestes emocions. Amb els de sisè, es fa un curtmetratge de ficció que es presenta cada any a la Filmoteca Nacional de Catalunya, en un auditori ple de gent que escolta i també pregunta. Val la pena veure el nostre alumnat com s’explica davant dels assistents.
Es fa cinema a tots els cursos?
A l’inici, ho vam fer amb sisè, però, com en tot, de mica en mica, l’escola en conjunt ha fet cinema i fotografia. Allà on es posa tot en joc, en bona part dels cursos, és en el nostre projecte estrella Descobrir Bordils. En aquest procés de conèixer el poble treballem totes les competències. De fet, treballem estratègies de recerca d’informació que defineixen una manera sensible d’acostar-nos al coneixement sobre el poble, que després utilitzem per conèixer altres indrets, Girona, Catalunya o, quan connectem amb altres escoles, Perpinyà, Galícia, Madrid, també Portugal.
L‘estructura curricular, com la teniu establerta?
Ja fa molt de temps que les sessions són d’hora i mitja, una abans del pati i una després, i l’altra a la tarda, i no s’utilitzen les assignatures per organitzar els horaris. Per dir-ho en genèric, es treballa per projectes.
I dos mestres a l’aula.
Fa molts anys que es va apostar per tenir dos mestres a l’aula tantes hores com fos possible, perquè això permet molta flexibilitat organitzativa. Ser dos mestres és enriquidor per a tots dos, aprèn l’un de l’altre i sovint es complementen. Un detall importantíssim: els dos mestres a l’aula estan sempre en la mateixa posició, sense supeditacions.
Els projectes sorgeixen cada curs dels interessos dels alumnes?
Sí, però ha anat canviant al llarg del temps. Ara, els temes van sorgint a partir de treballar-ne d’altres i es van encadenant. També hi ha projectes establerts que solen fer-se cada curs, com ara el Descobrim Bordils i d’altres.
Aquesta manera de treballar fa que es pugui prescindir dels llibres de text?
També ho vam fer d’una manera molt progressiva. No fer servir llibres no vol dir fer fitxes o fotocòpies. Estàvem convençudes que tenien molta importància les lectures dels nens. Això ens va portar a pensar que necessitàvem bones biblioteques d’aula. Ens calien llibres de lectura de creació, però també bons llibres d’informació i coneixement en general. I vam invertir en això.
Pel que fa als espais, a banda d’aquesta biblioteca, l’aula com està organitzada?
A
les aules, hi ha taules grans per poder compartir el treball i bancs que s’utilitzen per fer les rotllanes de conversa. La conversa és un valor per a l’escola; que tothom parli és sempre molt convenient. I hem entès que l’aula no és només la classe. A l’escola de Bordils, hi ha les galeries, on es fan moltes activitats, però també hi ha un pati ple de recursos i possibilitats i tot l’exterior. L’aula també és l’exterior! Això suposa treballar molt l’autonomia dels nens.

El currículum oficial mai no ha estat una limitació per a vosaltres?
Al contrari, sempre hem pensat que la proposta curricular anava en la mateixa direcció que els nostres objectius. Treballar per competències ens va obrir un munt d’oportunitats i ens va refermar en el que crèiem i practicàvem.
Què pensen les famílies d’aquesta proposta educativa?
Mai no hem tingut cap mena d’oposició de part de ningú, al contrari. Voldria destacar que és molt important la complicitat de l’AFA i dels consells escolars, que ens han donat sempre tot el suport. I, per descomptat, l’Ajuntament també.
Algú podria dir que les condicions de l’escola de Bordils, un poble, pocs alumnes, facilita la innovació. El nombre d’alumnes per classe, també hi ajuda?
No, no, tots els grups passen de vint alumnes; som una escola d’una línia amb dos grups doblats. Ara, tenim més de 230 alumnes. Sí que ens sembla que hem sabut aprofitar bé les característiques de l’escola.
L’evolució ha estat gran. Satisfacció?
Clarament, sí. Fer-ho de manera ben compartida és especialment gratificant. Hi ha qui pensa que innovar és fer coses noves que no hagi fet mai ningú. Jo crec que és la capacitat d’evolucionar des d’on ets, de no quedar-te ancorat en unes pràctiques. Si avalues i reflexiones, segur que pots anar millorant sempre. I jo espero que l’escola de Bordils no s’aturi mai i continuï en el progrés.
I del sistema educatiu en general, en canviaria alguna cosa?
Hauria de millorar la formació inicial dels mestres. També tenir menys nens per classe per fer possible aquesta educació personalitzada que tothom reclama. I el que no veig gens clara és la professionalització de la figura de la direcció. Ara, resulta que els projectes per a un centre són els projectes d’una persona. L’escola sempre ha estat un projecte col·lectiu i no podrà funcionar mai si només és l’individual d’un aspirant a director.

Podeu llegir l’entrevista completa a: ja.cat/experiencia-per-si-servis



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Cooperació i Salut

Operació Boulembou

Palamós
societat

Colau reacciona a les crítiques per la brutícia de la ciutat activant un pla especial de neteja

Suport virtual a pacients de càncer de mama, a Olot

OLOT

La taxa de residus s’apuja un altre cop a Castell-Platja d’Aro, un 24% per als habitatges i un 20% als industrials

CASTELL-PLATJA D’ARO
MONTSERRAT JIMÉNEZ
Professora d'història de la UAB

“La bruixa és un cap de turc per a les frustracions col·lectives”

Cerdanyola del Vallès

Els bombers qualifiquen de “risc baix” el foc al cotxe de la Urbana

barcelona
girona

Més facilitats i nous perfils per fer un voluntariat

Impuls per a la reforma de la Casa de Cultura

girona

Un 34% de dones amb càncer de mama perden la feina

Barcelona