El 64,8% de l’alumnat de Girona va a col·legis públics
Vint-i-un centres públics de la ciutat es reparteixen 6.491 matriculats d’un total de 10.014 a infantil i primària
L’escola Maristes, concertada, té tres línies per curs i és la més gran (650 estudiants)
Vint-i-un centres públics de la ciutat de Girona es reparteixen el 64,8% de l’alumnat en les etapes d’infantil i primària en l’inici del curs escolar 2021/2022. Segons dades facilitades per l’Ajuntament, hi ha 10.014 infants entre P3 i sisè: 6.491 van a col·legis públics i 3.523 a col·legis concertats. L’escola Maristes, concertada, és la més gran, amb un total de 650 estudiants matriculats.
El regidor d’Educació de Girona, Àdam Bertran (ERC), destaca que la tendència de nombre d’inscrits als col·legis públics i concertats –un 65% i un 35%, respectivament– es manté des de fa anys. L’escola pública amb més alumnes és el col·legi Taialà (476), seguida d’El Bosc de la Pabordia (454), Pla (451), Migdia (449) i Pericot (440).
El Bosc de la Pabordia, al barri de Palau, i el Balandrau són les dues escoles de Girona amb emplaçament provisional. El Balandrau està en uns mòduls prefabricats al límit dels barri de Fontajau, Domeny i Taialà, a prop de l’escola de Domeny i del pavelló de Fontajau.
L’escola Maristes, que també ofereix estudis de secundària i batxillerat, és l’única de la ciutat que té més de 600 alumnes. És un dels vuit centres concertats de Girona, sis dels quals tenen més de 400 matriculats. Rere els Maristes (650), hi ha el Masmitjà (570), Les Alzines (567), el Bell-lloc del Pla (517), el Vedruna (464) i el Pare Coll (Fedac Sant Narcís), amb 445 alumnes.
A mitjà termini la Generalitat de Catalunya té la intenció de treure el concert a les escoles que segreguen per sexe. Això afecta Les Alzines (col·legi femení) i el Bell-lloc (col·legi masculí), que s’hi han mostrat disconformes.
A tocar de les hortes de Santa Eugènia, l’escola dels Maristes treballa amb “voluntat de millora”, explica el director del centre, Xavier Garcia. Aquest curs han detectat que a P3 no hi ha matriculats infants de pobles veïns, cosa que atribueixen a la pandèmia. Explica que era un fenomen molt habitual en el passat. En canvi, a batxillerat reben alumnes de poblacions com ara Banyoles, Cassà de la Selva i Santa Coloma de Farners, entre altres.
Nova zonificació
Cal recordar que aquest curs l’Ajuntament de Girona ha estrenat la nova zonificació escolar com un primer pas per combatre la segregació: tres zones repartides en franges horitzontals. L’escola Maristes és a la zona A, igual que el Joan Bruguera, Domeny i Balandrau, entre altres.
A partir del curs 2022/2023, a més, a Girona est l’escola de Vila-roja deixarà de tenir infantil (de 0 a 6 anys) i l’escola de Font de la Pólvora ja no tindrà primària (de 6 a 12 anys). Aquests dos centres tenen menys de cent alumnes, mentre que el concertat de Girona Est, el Sagrada Família, en té 152. El consistori ha reduït les ràtios a P3 i treballa per detectar de manera precoç l’alumnat amb necessitats educatives especials (NEE).
LES XIFRES
“Un ventall més ampli d’alumnes amb dificultats”
L’escola Maristes és a Girona des de fa 135 anys. Xavier Garcia n’és el director des de fa 12 anys. És un centre gran, de tres línies des de P3 fins a sisè i que té un total de 81 mestres (incloent-hi els docents de primer a quart d’ESO). Garcia assenyala que la majoria de l’alumnat prové de la “nostra zona” (Santa Eugènia, Sant Narcís i Devesa), però que han vist com en els últims anys també han rebut nens i nenes del centre de Girona. “Molta gent del centre s’ha interessat pel nostre projecte educatiu”, explica.
A l’hora de valorar què és el que troba a faltar o quina és la problemàtica més freqüent amb què es troben els docents del centre, el director explica la necessitat de fer, cada vegada més, una atenció personalitzada. “El que detectem és que hi ha necessitats molt diverses. Necessitem personal perquè hi ha un ventall més ampli de dificultats socials i d’aprenentatge”, explica. Garcia hi afegeix que en els alumnes més grans les dificultats han augmentat amb la pandèmia, “sobretot psicològicament”, afirma.
